Del traspàs "de fireta" al traspàs "complet" abans que acabi l'any
La negociació avança amb petits gestos però les vies i catenàries es mantenen com l'escull principal per a l'acord
BarcelonaCada retard, cada incidència i cada obra ajornada a Rodalies torna a posar sobre la taula el debat del traspàs total d'aquesta infraestructura ferroviària. Una negociació que va tancar un primer capítol el 2009, amb el traspàs de la gestió dels serveis, però que el pas del temps –i la manca d'inversions executades– ha demostrat insuficient. "És un traspàs de fireta", repetia sovint el recentment cessat conseller de Territori, Jordi Puigneró. La Generalitat, que des del 2010 no ha renovat el contracte programa amb Renfe per provocar aquest diàleg amb l'Estat, fa anys que reclama poder gestionar-ho tot: tant els serveis com les vies i les catenàries, actualment en mans d'Adif, l'empresa pública de l'Estat. I que per gestionar-ho tot, a més, també cal que arribin a Catalunya els recursos econòmics necessaris i es doti la llarga llista d'inversions encara pendents.
L'any passat el Govern va intensificar aquest discurs i, internament (no van llançar cap ultimàtum), es va marcar l'estiu passat com a data límit per aconseguir tancar el model de traspàs. Fins i tot van dissenyar un pla B alternatiu per quedar-se Rodalies gradualment si no hi havia acord. Però tampoc va servir, i la situació s'ha mantingut igual que en l'última dècada. Fins ara.
Gestos d'aproximació
A finals de setembre alguns moviments van fer pensar que la negociació del traspàs es podia tornar a encarrilar. El PSC va moure peça i va presentar una proposta de resolució al Parlament en què s'avenia a consensuar "el model de traspàs" abans que acabés aquest any. Gairebé paral·lelament, ERC i Junts també van presentar una proposta similar i el ministeri de Transports també va dir que volia mantenir el diàleg.
L'escull, però, és el de sempre: quines vies es traspassen. La Generalitat vol totes les que majoritàriament donin servei dins de Catalunya. En canvi, per ara Madrid només està disposat a segregar-ne algunes de la xarxa, perquè d'altres, al·lega, són "infraestructures d'interès estatal". Malgrat tot, fonts pròximes a la negociació asseguren que a finals de setembre la sintonia era bona, però aleshores el canvi de mans de la conselleria –després de la crisi de govern– va tornar a refredar el moment, pel canvi d'interlocutors.
Mentrestant, Madrid va fent gestos per no perdre la proximitat en aquest tema. Aquesta mateixa setmana el govern espanyol ha aprovat la compra d'un centenar de trens nous per a Rodalies (que no es renovaven des del 2009, amb el traspàs). Renfe assegurava que no podia fer la compra si la Generalitat no signava un nou contracte programa amb l'operadora, que està caducat des del 2010. Per això, amb l'aprovació del govern espanyol, el contracte programa deixa de ser indispensable i el sector de les infraestructures a Catalunya ho ha entès com una mà estesa.
Així la qüestió del traspàs serà ara una de les més importants i calentes que entomarà el nou conseller Juli Fernàndez, que si segueix la línia del que va deixar fet l'equip de Puigneró podria tancar un model amb les vies i els recursos econòmics, abans que acabi l'any.