BarcelonaEl traçat ja apareixia dibuixat als plans d'infraestructures de l'any 2000, però fins ara no s'han licitat les obres. Més de 20 anys després del disseny, el president del Govern, Pere Aragonès, i el conseller del Territori, Juli Fernàndez, han anunciat aquest dijous al matí que l'executiu comença, per fi, els tràmits per encarregar les obres de prolongació de la línia L8 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que han d'unir les estacions de Plaça Espanya i Gràcia en menys de 10 minuts.
La unió d'aquests dos punts de la línia té, segons el Govern, un benefici doble. D'una banda, allarga el ja anomenat metro del Vallès fins al Baix Llobregat, i ara els usuaris podran anar d'una comarca a l'altra en tren (travessant Barcelona). De l'altra, donarà servei a una part de Barcelona que encara ara no té cap parada de metro a prop, la zona de la plaça Francesc Macià, on es projecta una nova estació.
Així serà el nou traçat de la L8 entre Plaça Espanya i Gràcia
Aragonès ha subratllat que és un "projecte estratègic" que servirà "per millorar la vida de la gent". Al seu torn, el conseller Fernàndez ha remarcat que la licitació suposa "un pas endavant" en la construcció "d'un sistema integral ferroviari" i tota una "revolució a la xarxa metropolitana". "No és només una declaració d'intencions, és un procés en marxa i ara ja imparable", ha dit Fernàndez.
Un pressupost de 430 milions i un calendari a 8 anys vista
Aquests primers treballs per allargar la L8 començaran, si tot va bé, l'estiu de l'any que ve i s'allargaran durant 58 mesos, és a dir, uns cinc anys. Aquest és el temps que cal per perforar i fer tot el nou túnel (de 4 quilòmetres) i també les estacions. Les de Plaça Espanya i Gràcia (ja en funcionament) s'hauran d'adaptar i, a més, també se'n construiran dues de noves pel camí: una a tocar de l'Hospital Clínic i la tan esperada estació a la plaça Francesc Macià.
Després encara faltarà posar-hi les vies, electrificar-les, fer les subestacions, tots els acabats necessaris i instal·lar-hi la maquinària, com ara les validadores. Tot plegat costarà 430 milions d'euros, segons el pressupost inicial, i fonts de Territori apunten que el servei no podrà entrar en marxa abans del curs 2029-2030, sempre que no hi hagi cap inconvenient o trava pel camí que allargui el procés d'obres.
Les curiositats d'una obra urbana gegant
El primer que es farà, un cop les obres estiguin adjudicades, serà fer una inspecció tècnica dels habitatges que queden afectats pel recorregut del túnel. Territori revisarà més de 13.500 pisos i locals per controlar que no hi ha cap moviment durant les obres. També s'instal·laran sensors de soroll que permetran "auscultar" el terreny i comprovar que el túnel no provoca cap vibració a la superfície, ja que passarà a molta fondària i per sota de la majoria d'instal·lacions ja fetes de la ciutat –com ara la L1 i la L5 del metro, els túnels de l'alta velocitat d'Adif i també el sistema d'aigües–. En el seu punt més profund la L8 passarà enterrada 52 metres sota terra.
A continuació s'obrirà un gran pou al Parc de Joan Miró, a tocar de plaça Espanya, que serà el túnel d'accés principal a les obres. És per aquí que els tècnics introduiran la tuneladora (que serà més petita que la de la L9 del metro) i també per on trauran a l'exterior tota la terra que surti del nou túnel.
Aquesta prolongació permetrà que la línia passi de 23,7 milions de passatgers a l'any a tenir-ne 38,5. Segons el Govern, també tindrà un impacte positiu per al medi ambient, perquè Barcelona s'estalviarà més de 2.600 tones de CO₂ anuals.
El traspàs de Rodalies i el corredor, assignatures pendents
Durant l'acte d'aquest dijous, Aragonès no ha perdut l'oportunitat d'insistir en el traspàs de Rodalies. "Cal reduir la ineficiència que en aquests moments s'està produint i revertir una situació que té molt marge de millora", ha apuntat. També ha posat sobre la taula la necessitat de millorar també en el transport de mercaderies i ha reivindicat la finalització de les obres del Corredor Mediterrani. "Volem posar tota l'energia en els assumptes pendents i en el compliment d'objectius", ha conclòs.
Promeses per accelerar la R3
El secretari general d'Infraestructures de l’Estat, Xavier Flores, s’ha compromès aquest dijous a iniciar l'any que ve els tràmits del desdoblament de la R3 de Rodalies entre la Garriga i Centelles. Es tracta d'una actuació que no es preveia en el Pla de Rodalies, on hi ha tot el que es plantejava fer fins al 2030, i d'un primer pas per accelerar la històrica petició de desdoblament de la R3, la línia més maltractada de Rodalies.
La idea, segons Flores, és tramitar l'estudi informatiu i l'estudi d'impacte ambiental d'una obra que es preveu costosa i llarga. L’anunci s’ha fet durant un acte de l’Oficina Tècnica de la R3 (formada per entitats, empreses i representants locals). Una de les peticions que s'hi han fet és que la futura via es dediqui a combois que només s'aturarien a les capitals. Més enllà del desdoblament, els agents del territori també han fet propostes organitzatives i estructurals, com ara fer més estacionament o donar nous usos a algunes de les infraestructures existents.
![Els passatgers que agafen els FGC a Rubí es troben els vagons plens des que es van inaugurar les perllongacions](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
