Moltes coses a dir (i a cuinar), encara
Director de la revista ‘Cuina’Ho he de confessar. Afortunadament, no és el que m’esperava. Dic afortunadament perquè el triomf renovat d’El Celler de Can Roca és una boníssima notícia. I no m’ho esperava perquè aquest any em vaig creure els especuladors que apostaven per una victòria americana. No és que pensés, ni de bon tros, que els germans Roca no mereixen el títol. Però estava convençut que la voluntat globalitzadora d’aquesta llista -una mica estrambòtica, tot s’ha de dir- ahir travessaria oceans, el mateix dia en què, justament, els responsables de Restaurant Magazine havien anunciat que la propera gala se celebrarà a Nova York. El desengany del segon lloc de l’any passat ens havia vacunat una mica a tots, em sembla. L’entrada del Tickets al club selecte dels cinquanta millors restaurants i el premi a Albert Adrià com a millor pastisser del món, succeint Jordi Roca, ja em semblaven una collita prou bona.
Amb la certesa que a aquesta llista li agraden els sobresalts, estava convençut que, després de l’etapa catalana -cinc anys amb El Bulli de número u i un, fins ara, amb El Celler de Can Roca-, els màxims triomfs trigarien a tornar. Després dels catalans, van venir els danesos i ara tocarien els americans, o els asiàtics, o vés a saber… El sobresalt, al final, ha estat que els Roca han recuperat el seu lloc el primer any en què la delegació de jutges de la llista corresponents a Espanya i Portugal l’ha dirigit una catalana, Roser Torras, cap de l’empresa barcelonina GSR-Produccions de Gastronomia -fins a l’any passat el director era el madrileny Rafael Anson, president de la Reial Acadèmia Espanyola de Gastronomia.
Admetem que aquesta llista genera dubtes perquè no són clars els criteris de votació ni els mecanismes per assegurar que els jurats han visitat tots els restaurants que voten. Admetem que hi ha pujades i baixades desconcertants d’un any per altre. Però reconeguem-li la valentia per valorar establiments desconeguts de racons gastronòmicament poc explorats. És una llista que explica un cert relat de la gastronomia, entesa com un fenomen mundial. No ho fa ningú més i, amb tots els errors que pugui cometre, admetem que emociona, motiva, engresca. I cal reconèixer que el fet que un restaurant familiar -gastronòmic, sí, però familiar també- d’un barri perifèric de Girona sigui el primer del món ens fa sentir un orgull del tot legítim i em-peny tota la gastronomia del país.
El premi, un estímul
Ahir al matí, a Londres, els Roca presentaven el projecte de La Masia, el seu nou espai de R+D, i defensaven la incorporació del factor social al seu projecte. “Hem crescut amb la revolució tecnològica, coneixem la revolució del producte, però creiem que la gastronomia ha d’aprofitar el que ens dóna la societat per anar cap a un món de postmaterialisme i vincular-nos a un codi ètic, vinculat al medi ambient i al concepte de sostenibilitat”, va dir Josep Roca. En un món com el de 2015, que necessita tant nous referents, sentir aquestes declaracions des del podi de la gastronomia mundial és un estímul. Hi havia qui en dubtava, però la gastronomia catalana encara té moltes coses a cuinar i a dir.
