El Govern "desbloqueja" més de 3.500 milions pendents de l'Estat en infraestructures i Rodalies

Barcelona / MadridNova reunió bilateral d'infraestructures entre l'Estat i la Generalitat. I, altre cop, un punt principal sobre la taula: el "traspàs efectiu" de Rodalies a Catalunya. Després de dues hores de reunió a Madrid, liderada per la secretària d'estat de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Isabel Pardo de Vera, i el vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, el Govern ha assegurat que ha "arrencat el compromís" de l'Estat de desencallar dos deutes històrics: els pagaments de la disposició addicional tercera i el dèficit d'explotació de Rodalies.

D'una banda, Puigneró ha assegurat que l'Estat s'ha compromès a pagar els 3.500 milions d'euros pendents de la disposició addicional tercera de l'Estatut. Es tracta d'una clàusula que preveia inversió en infraestructures entre els anys 2007 i 2013 però que no es va arribar a materialitzar. D'aquests diners pendents, els 559 milions que encara falten corresponents a l'any 2008 són els primers que arribaran: 200 arribaran ja l'any que ve perquè estan pressupostats als comptes de l'Estat, i la resta es planificaran els pròxims mesos i es materialitzaran, a través d'un conveni, fent obres en infraestructures els pròxims dos anys. La segona part del deute pendent, del 2009 en endavant –més de 2.970 milions més– arribaran després, també a través de convenis per fer obres, tot i que encara no s'han concretat els terminis. Per això Puigneró ha recalcat que continuen sent "prudents" amb l'execució.

D'altra banda, pel que fa al segon gran desbloqueig, el vicepresident ha assegurat que també han arribat a un acord per xifrar i transferir el pagament d'entre 270 i 280 milions pel dèficit d'explotació d'aquest servei de trens de curta i mitjana distància, és a dir, els diners que l'Estat hauria de transferir a Catalunya perquè la Generalitat gestioni íntegrament Rodalies. En aquest sentit, Puigneró ha explicat que es crearà un grup de treball que calcularà i concretarà –a la comissió mixta d'afers financers aquest mes de desembre– la quantitat total que hauria de rebre la Generalitat per poder operar Rodalies directament. Aquests diners es podran destinar a l'operador que triï el Govern, tot i que el primer any s'assumeix que seguiran anant a parar a Renfe perquè el canvi a Rodalies serà, segons recorda el departament de Territori, "molt gradual".

Bona sintonia

La trobada, que segons el vicepresident Puigneró ha transcorregut amb certa sintonia, arriba just uns dies després que ERC hagi vinculat el seu suport als pressupostos generals de l'Estat per al 2022 a la transferència "íntegra" d'aquestes infraestructures. L'objectiu del Govern en aquesta trobada era, precisament, arribar a un acord per traspassar els recursos financers necessaris per gestionar tot el servei de trens de Rodalies. El fet és que ara la Generalitat només té competència per gestionar el servei, és a dir, dissenyar les freqüències i les tarifes, però és Madrid qui paga l'operador, que ara mateix és Renfe per a tot el servei.

En la mateixa línia s'ha expressat la secretària d'estat d'Infraestructures, Isabel Pardo de Vera, que ha agraït el "to cordial" de la reunió. "La transparència d'avui marca un punt d'inflexió des de l'última comissió del 2018. Amb comunicació i autocrítica tornarem a guanyar-nos la confiança de la gent", ha dit de Vera, que ha confirmat que l'Estat s'ha obert a "analitzar" els imports pendents de l'addicional tercera entre els anys 2009 i 2013. De Vera també ha recordat que totes les propostes s'hauran d'aprovar en consell de ministres.

El mes passat, el vicepresident Puigneró va qualificar l'acord del 2009 de "traspàs de fireta" i va reclamar, de nou, la partida econòmica necessària per fer-se càrrec de tots els trens de Rodalies i Regionals. Per la seva banda, la ministra de Transports, Raquel Sánchez, va explicar que els plans de Madrid passen, en canvi, per posar en marxa un "pla d'acció immediata" per a Rodalies des d'ara fins a l'estiu que ve que inclogui "millores per reforçar la sensació de seguretat de les persones, la percepció del servei i l'atenció que reben".

La trobada d'aquest divendres havia de servir per acostar posicions i aclarir si l'Estat facilitarà la transferència dels recursos econòmics. L'equip de Puigneró ha reiterat diverses vegades que el Govern "no signarà cap contracte programa nou amb Renfe" i això podria haver activat avui mateix alguns mecanismes per desencallar la situació de Rodalies. Amb tot, el que no queda tan clar per ara és què passa amb les vies i les catenàries, així com amb el personal. Fonts del ministeri de Transports apunten que és "massa aviat per parlar-ne", mentre que la Generalitat insisteix que és imprescindible abordar-ho el pròxim any per "donar compliment integral al traspàs de Rodalies".

L'absorció de Rodalies Lleida

Fa tot just un mes la Generalitat ja va fer una primera declaració d'intencions i va apartar Renfe del servei a les Rodalies de Lleida. Puigneró va anunciar que a partir del 2024 l'operadora que gestionarà els trens serà Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). El canvi es va fer en una línia petita perquè era econòmicament viable per al Govern avançar aquests diners. L'objectiu, segons va explicar aleshores el conseller, és "millorar el servei" en aquesta zona, però també hi havia la clara intenció de llançar un avís al govern espanyol: "La decisió és l’avantsala del model de Rodalies que volem per a Catalunya, operat i gestionat des de Catalunya, amb el model de FGC i amb criteris de puntualitat, seguretat, neteja, intermodalitat i serveis avançats", va dir Puigneró.

El debat sobre l'aeroport i les carreteres, ajornat

Tot i que en les trobades bilaterals d'aquest tipus sobre infraestructures es parla generalment de les grans inversions, aquesta vegada hi ha grans temes que han quedat fora de la taula de debat, que s'ha centrat en Rodalies. No estava a l'ordre del dia obrir cap nou debat sobre l'ampliació de l'aeroport, una inversió que es va decidir precisament en l'anterior trobada Estat-Generalitat sobre infraestructures i que va quedar parada després que el debat obrís fissures entre els dos partits del Govern. Tampoc estava previst que es parlés del futur model de pagament a les autopistes que reclama la Unió Europea per abans del 2024.