El nou tren nocturn Amsterdam-Barcelona s'haurà d'esperar dos anys més

BarcelonaBarcelona era el seu pròxim objectiu comercial, però no podrà ser. Les traves burocràtiques i la falta d'inversors han fet que l'empresa holandesa European Sleeper, que l'estiu de l'any passat va fer reviure el debat dels trens nocturns a Espanya, s'hagi vist obligada a ajornar la seva aventura empresarial a la capital catalana dos anys més. El conseller delegat de la companyia, Elmer van Buuren, ha explicat a l'ARA que la ruta, prevista inicialment per a la primavera del 2025, no es podrà posar en marxa "abans del 2026" i, de fet, tampoc descarta que els tràmits es retardin fins al 2027 per la falta de trens. Així, l'únic projecte sobre la taula per recuperar els trens nocturns a Catalunya i al conjunt de l'Estat s'ajorna en el calendari.

Els motius principals són els problemes de finançament i també els burocràtics, sobretot a França, per aconseguir tots els permisos de pas, la capacitat a les vies o l'homologació dels trens. "Tal com va tot, ara mateix no tenim capacitat per engegar-ho el 2025", admet Van Buuren, que aquesta setmana s'ha reunit amb membres d'Adif i del govern espanyol i aquest mateix divendres és a Catalunya, on tindrà una reunió formal amb membres de la Generalitat a Figueres per intentar accelerar-ho tot. La companyia holandesa lamenta el desori que suposa la petició de certificats de seguretat i circulació i assenyala la poca homogeneïtzació que hi ha entre els diferents països europeus.

Tot i això, aquest empresari holandès apassionat dels trens no desisteix i creu que Barcelona podria ser "un hub o centre d'operacions molt interessant al sud d'Europa". "Hi ha demanda per fer trens nocturns. En un any i mig hem transportat més de 120.000 persones en la nostra primera ruta, d'Amsterdam a Praga, i estem a punt de cobrir costos. Tot això en només un any i mig: i som una start-up, vam començar de zero!", recorda.

De fet, fins fa només uns anys Barcelona estava connectada ferroviàriament de nit amb altres ciutats espanyoles i europees, com Granada, Zúric, Milà o París. El servei de trens nocturns a Espanya (que Renfe operava amb el nom de Trenhotel) va funcionar des de 1991 i va arribar a tenir diverses línies estatals i internacionals, però a partir del 2010, a mesura que creixia l'alta velocitat, els trens de nit es van aparcar fins que el 2020, amb la pandèmia, es van tancar les poques línies que quedaven. Renfe assegurava que no eren rendibles. Des d'aleshores, l'únic projecte que ha tornat a situar l'opció de recuperar els trens nocturns a l'Estat és el d'European Sleeper.

FGC, candidat per operar els trens

Per aconseguir-ho necessiten socis. És per això que en aquesta ronda de contactes la companyia intentarà trobar operadors i gestors d'infraestructures que els facilitin les vies. "Ens cal Adif i també una operadora, que tant podria ser l'espanyola Renfe com la catalana Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya", insinua Van Buuren. A més, també intentaran arribar a un acord amb les administracions públiques perquè facin d'aval del projecte.

Per ara, les barreres d'entrada a França i Espanya han fet que Venècia hagi passat per davant de Barcelona en els plans d'aquesta companyia. Aquest mateix hivern European Sleeper –que ja ha obtingut tots els permisos necessaris– posarà en marxa set trens d'anada i tornada des d'Amsterdam i Brussel·les fins a Venècia, passant per Múnic.

Barcelona-Lilla de nit i en 13 hores

El projecte amb Barcelona, però, no queda aturat. "L'Amsterdam-Barcelona continua sent, diguem-ne, el nostre projecte principal, perquè no volem quedar-nos només amb dues línies", subratlla Van Buuren, que ja ha dissenyat una ruta –que d'entrada esquiva París "per guanyar en flexibilitat"– que uniria Amsterdam, Brussel·les, Lilla (al nord de França), Avinyó, Nimes, Montpeller i Perpinyà amb Figueres i finalment Barcelona.

El trajecte nocturn entre el nord de França (Lilla) i Barcelona tindria una durada d'unes 13 hores; 17 hores en total si es fa tot el recorregut fins a Amsterdam de nit. "La idea és fer una sortida de Lilla a les 22.30 h, que voldria dir sortir de Brussel·les a les 21 h i d'Amsterdam a les 18 h. I arribaríem a Avinyó cap a les 6 del matí, Perpinyà a les 9.30 i a Barcelona a les 11.30 del matí. I per tornar a l'inrevés", detalla Van Buuren.

Els preus encara no estan definits perquè dependran no només de l'estacionalitat i la demanda sinó també "del tipus de confort" que l'usuari triï per al trajecte. Tot i això, l'empresari apunta que "el preu bàsic per un llit estàndard" a la ruta Amsterdam-Praga, que és similar en longitud a la projectada a Barcelona, costa uns 90 euros.

Van Buuren és clar en el seu missatge: "Si Catalunya vol estar connectada de nit amb Occitània, el nord de França i la resta d'Europa, que els governs facin un pas endavant i ens facilitin aconseguir-ho. Només cal voluntat política", conclou.