Cap càmera i 60 metres de cable robat a Montcada: l'origen del desastre a Rodalies

BarcelonaJust a sota de l’embolic de carreteres i ponts que formen la C-58, la C-33 i la C-17 abans d’arribar a Barcelona hi ha dues vies de tren que, al quilòmetre 357,3, estan envoltades de dos petits camps de canyes. Les vies s’alcen en un petit turonet i viuen sota l’ombra dels ponts de les autopistes. Més enllà de les canyes, hi ha el polígon industrial de Can Cuiàs, que pertany al municipi de Montcada i Reixac. A tocar hi ha l’estació de Montcada Bifurcació, clau per a la mobilitat ferroviària. Aparcant en una carretera secundària es pot accedir a les vies a peu per un camí. En aquest punt de la xarxa de Rodalies, diumenge passat uns lladres van robar fins a 60 metres de cable de coure que van provocar diversos curtcircuits. Va ser un efecte dòmino d’incendis que va arribar a Barcelona i va provocar el caos ferroviari en plena jornada electoral. La posterior gestió (i assumpció de responsabilitats) ha generat un conflicte obert entre el govern espanyol (i Adif) i l’executiu català (i els Mossos d’Esquadra). 

Entre retrets creuats, el govern espanyol insinua que podria haver estat un “sabotatge”, una tesi a la qual s’ha abonat el comitè d’empresa de Barcelona Sants aquest dimarts. Els Mossos, però, ho investiguen com un robatori de coure. Dilluns el ministre de Transports, Óscar Puente, va dir que els Mossos no havien fet cap inspecció a la zona. Aquest dimarts, el director de la policia catalana, Pere Ferrer, ha respost que fins al moment s’han fet tres inspeccions i que una de les primeres coses que va fer la policia va ser mirar si hi havia alguna càmera a prop que hagués gravat la sostracció. Però no n’hi havia cap. 

Ferrer ha retret a Adif i l'Estat l'absència de càmeres en una entrevista a Els matins de TV3, i s'ha preguntat com és que una zona amb un cablejat d'"altíssima rellevància" no tenia càmeres. Aquest element, de fet, apareix precisament en l'informe de la primera inspecció ocular, que diu que la consulta de càmeres ha resultat "negativa". Segons fonts consultades per l'ARA, en total s'han fet tres inspeccions oculars, totes elles diumenge mateix i d'ofici, ja que la denúncia d'Adif (que ha presentat als jutjats de Cerdanyola i no a la policia) no ha arribat fins aquest dimarts.

La primera inspecció es va fer al lloc del robatori i les altres dues en dos incendis més endavant a la xarxa. I les evidències que porten els Mossos a pensar que va ser un robatori venen d'aquesta primera inspecció. Hi havia, segons ha pogut saber l'ARA, un cable doble de coure que passa pel costat de les vies tallat en un punt i tornat a tallar 60 metres enllà. Al ser doble, es tracta de 120 metres de coure sostrets. Per la zona hi havia restes de plàstic i cobertures que els lladres van treure.

El perquè

Una de les grans preguntes que es fan els investigadors dels Mossos, segons fonts consultades per l'ARA, és per què el robatori d'un cable de coure va crear un curtcircuit a gran escala, fins al punt de deixar inoperatives totes les entrades i sortides de Barcelona. Encara han de veure l'informe dels pèrits d'Adif, però els agents assenyalen la manca de manteniment de les instal·lacions com un dels possibles detonants.

També ha verbalitzat aquesta tesi la portaveu del Govern, Patrícia Plaja: “Un manteniment adequat de les instal·lacions hauria pogut evitar el caos”, ha afirmat. Plaja ha demanat centrar-se en les solucions i les alternatives de transport de manera “urgent i immediata” perquè dos mesos fins a restablir tot el servei és “moltíssim temps”. Tot en una nova jornada de caos a Rodalies, amb una avaria elèctrica a la R3 que talla la circulació entre Vic i Ripoll.

Dilluns, el ministre Puente va revelar que, en els últims cinc anys, més de la meitat de les 11.151 incidències amb afectacions a la circulació de combois no atribuïbles a Renfe o Adif a tot l’Estat s'han produït a Catalunya (5.800). Els Mossos creuen, segons Ferrer, que és una “irresponsabilitat” titllar-los d’inacció. I Ferrer ha tornat a assenyalar la falta de mesures de seguretat i manteniment: tot i que Adif té força més vies que FGC, Ferrer ha apuntat que “la ràtio de fets delictius per cada 1.000 km de via és de 184 fets en el cas d’Adif, mentre que quan parlem de FGC és de 29 cada 1.000 km de via”.

Siguin a Rodalies o a FGC, els robatoris de coure són una realitat a l’alça que va molt més enllà del sistema ferroviari, i afecta empreses i obres, majoritàriament. Tal com ha explicat Ferrer, en els últims dos mesos de què es tenen dades (el febrer i el març), els Mossos han augmentat un 250% les hores de patrullatge en l’àmbit ferroviari respecte al 2023, i també hi han introduït els drons. L’augment es va produir arran de la pujada del nivell d’alerta (d’1 a 2 sobre 3) del pla específic que té la policia per aquesta conflictivitat des del 2010. Pel que fa a les detencions, en l’últim any se n’han fet 250, un 9% més.

Fonts policials admeten que és una delinqüència difícil d’atacar. Els lladres no són grups nombrosos especialitzats, sinó “delinqüents comuns” amb molts antecedents vinculats al patrimoni que, de la mateixa manera que roben coure, també poden atracar un establiment. L’exemple paradigmàtic són vuit homes, dos d’ells menors, que els Mossos van detenir també el cap de setmana d’eleccions per haver comès 19 robatoris en empreses per sostreure'n metalls, sobretot coure. Entre tots ells acumulen 80 antecedents, tots per delictes contra el patrimoni. 

Els destins

I què en fan, de tot el coure? Primer, l’emmagatzemen en una furgoneta. Els destins solen ser empreses que compren ferralla per fondre-la. Aquestes se sotmeten a un control estricte –l’any passat els Mossos van fer gairebé 700 inspeccions en locals–, però continua havent-hi un mercat negre. Una de les claus, segons la policia, és intentar que els cables tinguin marques d’aigua (no només als plàstics) perquè les empreses tinguin més clar quins són legals i quins no. Ara mateix, el preu del coure voreja els quatre euros, una de les xifres més altes dels últims mesos, i la seva fluctuació, segons fonts policials, sol marcar els augments o descensos de robatoris.