¿Pot la tecnologia salvar vides a les carreteres?
Trànsit impulsarà un sistema de velocitat variable per millorar la seguretat dels ciclistes i els experts reclamen implantar altres eines
BarcelonaEl greu atropellament d’un grup de ciclistes aquest diumenge a Castellbisbal ha reobert el debat sobre les mesures per garantir la seguretat a les carreteres. ¿Cal endurir el Codi Penal i castigar més durament els conductors que provoquen un accident? ¿Cal introduir noves mesures tecnològiques que redueixin els riscos al volant? Tant l’administració com els experts es decanten per aquesta segona opció. El director del Servei Català del Trànsit, Ramon Lamiel, ha anunciat un sistema de senyalització de velocitat variable per a les carreteres més freqüentades per ciclistes, mentre que experts com l'advocat especialitzat en accidents de trànsit i laborals Albert Ferré aposten per introduir als vehicles tecnologies que ja existeixen. Per exemple, l'alcolock, un alcoholímetre connectat a l'immobilitzador dels vehicles que impedeix que un conductor begut pugui posar en marxa un cotxe, o el sistema que bloqueja l'arrencada si els passatgers, inclòs el conductor, no porten el cinturó cordat. "La mesura més senzilla per reduir l'accidentalitat, abans que augmentar les penes o condemnes, és evitar que passi", apunta Ferré.
El nou sistema de velocitat variable es començarà a provar aquest setembre en diferents punts de la xarxa viària catalana, encara per determinar. L'objectiu final és desplegar la mesura en algunes de les carreteres per on circulen diferents tipus de vehicles i que són vies de pas també per a col·lectius vulnerables, com ara els ciclistes. “No es pot fer en totes les carreteres ni és la intenció, però servirà per reforçar la senyalització fixa ja existent”, ha explicat el director del Servei Català del Trànsit en una entrevista a RAC1. Els dispositius s'activaran quan detectin la presència de ciclistes i indicaran a la resta de vehicles la necessitat de reduir la velocitat en aquell tram de la via. El projecte, que ja està licitat, se suma al de les cruïlles intel·ligents, que avisaran els conductors de l'entrada de ciclistes a la carretera des d'una urbanització. La primera es posarà en marxa a la C-17, de Centelles cap a Vic. "També podrà ser útil en altres vies on hi ha un important flux de trànsit, amb una accidentalitat notable", ha dit Lamiel.
Per la seva banda, Ferré també considera que caldria impulsar altres mesures, com ara prohibir els avançaments en carreteres secundàries. Però més enllà d'això, el lletrat reclama que es modifiqui la llei perquè els cotxes portin incorporats, de sèrie, alguns elements tecnològics de seguretat que ja existeixen i que estan pensats per reduir els riscos associats a l'accidentalitat a les carreteres. "Cal canviar el futur i obligar els constructors de vehicles a incorporar aquests sistemes, com es va fer amb els airbags, que abans no eren obligatoris i ara ja venen de sèrie. Per què no s'està obligant a implementar les tecnologies que erradicarien aquests tipus d'accidents?", es pregunta l'advocat, que critica que els partits no impulsin més mesures en aquest sentit.
Lentitud judicial
A l'hora de fixar-se en el Codi Penal, tant l'administració com els experts opinen que, en l'àmbit teòric, la legislació actual planteja prou eines per castigar els delictes de trànsit més greus, com ara la condemna per homicidi imprudent, amb els agreujants de conduir sota els efectes de les drogues o l'alcohol o el delicte d'abandonament del lloc de l'accident, de recent creació i que de moment ja ha comportat alguna condemna. El director del Servei Català del Trànsit opinava aquest dilluns que potser caldria introduir alguna reforma "quirúrgica" per dotar els jutges d'encara més instruments. Però per a Ferré no és una qüestió de teoria, sinó de com s'aplica el codi a la pràctica. En aquest sentit, l'advocat reclama més recursos per l'administració de la justícia perquè la investigació dels accidents de trànsit greus no s'allargui quatre o cinc anys, amb el perjudici que això suposa per a les víctimes.
"No pot ser que els advocats gestionem 300 casos cada any i un sol jutjat n'assumeixi 300 a la setmana, és una qüestió de col·lapse", diu el lletrat, que subratlla que aquesta lentitud provoca una revictimització per als ferits en un accident i les famílies dels morts. "És un doble calvari", apunta el lletrat, que recorda que "la percepció de la justícia que té la ciutadania és inversament proporcional al temps que triga a aplicar-se". Ferré també reclama millorar l'atenció als familiars de les víctimes "des del minut zero" de l'accident, tant en l'àmbit psicològic com administratiu, per ajudar-los en tots els tràmits que implica la gestió del cas –també a l'hora d'anar als jutjats–, i que aquest suport es mantingui en el temps.