Monestirs, escoles, cases, solars i un hort: aquestes són les propietats que l'Església es va quedar a Catalunya

BarcelonaEl monestir de les Saleses, a Manresa; dues escoles a Canet, gestionades per la Congregació de les Germanes Dominiques de l'Anunciata; desenes de cases, pisos, solars, terrenys, locals comercials i fins i tot un hort. Són només alguns dels exemples dels 118 béns que l'Església ha admès que es va apropiar indegudament a Catalunya entre els anys 1998 i 2015 i que ara es començaran a retornar als seus propietaris. El govern espanyol ha fet públic aquest dijous el llistat de propietats que la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) els va fer arribar admetent l'error en la immatriculació, és a dir, admetent que en realitat no eren seves.

A banda del centenar de propietats a Catalunya, al conjunt de l'Estat l'Església reconeix haver seguit el mateix sistema en un total de 1.027 béns, que representen menys del 3% de les gairebé 35.000 propietats que figuren a nom d'ordes, congregacions, comunitats, bisbats o arquebisbats de tot Espanya. Al llistat d'immatriculats (el terme que defineix quan un bé immoble es registra per primera vegada) hi predominen sobretot cases, pisos, edificis sencers i solars o terrenys, però també hi ha escoles i desenes de parròquies, convents o ermites.

Llistat de béns immatriculats per l'Església entre 1998 i 2015 que la CEE ha traslladat al govern espanyol

En una declaració conjunta amb l'executiu espanyol, la CEE, presidida per Joan Josep Omella, admet que l'Església considera que totes aquestes propietats que havia apuntat com a seves pertanyen en realitat "a un tercer o no li consta la seva titularitat sobre les mateixes".

"És un bon inici, però no és el final"

Ara, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i el president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, Abel Caballero, han explicat que intentaran localitzar els propietaris reals de totes aquestes propietats a través dels ajuntaments –una tasca que no preveuen "gens fàcil"– i començar el procés de correcta regularització. L'Església ja ha expressat el seu compromís de col·laboració per facilitar els tràmits. “Això és un bon inici, però no és el final", ha sentenciat Bolaños. "Hi ha 14.000 dels més de 34.000 immobles que no són llocs de culte i, per tant, cal seguir treballant", ha afegit.

Els béns immobles que té l'Església és un dels secrets més ben guardats, també per l'Estat, que durant dècades ha blindat la publicació d'aquest llistat. Però amb l'arribada del PSOE a la Moncloa, la Conferència Episcopal s'ha acabat veient forçada a fer pública la llista d'aquestes propietats assumides sense ser-ne el titular. L'Església ho va poder fer gràcies a la modificació d'una llei franquista que va ser reforçada pel PP de José María Aznar i que permetia registrar béns immobles amb només una certificació eclesiàstica. El mes de febrer de l'any passat el consell de ministres va enviar al Congrés –després que la cambra baixa ho reclamés a través d'una proposició no de llei impulsada pel PSOE el 2017– la llista amb 34.961 béns immatriculats per l'Església durant aquests 17 anys.