Mobilitat
Societat Mobilitat 08/10/2022

El Besòs exigeix ja les infraestructures promeses

Els últims retards de l’arribada del metro a Badalona desesperen els veïns, que adverteixen que faran mobilitzacions

3 min
Plafons amb l'anunci de les obres de les línies L-9 i L-13.

BarcelonaA l’antic escorxador de Badalona hi ha la prova física d’una promesa política incomplerta que encara avui irrita els veïns del Besòs. Un gran panell informatiu que encara conserva el color és el vestigi que fa vint anys que anuncia la suposada arribada de la línia 13 del metro, la fúcsia: un projecte que va quedar enterrat i oblidat uns anys després d’anunciar-se. En fa tant, de temps, que s’hi veu un logotip antic de la Generalitat i també de GISA, l’antiga empresa pública d’infraestructures –creada als anys 90 per gestionar les obres dels Jocs Olímpics– que fa deu anys que ja no existeix. Com el plànol, els veïns del Besòs se senten “els grans oblidats”.

“Fa 40 anys que les grans inversions metropolitanes sempre van cap a l’extrem sud de Barcelona, al Llobregat”, diu queixant-se Pepe Sánchez, portaveu de la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs. “És que, al final, veurem abans el metro arribant a Castelldefels que a Badalona!”, exclama irònicament en la mateixa línia Julio Molina, de la Federació d’Associacions de Veins (FAVB). Fa un mes que els líders veïnals de l’entorn del Besòs (Badalona, Santa Coloma, Sant Adrià i Montcada i Reixac) s’han plantat i s’han tornat a conjurar per reclamar la històrica arribada del metro, que després del fiasco de la L13, ara porta una altra dècada pendent de la perllongació de la línia 1. Les associacions volen evitar que els períodes d’eleccions, la inflació i els canvis al Govern siguin una altra “excusa” per justificar retards i busquen el suport dels ajuntaments per pressionar la Generalitat. També avisen que, si cal, plantaran cara al carrer.

L’enèsim retard també de la L1

Després que la L13 quedés en un calaix, el Govern va repensar la situació i va assegurar (al Pla Director d’Infraestructures del 2011-2020) que les millores al Besòs es farien a través de la línia vermella. Es va anunciar que la L1, que actualment arriba fins a Fondo, a Santa Coloma de Gramenet, s’allargaria cinc estacions més i entraria a Badalona, fins a connectar amb l’estació de Rodalies. Les obres havien de començar el 2012, però la crisi econòmica va tornar a aturar-ho tot.

Quan l’economia va remuntar, la Generalitat va considerar que calia prioritzar altres projectes (que també feia anys que estaven enterrats i acumulant sobrecostos i retards) com la línia 9 del metro o la connexió del ferrocarril amb la L8, entre plaça d'Espanya i Gràcia. Les obres del metro a Badalona van tornar a ajornar-se fins al 2022. Però va venir la pandèmia i aquest estiu la Generalitat va admetre que no hi hauria moviments de pedres fins al 2025. Tres anys més de retard, 13 en total.

“És desesperant veure aquest cartell que encara anuncia la L13 i que encara no hàgim aconseguit res de res”, lamenta Molina. “La gent està enfadada. No és admissible que es desdiguin de tot constantment, sense avisar i no passi mai res”, afegeix Jordi Giró, president de la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC). Giró subratlla “la poca visió metropolitana” per ajudar una zona, la del Besòs, històricament deprimida i amb poca formació i una elevada taxa d’atur. “Aquí el transport públic és necessari per anar a treballar”, es queixa. “Es nota que, a ells, els queda lluny el Besòs”, diu Giró.

Detall del cartell de GISA, l'empresa pública d'infraestructures ja dissolta.

En menys d’un mes els veïns han aconseguit que l’Ajuntament de Badalona voti per unanimitat una declaració institucional donant suport a aquesta reclamació. I en pocs dies tot apunta que obtindran el mateix a Santa Coloma. “És una infraestructura necessària per connectar el Besòs amb Barcelona, però també per connectar, via metro, molts barris amb el centre de Badalona”, diu l’alcalde de la ciutat, Rubén Guijarro, que lamenta la deixadesa de la Generalitat vers aquesta zona: “Devem ser l’únic exemple de nord pobre arreu”. Guijarro assegura que ha demanat una reunió sobre aquest tema per escrit al departament de Territori i que encara no ha rebut resposta. “Ara estem generant consciència, tenim consens i ho hem d’aprofitar”, diu Molina. Els líders veïnals, però, adverteixen que si la via diplomàtica no funciona sortiran al carrer per denunciar el que consideren “un desemparament històric”.

La resposta del Govern

El departament de Territori manté que el projecte està en marxa, amb la redacció encara de la primera fase i que les noves cinc parades captaran uns 40.000 viatges al dia. També estima que només la construcció del primer tram, que inclou dues estacions (a Montigalà i a Lloreda/Sant Crist), costarà uns 300 milions d’euros. I encara faltaran tres parades més (Bufalà, Badalona Pompeu Fabra i Badalona-Rodalies) per poder connectar amb la L2.

La cirereta del pastís: una parada per a Can Ruti

Les associacions veïnals també defensen que el projecte de la L1, que s’ha tornat a endarrerir, hauria d’incorporar una vella petició que sí que es tenia en compte a l'aparcada L13: una parada de metro a la porta de l’Hospital Germans Trias i Pujol, més conegut com a Can Ruti. El centre sanitari, a la part més alta del municipi, està connectat per autobusos, però els veïns denuncien que és l’únic hospital metropolità sense metro. “El tinc a cinc minuts de casa en cotxe, però si agafo el transport públic trigo 50 minuts perquè l’autobús baixa cap al centre i em passeja per tot Badalona abans d’arribar a l’hospital”, explica Molina, de la FAVB. Demanen que al sortir de Fondo, el projecte de la L1 tingui una bifurcació per arribar fins a l’hospital. Però saben que serà difícil. “El president Aragonès em va dir una vegada que una estació costa el mateix que 10 escoles”, recorda Molina, que argumenta que el Govern hauria de poder gestionar els diners per “fer-ho tot”. De moment, fonts de Territori apunten que fa anys se’n va fer algun estudi però admeten que la idea no està sobre la taula.

stats