No poder anar a la universitat per problemes de mobilitat: “Tothom se'n renta les mans”
Un banyolí denuncia que no té cap transport per arribar fins al campus del Barri Vell de la Universitat de Girona
Girona“Em sembla molt greu que, l’any 2022, un nano no pugui arribar a la universitat perquè té problemes de mobilitat, i que cap administració ni cap entitat pugui oferir cap mena de transport adaptat o bus llançadora”, exclama Anna Aurich, mare de Guiu Serra. El jove, que estudiarà filosofia a la Universitat de Girona (UdG), té una discapacitat motriu del 65% que no li permet caminar amb normalitat ni fer grans distàncies a peu. Les classes es fan al campus del Barri Vell, situat en un emplaçament històric: al voltant de la plaça Sant Domènech, a la part alta del call jueu, on és molt difícil accedir per a una persona que té problemes de mobilitat, com el Guiu. “Totes les entitats i administracions s’omplen la boca amb la inclusió i la igualtat d’oportunitats, però a l’hora de la veritat no és així”, denuncia Aurich, que ha trucat a totes les portes possibles per intentar trobar algun tipus d’ajut en forma de beca o de transport adaptat. “Però tothom se'n renta les mans i tiren pilotes fora. Et diuen que ningú ho havia demanat i que això no existeix. I ningú fa res per solucionar-ho”, assegura.
Durant els quatre cursos d’ESO i els dos de batxillerat, el Guiu anava de casa a l’institut amb un tricicle ortopèdic: el centre li va facilitar un espai per aparcar-lo, i un cop dins es podia moure sol amunt i avall. El 28 de setembre ha de començar la universitat i es troba que el bus de Banyoles a Girona només té dues parades (a Correus i a l’estació d'autobusos i tren), i des de totes dues té un bon tram a peu fins a alguna de les parades de la línia d'autobús L7, que és la que porta fins al campus del Barri Vell. “A Correus paren molts autobusos. Hi podrien posar algun bus llançadora, però no per a en Guiu, sinó per a qualsevol estudiant que tingui problemes de mobilitat o que, per exemple, s’hagi trencat un peu. No pot ser que no hi puguis arribar”, recalca la mare del jove.
Sense ajudes ni transports
Des de l’Ajuntament de Banyoles li han ofert un assistent personal, però demanen als pares un contracte mercantil i té un cost d’entre 200 i 300 euros al mes. “Una altra discriminació més: per què ell ha de pagar tres o quatre vegades més diners que un altre jove pel transport?”, es pregunta Aurich. Una altra opció que li van donar era una furgoneta adaptada, però marxava a les set del matí de casa i el deixava a dos quarts de nou en una parada del barri de Can Gibert del Pla. “Ell comença les classes a dos quarts de nou; suposaria arribar més d’una hora tard cada dia”, assenyala la banyolina.
Tampoc el ministeri d’Educació té cap ajuda: només ofereix beques si és per estudiar FP, ESO o en centres especials, però no per a la universitat. El mateix escull que s’ha trobat en entitats com Mifas, Multidiscapacitats i Creu Roja: no hi ha res per a universitaris amb problemes de mobilitat. “Inconscientment o conscientment tenen pressuposat que una persona amb discapacitat no cal que entri a la universitat, i és un reflex de la nostra societat”, afirma.
Arran de denunciar el seu cas a les xarxes, alguns estudiants s’han ofert a portar-lo, però Aurich ho ha descartat del tot. “Ell ha de poder ser autònom i anar i tornar sense dependre de ningú. Fins ara, a l’ESO i el batxillerat anava i tornava sol; per què ha de fer un pas enrere ara que vol anar a la universitat?”, exclama la mare del noi, que ja està mirant l’última carta que li queda: parlar amb algun taxista per demanar-li pressupost.
"Problema de mobilitat"
Des de la Universitat de Girona, el degà de la Facultat de Lletres, Àngel Quintana, indica que fa temps que s’està treballant en el cas de Guiu Serra i que, un cop dins del campus, tindrà totes les facilitats. Però el problema és arribar fins a les aules del Barri Vell. “Nosaltres tenim tota la facultat adaptada i fa temps que demanem a l’Ajuntament que la línia L7 pari a l’estació d’autobusos, igual que ho fa la línia que porta fins al campus de Montilivi”, afirma Quintana.
La parada de la L7 més pròxima a l'estació està situada a la plaça Poeta Marquina, a uns 300 metres a peu, i passa cada mitja hora. El degà subratlla que hi ha "un problema de mobilitat" que afecta els estudiants de la UdG, però també qualsevol visitant o viatger que no pugui caminar bé. "Com a facultat ens interessa que l'Ajuntament ho solucioni, perquè, a més, hi ha molt poc aparcament al Campus Barri Vell i s'han de posar facilitats perquè tothom pugui venir en transport públic", reclama.
Fonts del consistori gironí afirmen que estudiaran el cas, però apunten que la L7 "ja fa una parada a demanda a les Àligues per a les persones amb problemes de mobilitat". "Tot i això, mirarem què hi podem fer tenint en compte també el que decideixin la Generalitat i la UdG, i ens posem a la seva disposició", destaquen les mateixes fonts.
La L7 és de gestió municipal i forma part de la xarxa d'autobusos de l'Autoritat Territorial de Mobilitat de l'Àrea de Girona (ATMG), formada per la Generalitat, els consells comarcals gironins i alguns ajuntaments, entre els quals el de Banyoles i el de Girona.