Els monestirs catalans reforcen la seguretat després dels robatoris

TarragonaEl 31 d'octubre uns lladres van entrar al monestir de Poblet i es van colar a l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. En aquest arxiu hi ha una important documentació, cedida per l'expresident, relacionada amb la Guerra Civil, l'exili i el restabliment de la Generalitat de Catalunya. Els lladres van poder accedir-hi amb eines que van trobar allà mateix i van aconseguir forçar "un armari d'endreços", segons explica a l'ARA l'abat del monestir, Rafael Barrué. Però no es van endur res de l'interior, ni van tocar un barret que havia sigut del president Tarradellas, ni l'ordinador portàtil que hi havia allà mateix. "Suposo que buscaven diners i es van pensar que en trobarien", explica l'abat preocupat.

Deu dies més tard, uns desconeguts van entrar en una capella del monestir de Vallbona de les Monges i se'n van endur un arc de pedra i dues piques que, segons sembla, no tenien un gran valor econòmic. Entre aquests dos monestirs cistercencs hi ha 25 quilòmetres escassos, una proximitat que va fer pensar que els dos delictes els podrien haver comès els mateixos lladres, però segons les investigacions dels Mossos "res fa creure que els dos casos estiguin relacionats".

Els dos recintes estaven protegits amb càmeres de videovigilància, sobretot en els espais on poden entrar els turistes que visiten aquestes monumentals construccions de l'Edat Mitjana, però hi havia zones que quedaven desprotegides. Arran d'aquests dos episodis, les dues comunitats han decidit instal·lar més càmeres i han reforçat les mesures de seguretat per intentar dissuadir els lladres. Al monestir de Santes Creus, també molt proper, ja hi havia "un bon sistema de seguretat", segons fonts del departament de Cultura, que n'és el titular, però arran dels casos recents també han optat per reforçar les mesures, aconsellats per la unitat de patrimoni històric dels Mossos d'Esquadra, que és qui s'ha fet càrrec de les investigacions.

"Estem espantats"

Els dos robatoris han trasbalsat les comunitats que viuen en aquests monestirs. "Només pel fet d'haver entrat algú i haver violat la nostra intimitat, ja ens sentim espantats", confessa l'abat de Poblet. Els monjos de clausura estan acostumats a viure amb una gran tranquil·litat i ni es plantejaven que algú pogués entrar al monestir. Barrué descarta que hi hagi una onada de robatoris als monestirs i vincula l'entrada al recinte de Poblet "amb altres robatoris que hi ha hagut a l'Espluga de Francolí".

La unitat central de patrimoni històric dels Mossos d'Esquadra confirma aquesta hipòtesi i descarta que es tracti de "delinqüència especialitzada". El fet que els lladres fessin servir eines que van trobar allà mateix per forçar l'armari dona a entendre que no les portaven preparades. Els Mossos estan convençuts que es tracta de delinqüència comuna. El fet que els lladres de Vallbona de les Monges s'emportessin pedres i els de Poblet regiressin un armari, segurament buscant diners, també fa pensar que no eren els mateixos.

A finals d'estiu hi havia un grup de delinqüents que operaven principalment entre Valls i les Borges Blanques, però els Mossos ja van detenir el líder de la banda i el seu modus operandi era molt diferent, ja que feien servir cotxes robats per cometre cada delicte i després els cremaven.