Nou pas en el soterrament de Sant Feliu de Llobregat: adeu a l'històric pas a nivell

Sant Feliu de LlobregatLa conversa al bar Músico Loco, situat a tocar de les vies de tren que s'han de soterrar a Sant Feliu de Llobregat, transcorria tranquil·la dijous al matí. Els veïns parlaven de les visites al metge, de la feina i de l'últim partit del Barça. Fins que va sortir el tema de les vies, que va monopolitzar (i animar) la xerrada. Els santfeliuencs saben que aquest cap de setmana tanquen un capítol importat en la lluita per aconseguir el soterrament: diuen adeu, després de 40 anys, al pas a nivell de les vies, que es desmunta definitivament.

"És el primer canvi gros que et fa adonar que el soterrament està més a prop", diu el José, un veí que travessa sovint les vies a peu i que admet que suposarà un canvi. Enterrar les vies costarà 66 milions i un mínim de quatre anys. I en caldran tres més per acabar tot el projecte urbanístic. A peu de carrer, a més, continuaran havent-hi vies, les del tram, però la cicatriu que ara talla el municipi –per on passen més de 170 trens de Rodalies diàriament– quedarà molt difuminada. Amb tot, el final de les obres encara queda lluny i l'alegria és molt moderada.

"Jo el que vull és que acabin ja. ¿Tu has vist el que tinc aquí muntat?", diu Eusebio Visiedo, el propietari del bar, i assenyala amb el cap la tanca metàl·lica que té a un metre escàs de la porta del local. "Després de la pandèmia m'han fet treure dotze taules que tenia a la terrassa, i ja no sé ni com sobrevivim com a negoci. Sort dels clients que venen a deixar ni que sigui dos eurets d'un cafè", diu. "Al setembre ja va tancar el bar que hi havia de dins l'estació. El portava la mateixa família des de feia més de 30 anys. Saps què et vull dir, oi?", diu encongint les espatlles.

Més "segur" però més "pesat"

A fora els operaris treballen a contrarellotge per tenir-ho tot a punt. A partir de dilluns creuar les vies serà "més segur" però també una mica "més pesat", coincideixen en dir molts veïns de la zona. En lloc de creuar saltant la catenària, hauran de pujar (amb escales o amb ascensor) un pont i tornar-lo a baixar, o bé desplaçar-se uns 100 metres fins al pas subterrani més pròxim. Un exercici extra que hauria d'evitar més accidents (hi ha hagut 30 morts en tres dècades).

La Lupe, que treballa de cartera al barri, ja fa dies que es mentalitza. "Em tocarà caminar més, però m'organitzaré per no fer voltes extres", diu sense deixar d'empènyer el carro amb les cartes. "Jo crec que s'hi muntarà un bon xou", vaticina una altra veïna. "Entre els nanos que surten de l'escola, la gent gran del barri que no pot pujar escales, els que van a comprar amb el carro o els que porten un cotxet, tothom farà cua als ascensors, i aquí només hi caben sis persones", assenyala.

El que sembla evident és que canviar l'hàbit de creuar les vies costarà. Malgrat els cartells i els semàfors que avisen del perill, aquest dijous fins a 67 persones van creuar les vies en vermell, en els pocs minuts que passen entre que es baixa la barrera i passa el tren. Només quatre van mirar a banda i banda, i una desena van desafiar encara més la sort i van caminar pel lateral de les vies, sobre les pedres, fins a arribar a l'andana, fet explícitament prohibit per diversos senyals.

Els comerciants, preocupats

El canvi que suposa la retirada del pas a nivell i les obres també ha capgirat la vida (i la caixa) dels comerciants més pròxims. "Abans hi havia una zona de càrrega i descàrrega i els cotxes podien fer una parada ràpida, però ara no hi passen cotxes i la tanca tampoc els permet parar", explica Fernando Barroso, propietari d'un estanc. Uns metres més enllà, a Pepi Serrano, de l'òptica, li passa el mateix: "Les vies eren horribles, però ara tenim un problema afegit", diu. Visiedo, del bar, admet que les obres són "indispensables", però lamenta que "ningú hagi donat la cara amb els comerciants", per exemple, diu, per saber si tenen dret a ajudes. "Estarem així durant anys, i espera't que no trobin un cementiri indi i ho aturin tot", ironitza Barroso.

"No apareixeran runes arqueològiques perquè les viles romanes estaven situades molt més al nord de la comarca", diu l'alcalde, Oriol Bossa, que entén que les obres són "incòmodes" per a la ciutadania però "vitals" per millorar la mobilitat. L'alcalde assegura que, de moment, tots els treballs d'Adif van sobre el calendari previst, tot i que reconeix que l'actual context geopolític i l'encariment de les primeres matèries podria acabar afectant les obres.

Bossa assegura que abans de les obres van fer trobades informatives amb comerciants i que els contactes han continuat en alguns casos de manera individual. També adverteix que aquesta primera fase de l'obra no és la més dura i que encara hi haurà intervencions més greus quan s'enderroqui l'estació. "La supressió del pas a nivell és una fita històrica, però poc més", conclou.