MontserratTots els textos del mil·lenari de Montserrat s’asseguren de referir-s’hi com “el primer”, deixant ben clar que l’objectiu és arribar al 3025 i que hi ha un pla meticulós per aconseguir-ho. Si fem cas de la cerimònia que va donar dissabte el tret de sortida a l’any de celebracions, la recepta és incorporar les tècniques modernes per optimitzar la difusió de la paraula. Quan els escolanets obren la boca, el primer que senten les personalitats reunides és una peça de Bernat Vivancos tan atmosfèrica i fluïda que recorda més una banda sonora de Hans Zimmer que una missa. Els retaules i les pintures d'àngels i dimonis han servit bé durant deu segles, però per aguantar-ne deu més caldran hologrames, videomapatges i drons.
Fora del monestir l’expectació és més terrenal. Som dissabte de final d’estiu i Montserrat és la destinació turística més visitada de Catalunya fora de Barcelona, però hi ha molta més gent en hora punta del matí que a les vuit del vespre, quan comença l’acte, més pensat per a les autoritats polítiques i eclesiàstiques que per a les masses. Les desenes de persones que es congreguen a les portes són capaces de reconèixer Joan Josep Omella sortint d’un cotxe i serveixen per certificar que a Montserrat Convergència juga a casa: quan arriba Salvador Illa rep un escalf raonable, però Josep Rull, Jordi Turull i, sobretot, Artur Mas s’enduen l’aplaudímetre.
La relació entre política i religió sobrevola la vetllada i, en aquest cas, pren la forma d’una abraçada de l’ós mútua sense retrets ni insinuacions per cap de les dues parts. En el discurs d’investidura, el president Illa va sorprendre reivindicant l’arrel dels seus valors en l’humanisme cristià, i Montserrat torna a repetir el concepte amb orgull, demostrant que la capacitat de pressió cultural del laïcisme ja no és el que era. Més enllà els llocs comuns inapel·lables –“Montserrat ha esdevingut una referència universal d’espiritualitat cristiana” arrelada al nostre país–, Illa aprofita la primeríssima citació del seu parlament per recordar que s’ha passat pàgina de l’independentisme i tria una frase de García Lorca, “esas agujas locas”, per definir la muntanya de Jacint Verdaguer i Joan Maragall; el president remarca l’alegria que un poeta granadí lloés Montserrat gairebé com si fos un argument per al federalisme.
Solidaritat i medi ambient
Les altres dues nocions en què els monjos i els polítics es posen d’acord són la solidaritat amb els desfavorits i, potser menys esperable, la cura del medi ambient. En el primer sentit, després de recordar que el papa Francesc va demanar acollir refugiats des d’una pastera a Lampedusa, Illa envia el missatge més explícitament polític de tots els que emetrà: “No ens podem deixar arrossegar pels que volen aprofitar-se de la immigració”. I resulta que la cura del medi ambient és un dels eixos principals del mil·lenari monsterratí: “La bellesa de l’entorn evoca la bellesa del creador”. Illa demostra ser conscient d’aquesta afinitat ideològica posant els monjos de Montserrat com un exemple de convivència entre persona i natura“. Quan recordes que la regla benedictina promou “la moderació i l’equilibri”, t’adones que l’adaptabilitat per oferir arguments a qualsevol ideologia ha de ser una altra de les claus de la perdurabilitat de l’església.
Quan el pare abat de Montserrat, Manel Gasch i Hurios, puja a l’escenari, t’adones que l’altre secret de l’èxit és el sentit de l’espectacle. S’apaguen els llums i apareixen dos espectres blaus vestits amb túniques. Són dos hologrames amb una solidesa que ja l’hauria volgut George Lucas per a Obi Wan Kenobi, però no són mestres jedi, sinó l’abat Oliba, que va fundar el monestir l’any 1025, i un abat hipotètic del 3025, amb Gasch al mig. La veritat és que el teatre funciona: orador calmat i bonhomiós, el diàleg entre les projeccions i Gasch permet que la història i la filosofia montserratines passin com una llegenda entretinguda. Quan acaba el discurs continuem a les fosques i un videomapatge abassegador converteix la capella en un cinema 3D: el desplegament tecnològic acaba amb un espectacle de drons que permet veure la silueta de la Moreneta flotant literalment sobre la muntanya. Si la fórmula de sobrepassar l’escala humana amb mitjans visuals ha funcionat mil anys, sembla del tot raonable continuar-hi apostant.
La idea que lliga una vegada i una altra el discurs de Gasch és “la fidelitat al lloc”. En consonància amb la regla benedictina demana un compromís d’estabilitat”, que significa que el monjo ha de romandre al seu monestir específic tota la seva vida per fomentar el vincle amb la comunitat. Res ho deixa més clar i més bonic que les paraules de l’abat Oliba hologràfic quan recorda que, el 1027, només dos anys després d’haver establert el monestir, Oliba va presidir la primera assemblea de pau i treva de Déu a Toluges, considerada el germen del parlamentarisme català. Més que separar-se del país, els monjos de Montserrat volen formar-ne part i que la porositat entre societat, espiritualitat i política continuï mil anys més.
