Les obres de la L8 s'estenen per Barcelona: arriba el torn de Gràcia

BarcelonaLa connexió de la L8 dels Ferrocarrils de la Generalitat entre plaça Espanya i Gràcia ja és una realitat que afecta la mobilitat de gran part del centre de Barcelona. Les actuacions per unir els dos extrems d'aquesta línia van començar l'any passat a la plaça Espanya i es van intensificar al gener. Des d'aleshores, els treballs afecten també dos trams del carrer Urgell i provoquen canvis importants a l'avinguda Diagonal d'entrada a la ciutat i a la plaça Francesc Macià, on s'està construint una nova parada. A partir d'aquest dilluns, a més, les actuacions també tindran un fort impacte en la mobilitat al barri de Gràcia.

A partir d'aquest 17 de març a la nit, els treballs tallaran un tram de la Travessera de Gràcia, entre la Via Augusta i el carrer de Sant Gabriel (a la part inferior de la plaça Gal·la Placídia). A més, entre aquesta via i Gran de Gràcia el sentit de circulació canviarà i serà el contrari de l'actual. A partir del dimarts 25 de març, a més, i fins a l'estiu, les tasques de construcció d'una sortida nova d'emergència també ocuparan la vorera i dos carrils (del costat Llobregat) del carrer Muntaner, entre els carrers Laforja i Marià Cubí.

D'aquesta manera, les obres de la L8 ja són una de les actuacions més grans que viurà (i patirà) Barcelona en els pròxims anys. Es tracta d'una infraestructura llargament esperada: fa vint anys que la connexió de la L8 està dibuixada sobre el paper amb l'objectiu de connectar la línia Llobregat-Anoia amb la del Vallès. El calendari d'execució actual és de 58 mesos (gairebé cinc anys) i en total està previst que s'hi inverteixin 412 milions d'euros i que es facin dues parades noves: una a Francesc Macià i una altra a l'Hospital Clínic.

Malgrat els esforços de la Generalitat i l'Ajuntament per fer reunions amb els afectats, les obres han provocat desconcert entre comerciants, veïns i conductors per cada barri on han passat. També a Gràcia, el quart punt dels treballs. Els comerciants de la Travessera de Gràcia asseguren que no han rebut cap avís. "Ens n'hem assabentat perquè el company del celler va veure un cartell", explica la Cristina, botiguera d'un comerç de roba. "Ens tenen oblidats, almenys en aquest tram", afegeix.

Uns metres més endavant, la Mika assegura que aquesta és l'estocada final per a la seva sabateria. "Ja m'és igual; nosaltres tanquem. Hem notat una baixada fortíssima de clients i ja no surten els números", lamenta, i afegeix que l'única informació que tenen és la del boca-orella. A la perruqueria no sabien res del canvi de sentit i al celler tampoc fins que van veure el cartell. "No ens sorprèn. Mai ens avisen de res, però ni aquests governs ni els anteriors tampoc, eh!", lamenta el propietari. La Generalitat manté que s'han fet reunions informatives amb veïns, a les quals també hi estaven convidats els comerciants.

Les famílies amb infants també s'han queixat de les obres, perquè les obres han ocupat tot l'espai de joc infantil de la plaça Gal·la Placídia, una de les escasses àrees de joc que hi havia disponibles en aquesta zona i que servia d'esbarjo per als petits de tres escoles. Després d'estudiar el cas, aquest dilluns també comencen les tasques per reubicar aquest espai de jocs a la banda muntanya de la mateixa plaça, al costat de les obres.

Antecedents caòtics

Més enllà de les eternes obres de la L9, represes el 2022, feia anys que no hi havia tuneladores perforant el subsol de Barcelona. La de la L8 ho farà a molta profunditat, entre 50 i 70 metres sota terra, perquè el nou túnel de 4 km de llargada ha de passar per sota de la L1 del metro, les línies d'Adif, el túnel de l'AVE i un dipòsit. Des de la Generalitat insisteixen que construir aquesta nova línia, a la qual ja anomenen com "el metro del Baix Llobregat", és una obra de "gran magnitud" amb afectacions impossibles d'evitar. Però, un cop acabada, defensen, tindrà un gran retorn social i passarà dels 23 milions de passatgers anuals fins als 38.

Mig any de soroll "al límit" per les obres de la L8

Mentrestant, el peatge a pagar és conviure amb les obres: carrers tallats, desviaments i soroll "al límit" dels decibels permesos. Els precedents ho corroboren. El mes passat el caos en la mobilitat ja es va fer evident a Francesc Macià i a l'entrada a Barcelona per la Diagonal. Alguns conductors explicaven a l'ARA que trigaven 30 minuts a fer un tram en cotxe que normalment feien en cinc. La mateixa escena ja s'havia viscut poques setmanes abans a plaça Espanya, on la coincidència de diverses fires amb les obres de la L8 també van provocar grans embussos de trànsit en aquesta gran rotonda barcelonina.

Des del gener, els 100.000 veïns i 8.000 comerciants del carrer Urgell també saben què vol dir conviure amb aquestes obres de dilluns a dissabte. Uns grans panells de fins a sis metres d'alçada s'aixequen davant les façanes dels edificis en un intent de pal·liar el soroll de les màquines que han de perforar el terra i que ocupen tota la calçada. "Entenem que la situació és necessària, però ens fa por que s'allargui i es cronifiqui en el temps", admetia a aquest diari una comerciant fa unes setmanes.

Els talls en aquest tram, a més, impedeixen el pas de fins a 50.000 vehicles que circulaven cada dia pel carrer Urgell, fet que ha obligat l'Ajuntament a traçar un pla de desviaments per accedir i sortir de l'Eixample. Un repte majúscul perquè, tal com admeten, no hi ha cap altre carrer capaç d'absorbir tant de trànsit. Ara, els cotxes entren pel carrer Numància i per l'avinguda Josep Tarradellas i en surten per Calàbria, Casanova i Aribau. Unes vies que, de retruc, també han augmentat molt la seva densitat de trànsit.

"Amb tot el que ha passat a baix [en referència als altres barris en obres], que són carrers quadriculats i organitzats, no vull ni pensar què ens passarà aquí, a Gràcia", confessa el Juan, que espera l'autobús mentre es mira les obres. "Ara que hi penso: el bus també canviarà de recorregut, no?", pregunta.

"És un caos": les obres i les fires saturen plaça Espanya