Mobilització contra l’auge de les pseudociències

Barcelona“Nosaltres donem suport a tractaments d’eficàcia comprovada perquè això és ciència i la resta és fe”. D’aquesta manera resumeix Albert Biete, president del comitè tècnic de l’Associació Espanyola contra el Càncer-Catalunya (AECC), la posició de l’entitat respecte a les pseudociències. El càncer és un dels camps on més han proliferat. Les mal anomenades teràpies alternatives no són noves. La novetat és que metges i científics s’han unit per alertar sobre el seu risc arran de l’auge que estan experimentant, en part, gràcies a les xarxes. Més d’un miler de professionals ja han signat una carta dirigida a la ministra de Sanitat, Luisa Carcedo, en què li demanen que actuï contra les pseudociències. El manifest sorgeix de la iniciativa de l’Associació per Protegir el Malalt de Teràpies Pseudocientífiques (APETP).

A Catalunya, el Consell de Col·legis de Metges i les societats científiques ja van alertar fa un any del seu auge i aquest estiu han promogut també un decàleg de conducta per als metges que vulguin aconsellar-les als pacients. El col·legi recorda que aquestes teràpies, que van des de l’ acupuntura fins al reiki, passant pel mindfulness, han de ser sempre complementàries al tractament convencional contra el càncer i no han de substituir-lo mai. Biete explica que en la pràctica diària es troben fins a un 40% de pacients d’oncologia que fan alguna teràpia o consulta relacionada amb tractaments complementaris.

¿Però per què tenen èxit aquestes teràpies? “Juguen amb l’estratègia de la desesperació, la por i la incertesa. I la gent desesperada és fàcil d’enganyar”, assegura Fernando Cervera, biòleg i vocal d’APETP. Assegura que els damnificats arriben a l’associació “explicant barbaritats”. “Els casos de càncer són els més cridaners, però no necessàriament els més comuns, i l’acupuntura i l’homeopatia són les teràpies més usades”, explica.

“El pacient que té una malaltia greu i no ha assumit el pronòstic d’incertesa és un malalt fràgil, busca solucions màgiques que no existeixen i hi ha desaprensius disposats a oferir-les”, argumenta Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona. Tampoc és fàcil assumir que no hi ha solucions per a tot. “Quan la medicina estàndard et diu que una malaltia no té cura, aquella persona s’agafa al que sigui”, argumenta Biete. Un altre motiu del seu èxit és l’efecte placebo.

Però els metges també fan autocrítica. La pseudociència s’aprofita d’una medicina cada cop més tècnica i més deshumanitzada. “[Els terapeutes] dediquen més temps al pacient, parlen més amb el malalt i hi tenen un tracte més pròxim. I en la nostra medicina no hi ha prou temps per al malalt i ens n’hem anat més a la part tècnica, però un bon metge si s’explica bé pot fer entendre al pacient les limitacions i els avantatges del tractament”, sosté Antoni Trilla, un dels metges que han signat la carta a la ministra. Tot i que admet que el text “fica massa coses al mateix sac”, es felicita perquè ha servit per “obrir el debat”. Sanitaris i científics també adverteixen del negoci que hi ha al darrere d’aquestes teràpies. “S’han de pagar i no són barates. Jugar amb la desesperació de la gent és molt rendible”, admet Albert Biete. No obstant això, malgrat aquest aparent consens, quan es parla de la complementarietat d’aquestes teràpies per tractar, per exemple, els efectes secundaris dels tractaments oficials les posicions ja no són tan unànimes. El mateix Trilla assegura que ell no es tanca en banda” a suggerir al malalt en algun moment algun tipus de tractament “complementari”, com ara l’acupuntura en casos de dolor. “Que un malalt oncològic rebi suport nutricional o psicològic és una teràpia complementària. El que és un frau és dir-li que la llum polaritzada o la imposició de mans li curarà el melanoma”, apunta.

Mai com a alternativa

“En la majoria de casos no hi ha cap raó perquè tinguin un impacte negatiu en el tractament oncològic estàndard i poden ser beneficioses. No ens oposem a la possibilitat que el pacient faci reiki, meditació o relaxació sempre que no deixi el tractament amb evidència científica demostrada. Mai ha de ser alternatiu”, defensa Meritxell Arenas, presidenta de la Societat Catalana d’Oncologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.

“La clau és la informació que rep el ciutadà i qui la dona. No és el mateix un xerraire de fira que un metge”, defensa Padrós, que recorda que l’obligació del professional és “no generar falses expectatives”. Les falses esperances són les que poden acabar fent que un pacient abandoni un tractament validat per un altre sense fonament. És el cas del Mario o de la Rosa, que van morir després d’intentar curar el càncer amb pseudoteràpies.

Fernando Cervera, vocal d’APTP, descarta que es puguin recomanar aquestes teràpies com a complementàries. “Els metges no poden enganyar els pacients i oferir-los una cosa que no funciona. Que expliquin com és compatible oferir aquestes pràctiques que no funcionen amb el codi deontològic”, diu. “Mai hem vist l’eficàcia d’aquests tractaments, malauradament són millores subjectives”, reconeix Biete. El científic Daniel Closa recorda que ells han de “limitar-se a les dades”. “I si no funciona, no funciona i punt”. “La ciència és el millor mètode per no caure en errors i ens toca fer el paper de policia dolent perquè, si no, acabem posant la salut en mans de gent que no en té ni idea”, afegeix.

El risc de les pseudoteràpies és la pèrdua d’oportunitat de poder-se beneficiar “d’allò que l’evidència científica diu que és el millor tractament”, raona Padrós. També es pot endarrerir la detecció precoç de la malaltia. “Els qui creuen en les pseudoteràpies tenen quatre cops més possibilitats de morir perquè durant els primers senyals de malaltia acudeixen a aquest tipus de teràpies”, adverteix Cervera.

“Qualsevol teràpia que no estigui basada en l’evidència científica raonable s’ha de tractar amb cura”, diu Trilla. Un document del ministeri de Sanitat ja alertava que tot i que la majoria de teràpies complementàries són innòcues, “no estan completament exemptes de riscos”. Per exemple, poden interaccionar amb el tractament principal. És per això que la Societat Catalana d’Oncologia aconsella que el pacient la comenti sempre al seu oncòleg.

Míriam Algueró és la presidenta de l’Associació d’Oncologia Integrativa, que va impulsar quan la seva mare va morir de càncer. “L’objectiu és difondre quines teràpies complementàries milloren la qualitat de vida”. “L’acupuntura, el ioga, la meditació... et curaran el càncer? No. T’ajudaran a estar millor”, insisteix Algueró, que recorda que ja hi ha hospitals oncològics que incorporen com a tractament pal·liatiu serveis de nutrició, ioga, psicologia, acupuntura o estètica. “La gent ho demana”, constata Algueró. Un 64% dels pacients de càncer catalans demanen accés a serveis complementaris relacionats amb el benestar, segons un informe de l’AECC. “Són uns pal·liatius coherents. Una altra cosa és que en un hospital et facin fer imposició de mans i et diguin que així milloraràs o et relaxaràs”, diu Cervera. Hi ha hospitals públics que ofereixen serveis de reiki, per exemple, amb voluntaris.

Metges i científics consultats insten el ministeri a regular el sector: des de l’homeopatia i els suplements nutricionals a les farmàcies, fins als suposats centres mèdics que ofereixen teràpies complementàries. “Com podem confiar en un sistema de salut que permet aquestes coses?”, es pregunta Cervera.

El Col·legi de Metges reconverteix la controvertida secció d’homeòpates

El fet que el Col·legi de Metges de Barcelona tingui una secció de metges homeòpates, naturistes i acupuntors ha generat crítiques. El col·legi argumenta que cal “regular aquesta pràctica perquè es faci d’acord amb les guies de pràctica clínica i els principis deontològics”, segons explica el seu president, Jaume Padrós. La junta del col·legi va aprovar, però, fa dos mesos reconvertir aquest espai en una sola secció: secció de metges de tractaments complementaris. “Intentem posar ordre. No estem defensant l’homeopatia, però la realitat és que és un àmbit desenvolupat per la medicina des de fa 200 anys. Podem prohibir-ho i convertir-ho en clandestí o regular-ho, i hem optat per això últim. Tampoc volem estigmatitzar pacients i professionals”, diu Padrós. “El que és inadmissible és que un metge per raons ideològiques o per interessos econòmics aparti el pacient de tractaments validats per altres que no ho són i esdevenen alternatius: «No faci químio i faci això altre». Això és mala praxi i és una infracció molt greu”, afegeix Padrós. El Col·legi de Metges ha inhabilitat dos metges per haver apartat pacients de càncer dels tractaments validats i ha obert una vintena d’expedients. També insta a l’administració a actuar. Des del departament de Salut s’està ultimant la creació una comissió d’experts per tal d’avaluar la difusió d’esdeveniments sobre el tractament de pacients amb malalties greus amb teràpies alternatives sense prou evidència científica.

El col·legi també recorda als mitjans de comunicació la seva responsabilitat de no difondre el missatges d’aquests professionals i s’ha unit amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya per perseguir els continguts pseudocientífics en l’àmbit audiovisual. “Hi ha un debat fals, que és una trampa, i que és reduir això a un problema de llibertat d’expressió”, conclou Padrós.