El nombre de morts i ferits es dobla a l'AP-7 però cau un 17% al conjunt de la xarxa viària

BarcelonaUn any després de l'alliberament dels peatges a les principals artèries de mobilitat de Catalunya, la radiografia és clara: l'autopista AP-7 ha absorbit bona part del trànsit que abans col·lapsava les vies que hi circulen en paral·lel i, amb ell, els accidents que s'hi produïen. Segons les dades del Servei Català de Trànsit, des de l'1 de setembre del 2021 fins ara el nombre de sinistres ha caigut un 17,3% al conjunt de carreteres, però el nombre de morts i ferits s'ha duplicat a l'AP-7, que aglutina un de cada cinc accidents mortals o greus. Respecte del mateix període del 2018 i el 2019 (el tram que es pren de referència perquè no estava afectat per les restriccions derivades de la pandèmia), s'ha passat de 12 a 25 víctimes mortals i de 37 a 66 ferits greus.

Un dels grans canvis a la via és la presència de més camions. En un any, n'hi circulen un 21% més, que s'han vist implicats en la meitat dels accidents mortals a la via, on també han crescut el nombre de motoristes (6) i vianants morts (7). Per atacar el creixement de la sinistralitat en aquesta gran artèria, Trànsit ha demanat al ministeri de Transports, que és el propietari de la via, reduir la velocitat a 100 km/h als 10 trams que han concentrat més accidents.

A la resta d’autopistes alliberades també s'hi han registrat més víctimes mortals, excepte a la C-32 nord: en concret, a l'autopista AP-2 s'ha passat de 0 a 4 morts i a la C-33 s'ha passat d'1 a 2. En canvi, a les carreteres nacionals que discorren en paral·lel a aquestes vies, que fins ara havien concentrat molts dels punts negres de la xarxa viària catalana, la mortalitat ha caigut en picat: a la N-II s'han registrat 4 morts, respecte dels 9 del període anterior, mentre que a la N-340 el nombre de víctimes mortals ha baixat de 9 a tan sols una en l'últim any.

Per al Servei Català de Trànsit, la conclusió és que la supressió dels troncals ha suposat "una millora general de la seguretat al conjunt de la xarxa viària catalana". Amb els números a la mà, la direcció assegura que la mesura "ha evitat 2.240 víctimes d'accidents de trànsit". Aquesta és la reducció, en xifres absolutes, del nombre de morts, ferits greus i ferits lleus que s'ha registrat al conjunt de les carreteres i autopistes des de l'alliberament dels peatges, en comparació al període de temps comprès entre l'1 de setembre del 2018 i el del 2019.

Canvi de paradigma

Més enllà de l'evolució de la sinistralitat, el primer any d'alliberament dels peatges s'ha traduït també en un canvi en la mobilitat a les carreteres. Segons el Servei Català del Trànsit, l'AP-7 nord suporta ara un 37,6% més de vehicles entre la Jonquera i Parets que abans, i el tram sud, entre el Papiol i Ulldecona, ha registrat un 26% més de circulació. En canvi, en el tram central de l'autopista el nombre de vehicles que hi circula ha baixat, perquè molts es desvien cap a la C-33, també alliberada, per accedir a Barcelona. I això ha fet que aquesta segona autopista també hagi vist com creixia exponencialment el pas de vehicles: ara té un 53,4% més de volum de trànsit que abans i hi circulen un 121% més de camions.

Trànsit també ha analitzat el volum de retencions a les vies alliberades, que és especialment significatiu a l'AP-7 entre Ulldecona i el Papiol, on s'han registrat més cues tant per l'augment d'accidents com d'avaries, i per l'increment de circulació registrada en la via. En el tram nord de l'autopista, les congestions deriven sobretot de l'augment de l'accidentalitat. Als trams centrals del Vallès, que són els que han registrat un descens de volum de trànsit més pronunciat, pel transvasament de vehicles a la C-33, s'hi han registrat, en canvi, més cues. Trànsit ho atribueix a la saturació que pateix l'enllaç de l'autopista cap a la C-58, a l'altura del Baricentro, que considera que "no és prou eficient i que provoca més problemes viaris".