Molac insta Macron a reformar la Constitució en favor de la immersió lingüística

Vol incloure la promoció de les llengües minoritzades, com el català, a l'article 75

El diputat bretò Paul Molac a l'acte d'avui a l'UCE de Prada de Conflent
17/08/2021
2 min

Prada de ConflentEl diputat bretó de l'Assemblea Nacional Paul Molac, impulsor de la llei Molac sobre la protecció i la promoció de les llengües minoritzades a l'estat francès, ha instat ara el president de la República, Emmanuel Macron, a canviar la Constitució francesa en favor de la immersió lingüística després que el Consell Constitucional tombés la mesura que porta el seu nom. Concretament, demana que s'inclogui a l'article 75, en què ja es reconeix el patrimoni lingüístic del país. "Ara és un bon moment, ningú s'atreviria a posicionar-s'hi en contra a menys d'un any de les eleccions [presidencials franceses]", ha assegurat Molac a la 53a edició de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent.

Molac ha explicat que seria "ideal" que la modificació s'aprovés a través d'una iniciativa legislativa proposada per Macron i ratificada pel Parlament, ja que si ho proposés l'Assemblea Nacional caldria celebrar un referèndum. També ha assegurat que l'opció de modificar l'article dos de la Constitució, que assenyala el francès com la llengua de la República, seria "molt més polèmic" i per a una part important de la societat gal·la podria ser vist com un atac al francès. "La concepció política i ideològica francesa imposa la unitat i exclou les identitats i llengües diferents", ha criticat el professor de la Universitat de Perpinyà i membre de l'Institut d'Estudis Catalans Alà Baylac-Ferrer, que també ha participat en la conferència.

De fet, el Consell Constitucional va suspendre els punts de la llei Molac –que l'Assemblea Nacional va aprovar amb 247 vots a favor i 76 en contra– sobre la immersió lingüística en català, bretó, occità, basc i cors, entre altres, perquè la "llengua de la República és el francès". A més, el tribunal superior va censurar l'ús de grafies que no existeixen en francès en els documents del registre civil. Així, per exemple, encara no es poden posar noms catalans que contenen accent tancat a la i, com Martí. La sentència va provocar manifestacions multitudinàries en diferents parts de l'estat francès, com a Perpinyà. En canvi, el Constitucional sí que va avalar altres aspectes de la llei, com les disposicions que permeten que els ajuntaments subvencionin els centres amb una educació lingüística anomenada regional, sempre que no sigui immersiva.

Així, la decisió dels magistrats ha deixat sense un marc legal clar el finançament de les escoles concertades que imparteixen una educació immersiva però que compten amb diners públics i que sovint utilitzen edificis municipals. De moment, el primer ministre francès, Jean Castex, que va ser alcalde de Prada de Conflent i coneix la situació crítica del català a la Catalunya del Nord, va assegurar que les escoles d'educació immersiva podrien iniciar el curs vinent sense cap mena de problema. En aquest sentit, tot apunta que el govern francès dictarà una circular per garantir-ho.

Al seu torn, la directora de l'Escola Arrels-Vernet de Perpinyà, Elena Gual, ha defensat la necessitat de la immersió lingüística i ha explicat que els primers anys escolars només ensenyen en català perquè per a la majoria d'alumnes "és com aprendre una llengua estrangera". Tot i això, segons Gual, "tots els alumnes acaben amb un francès perfecte i, en canvi, amb un català acceptable". "I això no és culpa de l'escola, sinó del context lingüístic".

stats