La Moncloa envia un requeriment a Castella i Lleó perquè no apliqui les noves mesures antiavortistes

MadridAlguns ministres ja es van aixecar en contra dels canvis que proposen PP i Vox a Castella i Lleó per a les embarassades que volen avortar, i aquest diumenge ho ha fet el govern espanyol en conjunt. En un comunicat, la Moncloa ha informat que ha enviat un requeriment al govern autonòmic de Castella i Lleó perquè no apliqui les noves mesures antiavortistes anunciades aquesta setmana i que, a priori, entren en vigor aquest dilluns. A més, el govern de Pedro Sánchez obre la porta a "actuacions jurídiques addicionals" en cas que el govern regional mantingui el pla anunciat.

"El govern d'Espanya, a través del ministeri de Sanitat, ha enviat un requeriment oficial a la conselleria de Salut de Castella i Lleó perquè s'abstingui d'aprovar o aplicar alguna mesura que vulneri l'actual normativa" de la llei d'interrupció de l'embaràs, diu el comunicat enviat aquest diumenge al vespre. L'executiu de Pedro Sánchez avisa que "utilitzarà tots els mecanismes de l'ordenament jurídic per defensar la llibertat de les dones i el seu dret a interrompre voluntàriament l'embaràs en els termes que estableix la normativa vigent" i que vetllarà perquè no es cometin "accions que posin en perill els seus drets fonamentals sota cap circumstància, ni en cap territori de l'Estat, ni per part de cap administració pública".

En concret, dijous Vox va anunciar que, per intentar disminuir el nombre d'avortaments a Castellà i Lleó, "serà imperatiu" que els professionals sanitaris ofereixin atenció psicosocial "preferent" a les embarassades, així com la possibilitat d'escoltar el batec del fetus entre les setmanes sis i nou de gestació i de realitzar ecografies 4D abans del tercer trimestre. Tot plegat, va dir, perquè les mares i els pares "puguin prendre una decisió molt més conscient sobre l'embaràs".

El PP, que governa a la regió gràcies a la ultradreta, va sortir hores més tard a matisar-ho. El conseller de la Presidència de la comunitat, el popular Jesús Julio Carnero, va destacar que es tracta de mesures "absolutament voluntàries" per a embarassades i professionals, i va recalcar que "en cap cas s'obligarà el personal sanitari a prendre una decisió en contra de la llei". Sigui com sigui, el govern autonòmic deixava clar que "no es fa marxa enrere" amb el que denominen polítiques per afavorir la natalitat.

De fet, hores després del comunicat enviat pel govern espanyol, la conselleria de Sanitat de Castella i Lleó, així com el mateix president, el popular Alfonso Fernández Mañueco, han contestat assegurant que el protocol "no limita" els drets de les dones. En un comunicat enviat aquest diumenge al vespre, la conselleria de Sanitat de la Comunitat Autònoma assegura que enviarà una resposta al Ministeri de Sanitat aquest dilluns. Ara bé, en aquesta instarà al govern a "abstenir-se" de dirigir requeriments oficials. La conselleria també es reserva el dret a emprendre accions legals contra el ministeri, conclou el comunicat.

Advertència judicial

En concret, el govern espanyol demana a la Junta de Castella i Lleó que "cessi immediatament" qualsevol protocol que obri la porta a la possibilitat que un professional sanitari pugui "obligar, indicar, oferir o suggerir a la dona embarassada" que ha decidit avortat lliurement "la realització de proves no necessàries des del punt de vista mèdic". De fet, l'ecografia 4D s'ofereix a la sanitat pública però a partir del tercer trimestre i sota indicació mèdica per poder detectar possibles patologies fetals. També s'exigeix que la pràctica de proves no contravingui el coneixement científic actual, així com les recomanacions recollides en les guies de salut nacionals i internacionals, i que es comuniquin "immediatament" al ministeri de Sanitat els protocols anunciats amb les noves mesures.

"En cas que el requeriment efectuat no sigui atès íntegrament i immediatament, el govern [espanyol] no descarta implementar actuacions jurídiques addicionals, tenint en compte que les mesures anunciades [pel govern de Castella i Lleó] poden contravenir obertament l'ordenament jurídic", segueix el comunicat.

Amb tot, l’Estat obre la porta a “estudiar altres accions legals”, ja que les mesures anunciades “podrien vulnerar l’exercici efectiu de drets fonamentals i també s’extralimiten les competències que corresponen a aquesta Comunitat Autònoma”, conclou el comunicat.