El turó de Montcada: refugi dels desnonats De res a poc: evolució de la solució per a les famílies del turó
L’Ajuntament es limita a posar en llista d’espera d’emergència habitacional les famílies barraquistes
Montcada I ReixacFa un any i mig, la família Zelaya va ser desnonada del pis on vivien a Montcada i Reixac. En trobar-se sense recursos i sense sostre es van veure abocats a anar a viure a les barraques dels horts del turó que domina la ciutat, a tocar de la C-17. Allà hi viuen 12 famílies -la majoria provinents d’Hondures- des de fa anys. No obstant, no va ser fins que es van començar les obres per construir una gossera en aquella zona fruit del conveni dels ajuntaments de Barcelona i Montcada i del Parc de Collserola que es va descobrir aquella situació. Fins llavors es tenia constància de l’existència d’horts i de barraques, però no se sabia que hi vivien 16 adults i 12 menors. La situació la va denunciar la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Montcada, després que una persona que hi fa vida els alertés del possible enderrocament.
“És molt dur viure en aquestes condicions, però encara seria pitjor viure sota un pont. Aquesta és la meva por”, explica la matriarca de la família Zelaya, Carina Rosales. “Al menjador hi tenim calefacció de gas butà i s’hi està prou bé. A la resta de la casa hi fa un fred insuportable”, explica. La Carina i l’Isaac Zelaya tenen tres filles menors d’edat -d’11, 10 i 3 anys- que fan vida a la barraca. Tenen una quarta filla de tres anys que viu amb la seva àvia a Hondures. Durant el dia les nenes van a l’escola de Montcada i a la tarda tornen al turó.
12 famílies en barraques
“Mai he comentat la nostra situació a l’escola perquè no crec que ens puguin ajudar”, explica la Carina. De fet, tampoc ha demanat mai ajuda a serveis socials perquè no sap ni a quin lloc ha d’acudir. “Només he anat a Càritas a demanar menjar”, afirma. A principis de desembre, la PAH va pujar al turó a parlar amb les famílies i a fer un cens per saber quantes persones hi feien vida. Posteriorment, la policia municipal també va fer el recompte. De les 12 famílies que fan vida a les barraques, només dues estan empadronades a Montcada. Les altres 10 ho estan a Barcelona. En una reunió celebrada ahir amb la PAH, l’Ajuntament de Montcada va prometre que estudiaran una solució per a les dues famílies locals.
Fonts municipals van explicar que mentre no els trobin llar no s’enderrocarà el seu habitatge actual. No obstant, van recordar que els seus casos se sumaran als de la llista d’espera. “Perquè hagin aparegut com un bolet no vol dir que tinguin preferència respecte als altres”, van insistir. De fet, quan es va descobrir el problema, l’alcaldessa accidental de Montcada i Reixac, María del Carmen Porro, va afirmar que “difícilment” se’ls podria donar sortida: “Ni tan sols per a les nostres famílies tenim recursos”, va dir. Pedro Pérez (61 anys) és una de les persones empadronades a Montcada. Ell, però, ni tan sols té una adreça concreta. Pérez va venir des d’Hondures fa quinze anys i va anar tenint feina fins que va arribar la crisi.
Fins fa cinc anys vivia en un pis llogat al barri de les Roquetes (Nou Barris) i cultivava un dels horts del turó. En no poder fer front al lloguer va decidir anar a viure en una barraca. Al drama del Pedro cal sumar-hi una altra fatalitat: el 2010 van matar els seus dos fills a Hondures. Des de llavors envia la majoria del subsidi que rep per mantenir els seus quatre néts. Subsisteix amb el que cultiva al seu hort. “M’encantaria que els meus néts vinguessin a viure amb mi, però que ho fessin dignament -diu-. Jo sempre he viscut com un pobre, però no podria suportar que ells visquessin en aquestes condicions”. Malgrat les limitacions de viure en una barraca, el Pedro l’ha condicionat al màxim. Cuina amb gas butà, es renta amb l’aigua que va a buscar a una font i il·lumina l’espai amb l’electricitat d’un generador. Per sentir-se més a prop de casa, al costat de la taula del menjador hi ha penjat la bandera d’Hondures.
La solució, més a prop
Molt a prop del Pedro hi viu la parella més jove del turó: Olga Pamela i Álex Rosales. Tenen 17 i 23 anys, respectivament. Van decidir anar-hi a viure per motius familiars. Com la majoria de casos, la parella està empadronada a Barcelona. L’Ajuntament de la capital catalana afirma que atendrà “tothom que s’adreci als serveis socials”.
El president de l’associació de veïns de Ciutat Meridiana, Filiberto Bravo, va explicar que molts dels barraquistes ja havien sigut desnonats del seu habitatge del barri. “Fa un mes no teníem res i ara ja tenim un compromís de l’administració”, va celebrar ahir entre llàgrimes el membre de la PAH que ha denunciat la situació del turó, Miquel Ferrer.
Després de diverses setmanes de pressió, l’Ajuntament de Montcada es va reunir ahir amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Montcada. Quan la plataforma va denunciar la situació fa gairebé un mes, l’Ajuntament va posar en quarantena el seu cens. D’entrada, no van oferir cap solució per a les famílies que viuen a les barraques i es van mostrar molt reticents a trobar-hi alguna solució. L’Ajuntament va fer un petit canvi de rumb en la reunió celebrada ahir i es va comprometre a estudiar una solució. El compromís del consistori no garanteix un habitatge immediat per a les famílies, però sí que els inclou a la llista d’espera d’emergència habitacional. El membre de la PAH que ha denunciat la situació del turó de Montcada, Miquel Ferrer, va valorar positivament les converses. Ferrer va explicar que no s’ha fixat un calendari però sí que saben que les barraques on hi viu gent “seran les últimes a anar a terra”. “Nosaltres no deixarem de fer seguiment”, va concloure.