Mobilitat
Mobilitat19/12/2022

La Rabassada, la carretera més perillosa de Catalunya

A tot al territori hi ha 360 quilòmetres "d'alt risc", segons un estudi del RACC

BarcelonaLa Rabassada, la carretera que uneix Barcelona i Sant Cugat travessant el Tibidabo i Vallvidrera, és el vial més perillós de Catalunya. El risc d'aquest tram, segons l'últim estudi EuroRAP del RACC, és "molt alt", amb una mitjana de gairebé sis accidents amb morts o ferits greus a l'any. Això és gairebé el doble que la segona carretera amb més risc d'accident greu o mortal, que és la GI-555, al seu tram entre Sils i Massanes, a la província de Girona. La segueix la BV-5001, concretament el tram que va de Martorelles a Vilanova del Vallès (Barcelona), amb una mitjana de 2,3 accidents greus o mortals a l'any. La part superior d'aquest rànquing fa temps que no es mou i les tres carreteres tenen una cosa en comú: són d'un sol sentit.

La Rabassada preocupa especialment pels motoristes. Els seus revolts accentuats amb la panoràmica de Barcelona al fons continuen sent una atracció per a molts motoristes. De fet, en el 88% dels accidents amb morts o ferits greus registrats en aquesta via hi havia com a mínim una moto implicada. De mesures se n'han pres: s'han marcat més els dos sentits de la carretera i s'ha ampliat el vial en algunes zones, però el director general d'Infraestructures de la Generalitat, David Prat, present a la seu del RACC, ha acceptat que encara queda feina per fer. "Sortim a la foto", ha admès, i ha explicat que just ara han acabat unes obres de millora que han costat 800.000 euros. Prat ha afegit que es farà una rotonda a l'encreuament que condueix al Tibidabo. També ha apuntat que s'ha fet una reordenació dels accessos a la carretera que va de Sils a Massanes i l'any que ve s'hi faran quatre rotondes noves.

Cargando
No hay anuncios

L'altra cara de la moneda són les carreteres amb menys risc. En cap d'elles hi ha hagut un accident greu des del 2019. Són la C-16 (de Navàs a Gironella), la N-II a Figueres, la B-140 (de Sabadell a Mollet del Vallès) i l'A-26 fins a Olot, entre d'altres. Per elaborar aquests rànquings, no només es té en compte la mitjana anual d'accidents greus o mortals. També es descarten aquells trams per on passen pocs cotxes (com a mínim 5.000 vehicles diaris) o els que són molt curts (com a mínim cinc quilòmetres de longitud). Un cop descartats, queden 3.031 km de carreteres per les quals circulen el 79% dels vehicles i s'hi concentren el 53% dels accidents greus. Barcelona és la província amb més quilòmetres de risc molt alt, amb el 16% del total. La segueixen Tarragona (12%) i Girona i Lleida, amb un 8% cadascuna. En total, a Catalunya hi ha uns 360 quilòmetres d'alt risc. En els últims tres anys s'ha aconseguit que n'hi hagi un 6,1% menys.

Menys accidents que en l'època prepandèmica

L'estudi del RACC analitza el període 2019-2021, marcat per una pandèmia que va reduir un 3% la mobilitat respecte al trienni anterior. Els accidents també s'hi han reduït un 8,7%, però s'ha de tenir en compte l'efecte del covid, que va deixar restriccions de mobilitat el 2020 i el 2021. Després d'un novembre negre a les carreteres catalanes, ja són 149 les persones que han perdut la vida en 134 accidents. Encara no s'arriba, però, al nivell prepandèmic del 2019: de moment, es registra un descens del 10,8%. Encara que les xifres no empitjorin, tant els representants del RACC com dels organismes públics presents a la presentació han destacat que s'han d'emprendre més mesures per posar fil a l'agulla.

Cargando
No hay anuncios

Tant el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, com el secretari general d'Infraestructures del ministeri de Transports, Xavier Flores, han remarcat que l'alliberament dels peatges és una bona notícia per reduir la sinistralitat, ja que ara més cotxes passen per vies de doble carril, que són més segures. Han defensat, però, la necessitat d'introduir més mesures, sobretot en l'àmbit de la velocitat, com reduir-la en certs punts o col·locar més radars. Des del RACC no es veuen malament aquestes accions, però en veuen una altra de primordial: el seu president, Josep Mateu, ha advocat per implementar la velocitat variable. És a dir que, depenent de la quantitat de cotxes, el clima o la franja horària, es pugui anar més ràpid o més lent.

Arriben els carro-radars

En la presentació, el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, ha explicat que el 2023 s'estrenarà a Catalunya una nova tipologia de radar: els carro-radars. Ja s'han fet servir en altres països europeus –a França n'hi ha uns 300–. Són unes caixes semblants als radars mòbils, però no cal que hi hagi una patrulla dels Mossos d'Esquadra a prop per revisar les dades del conductor: van directament a Trànsit. És a dir, funcionen com uns radars fixos, però amb la diferència que es poden moure constantment. Lamiel ha explicat que en el primer trimestre del 2023 ja en rebran unes deu unitats.