El dia que m'espera: Moisès Broggi

Cirurgià centenari, història viva, referent en el seu camp i exemple a seguir. Avui TV3 li dedica un Sense ficció

Em desperto molt tard. Abans em llevava d'hora, però ara ja no. Em porten l'esmorzar i el diari al llit. Menjo unes torrades, un suc de taronja i un bol de cereals amb llet. Ho he fet tota la vida. Em llegeixo el diari de dalt a baix, en especial les seccions de política i internacional. Me n'adono, llavors, de com està de malament el món. Amb això passo tot el matí distret i arriba l'hora de dinar. Si algun dia tinc algun acte, hi vaig, faig tot el que puc fer, encara que cada cop sigui menys cosa. Com més gran em faig més de pressa em passa el temps. Dino amb la meva dona. Menjo de tot però amb moderació; quan ets vell has d'intentar no engreixar-te. Després miro una mica la televisió, el Telenotícies . Llavors em passo una bona estona contestant correspondència i escrivint cartes. Ho faig a l'antiga, encara no he après a fer anar internet. Sovint a la tarda vénen visites, m'agrada la relació humana. A més, per casa sempre hi ha gent, hi ha molta vida, aquí també hi viuen dos dels meus set fills. Tinc una gran família que es porta molt bé amb mi, no estic mai sol. Normalment vaig a dormir d'hora, no m'agrada gens posar-me al llit tard. M'agrada sopar alguna cosa lleugera perquè a la nit no tinc gana i, com a tard, ser a les 11 dormint. Però avui és un dia especial, a les 10 emeten un programa que han fet sobre mi a TV3. Em fa molta il·lusió. Així que ens reunirem tota la família i el mirarem junts. Cal gaudir de la vida a cada moment.