Què passa a la sisena galeria de la Model?

Pels catalans ja no és notícia, però al Consell d'Europa les condicions en què viuen els interns de la presó Model de Barcelona els semblen inacceptables. El Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura (CPT) ha fet públic un informe que posa en evidència la Generalitat, tot dibuixant un panorama desolador: un centre penitenciari massificat, infestat d'insectes i en què els funcionaris de la sisena galeria maltracten els presos.

L'informe és el resultat de la visita que diversos membres del comitè van fer a la Model el juny del 2012. En el seu escrit, els experts demanen a les autoritats un calendari precís sobre la posada en marxa dels centres penitenciaris de Figueres i Tarragona, i la vuitena unitat d'allotjament de la presó de Lledoners. Totes aquestes actuacions són necessàries per tal de reduir l'endèmica superpoblació de la Model, un centre que, amb una capacitat oficial per a 1.100 presos, n'acollia 1.781 durant els dies de la visita; d'ells, més d'un miler es trobaven a la presó preventiva. En algunes cel·les s'amunteguen sis presos, amb un espai vital d'1,5 metres cadascun. Amb tot, el comitè reconeix que les condicions econòmiques del país fan improbable que la Generalitat pugui tancar la Model "en un futur pròxim".

A més de detallar el deplorable estat d'unes instal·lacions antigues i saturades, els experts posen l'accent en l'actuació d'alguns funcionaris, els quals acusen de maltractar els interns. Tot i que l'informe deixa clar que les relacions entre presoners i funcionaris "són en general positives", es mostra molt dur amb el tracte que donen als presos els treballadors destinats a la sisena galeria, i el comitè demana a la Generalitat que els faci arribar "sense ambigüitats el missatge que els maltractaments als presos són una conducta inacceptable i que seran sancionats". La delegació assegura haver rebut nombroses queixes per suposats maltractaments físics per part de funcionaris, sempre els destinats a la sisena galeria. Aquestes queixes fan referència, principalment, a bufetades i cops de puny. El comitè demana als responsables que s'assegurin que els funcionaris no fan servir "més força de la necessària" per reduir presos que mostren conductes agressives, i apunten que els cops no són acceptables, en cap cas. És per això que els experts demanen a les autoritats que els funcionaris de presons rebin formació sobre tècniques de control i immobilització.

La delegació denuncia que l'any 2011 es va recórrer a la immobilització de presos en 65 ocasions, una xifra que es considera exagerada. El Comitè demana a la Generalitat que es garanteixi que cap reclús patirà un càstig d'aïllament que superi els 14 dies, i en cas que el càstig sigui de 14 dies es practiqui tot respectant interrupcions de diversos dies durant l'aïllament. El comitè considera, a més, que la forma d'immobilitzar els presos, de bocaterrosa, es fa servir de forma massa habitual. També mostra la seva preocupació pels 74 casos d'agressions entre presos que es van produir durant els cinc primers mesos de 2012.

Una mort evitable

Amb tot, l'aspecte més danyí de l'informe és l'acusació que les autoritats podrien haver evitat la mort d'un intern de 22 anys el setembre de 2011. Segons els experts la mort del jove, que es va produir després de ser immobilitzat, es podria haver evitat si s'hagués comptat amb la presència de personal sanitari. La delegació insta la Generalitat a revisar l'autòpsia del noi, i considera que la seva mort podria estar vinculada al fet d'haver sigut immobilitzat.

L'intern va ser traslladat a la sisena galeria –on es concentren les denúncies de maltractaments– el 15 de setembre per complir una sanció disciplinària d'aïllament a causa de la seva actitud "agressiva" cap al personal de presons. Després de ser lligat de bocaterrosa, el metge el va examinar i li va injectar un tranquil·litzant. El metge va tornar-lo a visitar a les onze de la nit, a les tres de la matinada i a les set del matí. En aquesta darrera ocasió, el jove es trobava en un estat semiinconscient i vomitava. Tot i ser traslladat a la infermeria del centre, va morir poc després. Pels experts europeus, la mort d'aquest intern demostra que la immobilització ha de ser una pràctica a la qual es recorri de forma excepcional i sempre sota supervisió mèdica.

A més de l'informe sobre els centres penitenciaris catalans, el comitè també ha fet públic un estudi anterior sobre les condicions dels centres de detenció a Catalunya i Espanya, on es denuncien pràctiques incorrectes per part dels diferents cossos policials.