El món judicial s'enfronta a les reformes de Gallardón

BarcelonaLes reformes proposades pel ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, han esgotat la paciència de jutges, fiscals i advocats, que han unit forces per fer un pols al govern de Rajoy. La llista és interminable: les retallades en personal, la implantació d'elevades taxes per accedir a la justícia, els canvis al Registre Civil, l'enduriment del Codi Penal i la falta de voluntat de tirar endavant lleis necessàries han posat en alerta el sector.

Una vintena d'associacions professionals, sindicals, de consumidors i de ciutadans -entre les quals hi ha les que agrupen els magistrats, jutges, fiscals, part dels secretaris judicials i també el Consell General de l'Advocacia- es van reunir ahir a Madrid per defensar l'administració de Justícia. Per avui s'han organitzat aturades d'una hora a la porta de les seus judicials de tot l'Estat. Sobrevola també l'amenaça d'una vaga al gener -seria la segona de la democràcia- si no es promou un pacte d'estat que substitueixi les reformes del ministre. Gallardón va reaccionar ahir mateix. El titular de Justícia va suggerir que la protesta s'explica per interessos purament laborals: "Evidentment que protesten, hem tret als jutges la paga extraordinària".

Retallades en personal

Comportaran un augment de la càrrega de feina dels jutges

El projecte de llei que traslladava les retallades en l'administració pública a la Justícia -que implica un descens del personal judicial-, va ser el punt de partida de les mobilitzacions, encapçalades pels jutges de tot l'Estat. El projecte de llei -ja aprovat al Congrés i que ara es tramita al Senat- suposa la pràctica supressió de la figura del jutge interí i, en conseqüència, un augment en la càrrega de feina de jutges i magistrats, un col·lectiu que es queixa des de fa anys de la impossibilitat d'assumir el volum de feina generat.

Taxes judicials

Els ciutadans pagaran entre 100 i 1.200 euros per accedir a la justícia

Enmig de la polèmica de les retallades, el ministre Gallardón va anunciar la llei de les noves taxes judicials -ja publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i que entrarà en vigor en les pròximes setmanes-. Els ciutadans hauran de pagar una taxa fixa d'entre 100 i 1.200 euros per accedir a la jurisdicció civil i contenciosa administrativa i un percentatge d'entre el 0,25% i el 0,5% de l'interès econòmic del procés. Aquestes taxes són exigibles a tot l'Estat. Tot i que la llei havia d'entrar en vigor el 22 de novembre, el govern espanyol va endarrerir l'aplicació per problemes amb els formularis i a l'espera d'una ordre del ministeri d'Hisenda. Els advocats veuen en la llei un obstacle en l'accés a la Justícia. A Catalunya, la mesura s'afegeix a les taxes que van entrar en vigor l'1 de maig, arran de l'aprovació al Parlament de la llei de mesures fiscals i financeres. Aquesta llei creava dues noves taxes: una, per la prestació de serveis personals i materials, i una altra, per la utilització o l'aprofitament dels béns i drets.

Novetats al Registre Civil

A partir del 2014 es cobrarà per alguns tràmits fins ara gratuïts

Les competències relatives al Registre Civil, fins ara en mans dels jutges, passaran als registradors de la propietat, segons la reforma de Gallardón, que podria entrar en vigor el 2014. El canvi, que alguns sectors han entès com una "privatització" del servei, podria suposar aplicar una taxa a tràmits que fins ara eren gratuïts. El ministeri assegura que alguns dels més d'1,3 milions de tràmits que es fan cada any -com els naixements i les defuncions- podrien quedar-ne exclosos. Les taxes oscil·larien entre els 10 i els 40 euros i es podrien aplicar a tràmits com matrimonis, divorcis i canvis de noms. Això suposaria que el servei deixés de finançar-se amb els pressupostos generals de l'Estat que, de moment, hi destina una partida anual d'uns 350 milions d'euros.

Canvis en l'òrgan de govern El president del CGPJ serà l'únic amb dedicació exclusiva

Un altre dels aspectes polèmics és la proposta de reforma de la llei orgànica del poder judicial, que inclou el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l'òrgan de govern dels jutges. Entre les novetats, Gallardón va proposar que el president d'aquest òrgan -que també ho és del Tribunal Suprem-, sigui l'únic membre del Consell que tingui dedicació exclusiva, mentre que els altres 20 vocals mantindrien la seva activitat, un mecanisme que hauria de servir, segons el ministre, per "garantir l'eficiència i la connexió amb la realitat jurídica". Segons l'informe elaborat pel govern del PP, també canviaria la designació dels vocals: vuit membres serien designats pel Congrés i el Senat, i els altres 12 per les associacions judicials. Algunes associacions de jutges, com Jutges per la Democràcia, no veuen amb bons ulls la reforma, i diuen que "pretén subordinar el poder judicial a l'executiu" perquè vol reduir les competències i funcions de l'òrgan de govern i és "contrària al principi de separació de poders".

Enduriment penal

La reforma del Codi Penal inclou la cadena perpètua revisable

L'enduriment del Codi Penal proposat pel ministre tampoc ha estat exempt de polèmica. La reforma -que ha d'aprovar el consell de ministres-, inclou la cadena perpètua revisable per homicidis terroristes, assassinats greus de menors, genocidis i crims contra la humanitat, així com la custòdia en seguretat, que allarga fins a deu anys més la privació de llibertat en alguns supòsits. Precisament ahir el Consell Fiscal va analitzar un informe molt crític sobre la reforma realitzat per la Fiscalia General de l'Estat.