Montse Folch: “Els aliments de colors vius tenen més característiques anticancerígenes”

BarcelonaLa nutricionista Montse Folch, autora de llibres com L’enzim mediterrani i Frutoterapia, també col·labora en la Setmana Catalana de la Prevenció del Càncer.

Quin paper té l’alimentació en el càncer?

El que tenen els antioxidants com a protecció de les nostres cèl·lules. Les fruites i les verdures són els principals aliments antioxidants, que són els pigments que donen color a les fruites. Els greixos, l’estrès i l’edat fan que les nostres cèl·lules s’oxidin fàcilment, i també es va reduint el nombre d’enzims en el nostre organisme, i necessitem més antioxidants per compensar aquest envelliment.

Quins aliments hem de menjar?

Hem de seguir una alimentació tan variada com puguem i amb el màxim de colors. Recomanem consumir les fruites i verdures que tenen els colors més vius, com el tomàquet, la pastanaga i la remolatxa. També els aliments de color verd més fosc, com els espinacs, la mongeta verda, el bròquil, les cols de Brussel·les i la coliflor. Tenen més característiques anticancerígenes.

I quina fruita recomana?

La papaia, el mango, el préssec... També l’alvocat, que porta greix i vitamina E, molt bona per a la nostra salut. Totes les fruites tenen característiques antioxidants, i més si les mengem amb pell.

¿Si ens fa mandra menjar fruita, la podem substituir pels sucs?

Hem de diferenciar entre suc, batut i liquat. Per a la gent que li fa mandra menjar fruita, amb el suc de tres taronges diàries ja tens cobertes les necessitats mínimes de vitamina C. S’ha de prendre de seguida perquè als 20 minuts s’oxida. I el liquat no té la fibra que sí que porta el batut.

I quin volum de carn i lactis hem de consumir?

Al congrés de la Societat Espanyola de Medicina Antienvelliment i Longevitat es va dir que en tenim prou amb entre un 5% i un 10% de proteïna animal i que la resta ha de ser vegetal (llavors, cereals, grans...). Jo crec que la proteïna animal depèn de cada moment, persona i edat, i sóc més partidària de la carn blanca (pollastre, gall dindi, conill) que de la vermella i els embotits, perquè és la que porta greixos saturats (es recomana un o dos cops al mes). També hem de reduir l’ou (la recomanació general és de 3 o 4 a la setmana si no tenim colesterol) i, pel que fa al peix, el blanc, 3 o 4 cops per setmana, i el blau, 3 cops per setmana. Cuinem més carn perquè és més còmode, però si és un bon peix no passa res si és congelat. I els lactis hem de procurar que siguin descremats.

El menjar ha de ser ecològic?

Si pot ser, molt millor, però els estudis no demostren científicament que aporti més nutrients; el que sí que millora és el gust i l’olor.

Desterrem els plats de cullera?

De desterrar, res. Es poden fer llenties amb verdures o amb xoriço sempre que sigui ibèric. En general, el que hem de fer és reduir els greixos saturats (carn vermella i embotits), la sal i el sucre de la nostra alimentació habitual. Intentem que l’embotit sigui pernil dolç, gall dindi, pernil ibèric sense greix o un bon formatge.

Cada cop hi ha més consciència per menjar sa, però també una allau d’informació contradictòria.

S’ha d’aplicar el sentit comú perquè també hi ha molts xarlatans en l’àmbit de la nutrició i sembla que si no menges quinoa o llavors de chía no estàs menjant bé, quan tota la vida s’han menjat cigrons i llenties.

Com influeix l’estrès?

Influeix en com mengem. Amb presses és més fàcil que triem el menjar que atipa més l’estómac i la ment: greix, xocolata, dolços... Aporten felicitat immediata però a llarg termini perjudiquen molt.