L'últim sopar a la Model: gaspatxo, pizza, visites i un aplaudiment

BarcelonaAvui s'ha sopat pizza a la presó model. Per primera i última vegada. Quan el centre penitenciari funcionava a ple rendiment, no hi havia prou forns per coure-les, encara que fossin precuinades. Però avui només quedaven 24 interns a la presó del carrer Entença i a la cuina s'ha pogut fer un extra. De primer gaspatxo, fet a la presó, i de segon pizza.

El menjador, preparat per a desenes de reclusos de la primera galeria, estava pràcticament buit i l'ambient podria haver estat desangelat, però el sopar ha sigut de tot menys íntim, perquè hi havia periodistes i hi han anat a saludar el conseller de Justícia, Carles Mundó, amb el director del centre penitenciari i altres càrrecs del departament.

Al final, un intern ha engegat un discurset d'agraïment al director, als funcionaris i als responsables sanitaris del centre. "Hem de dir que sempre hem rebut un tracte excel·lent, els ho volem agrair", ha dit el Manuel, un veneçolà de 64 anys, i ha demanat un aplaudiment que els altres han seguit.

Les càmeres dels mitjans de comunicació ho han enregistrat, però la presència de la premsa era, precisament, el motiu pel qual la meitat dels últims 24 reclusos han sopat abans i han marxat de seguida del menjador: no volien sortir, ni tan sols d'esquena, a la foto històrica que segella els 113 anys d'història de la presó de Barcelona, carregats de períodes negres: allà va morir executat Salvador Puig Antich, van passar-hi mesos i anys molts presos polítics durant el franquisme i hi ha hagut durant dècades d'amuntegament, motins i heroïna.

Aquesta visió històrica queda molt lluny de la que tenen els últims inquilins del centre penitenciari. Manuel fa cinc mesos que hi va arribar directament des de l'aeroport, on el van detenir perquè el van enxampar intentant introduir droga al país. "Jo no conec Espanya, només el calabós policial, el jutjat i aquesta presó", explica amb un somriure resignat. I assegura que mai s'hauria imaginat així una presó.

"Els cinc veneçolans que hem estat aquí els últims mesos hem comentat molts cops que crèiem que rebríem un tracte inhumà, perquè és el que sabem que passa al nostre país. Aquí el tracte és molt bo. En canvi, jo crec que si hagués estat en una presó veneçolana hauria acabat suïcidant-me", explica el Manuel a l'ARA mentre els seus companys recullen les safates i els plats de les taules. Tot i que les normes s'han relaxat aquests últims dies, aviat serà l'hora de pujar a la cel·la, que quedarà tancada durant tota aquesta última nit, com cada dia.

L'última llibertat provisional concedida, abans del sopar

En aquest sopar hi ha faltat un dels últims reclusos, que al migdia encara ha dinat amb els seus companys. Aquest dimecres a la tarda ha sortit un intern en llibertat, l'última llibertat provisional que s'ha donat a la Model. "Marxava molt content, feia una cara de felicitat increïble", explica una funcionària. I aquest dijous, cap a les onze del matí, l'últim grup d'interns sortirà del centre penitenciari en un autobús que els portarà a Brians 1, que serà a partir d'ara on hi haurà la majoria de presos preventius que tenen causes obertes als jutjats de Barcelona i l'Hospitalet.

"La presó és com un hostal barat": l'opinió d'un dels últims presos

Mentrestant, els veïns de la plataforma Fem Nostre l'Espai de la Model estan satisfets pel tancament definitiu del centre, una reivindicació històrica del barri.