Pacificació de la N-II: "Des del 2008 que sento que ho deixaran tot molt bonic i no passa mai"

El Masnou"Treballo aquí des del 2008, i des d'aleshores que sento que això ho canviaran i quedarà molt bonic, i aquest dia no arriba mai, tu!" Els treballadors del restaurant Les Caves Rekondo, del Masnou, fa anys que esperen veure la pacificació de la N-II, i, tot i que ara ja hi ha pressupost ferm i dates, continuen escèptics: "Per què ara hauria de ser diferent?", insisteixen els empleats d'aquest restaurant a peu de la carretera, molt a prop de l'estació. La diferència és que, ara, els diners són damunt la taula.

Fa només unes setmanes, la Generalitat i el govern espanyol van arribar a un acord per desbloquejar fins a 914 milions d'euros de traspassos pendents per a infraestructures. I entre les moltes actuacions que es volen tirar endavant –entre les quals destaca la B-40– també hi ha una partida específica de 384 milions per pacificar, finalment, el trànsit de la N-II al Maresme i millorar les connexions amb la C-32, que també haurien de servir per buidar la carretera de cotxes. De fet, fa només uns dies el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Territori, Ester Capella, van presentar el projecte al Masnou, davant dels veïns.

L'acord, però, arriba amb 14 anys de retard: el primer document signat data del 2009, quan es van comprometre 400 milions, però les converses van començar molt abans. I ara al Maresme els canvis ja costen de creure. "Si de debò s'hi posen ara, aquí s'hi muntarà un xou maco quan comencin a tallar carrils", diu el cambrer d'un altre bar, a peu de la N-II. Saben que el resultat els pot beneficiar, però temen que les obres es facin interminables i això els perjudiqui la clientela. "Potser a la llarga ens deixen ampliar la terrassa, però ja has vist què ha passat a Montcada, amb el soterrament de les vies, a la Sagrera...", continua. "De ràpids no ho són, aquests; només quan hi ha eleccions!", afegeix a la conversa un dels clients, des de la barra. La Maria, que espera el tren a l'estació per anar a treballar a Barcelona, està més esperançada: "Ja seria hora, la veritat, de fer desaparèixer les cues, el trànsit i el soroll i tenir millor transport públic amb Barcelona", diu.

A diferència de Montcada i Reixac, però, la pacificació al Maresme no preveu cap canvi –ni molt menys el soterrament– de la línia R1 de Rodalies, la més antiga de tot l'Estat, que aquest any compleix 175 anys. La cicatriu ferroviària que separa el municipi de la platja es mantindrà. El que canviarà és la carretera, que passarà de quatre carrils de cotxes (dos per cada sentit) a només dos (un per sentit) i sumarà un carril bici, més arbres i una zona per a vianants al costat muntanya (vegeu el gràfic).

Consens entre les entitats

Les entitats veïnals admeten que, en part, el retard s'ha produït per la manca de consens al territori, entre els diferents municipis i entitats. "Els diners, però, no són nous, són els mateixos que ja s'havien dit; de fet, una mica menys", recorda a l'ARA Joaquim Arnó, que ha estat –fins aquesta mateixa setmana– el president del comissionat de mobilitat del Consell Comarcal del Maresme, i ha viscut de prop totes les negociacions. Arnó considera que hauria estat millor començar les obres millorant els accessos de l'autopista, la C-32, per desviar els cotxes cap a aquesta via ràpida (ara sense peatges) abans de fer els treballs sobre la carretera, però igualment celebra l'avenç. "Mira, ha vingut així, de cop, i ara les obres es faran en paral·lel, millor això que res", argumenta.

El portaveu de la coordinadora d'entitats Preservem el Maresme, Jordi Pagès, hi coincideix: "No es pot parlar de la pacificació de la N-II sense incloure la C-32", insisteix. Pagès celebra que finalment s'aposti per reduir el vehicle privat i fomentar el públic, però apunta que hi ha aspectes que encara els preocupen. Al setembre la coordinadora d'entitats es reunirà per analitzar el projecte i reclamar els canvis que considerin necessaris en termes de sostenibilitat: "S'ha de vigilar molt amb les zones agrícoles afectades, decidir què es fa amb l'espai que abans ocupaven els peatges i aclarir si els arbres que hi tenen pensat posar són la millor opció o n'hi ha d'altres més autòctons i sostenibles de mantenir", posa com a exemple.

Davant l'escepticisme veïnal, Arnó busca convèncer els incrèduls: "Tampoc ningú es creia que aixecarien els peatges i mira! Alguns projectes ja estan a punt de presentar-se i després de les al·legacions veïnals ja es podran pressupostar –vaticina–. El 2025 ja tindrem màquines treballant i potser abans del 2028 ja ho tenim enllestit". Aragonès va ser una mica més prudent durant la presentació. Les obres, va apuntar, podrien començar el 2026, tot i que es podrien "avançar" en funció de l'arribada dels diners. I el projecte està previst que s'executi en tres anys. "El 2029 tornes per aquí, a fer un menú, i en parlem: ja t'ho explicaré", despatxa amb mig somriure, i encara poc convençut, el cambrer de Les Caves.