La llarga espera per a l’expansió del metro de Barcelona

BarcelonaQuan falten només vint dies per celebrar el seu centenari —i amb la demanda en xifres rècords—, el metro de Barcelona viu immers entre la saturació d'algunes línies i la llarga espera per a l'expansió d'altres. Hi ha perllongaments amb dècades de retards; d'altres directament estan aturats, i encara n'hi ha un tercer grup: els que estan projectats però que mai s'han iniciat. Aquest dilluns la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, han anunciat novetats en les infraestructures barcelonines. A hores d'ara, però, aquesta és la situació de les obres de transport al subsol de la capital catalana.

Famosa pel seu sobrecost (més de 5.000 M€) i els anys de retard, la L9 continua avançant, tot i que lentament. La tuneladora, que va tornar a posar-se en marxa fa un parell d'anys després d'una dècada aturada, va arribar aquest estiu a la futura estació de Mandri. Però, un altre cop, hi va arribar amb retard a causa del desgast de la màquina. Això ha tornat a modificar el calendari, que s'endarrerirà 14 mesos més (i ja seran 19 anys) mentre es repara la màquina. A hores d'ara encara falten 1,6 quilòmetres d'excavacions perquè el túnel de la L9 arribi a Lesseps, però les obres hauran d'esperar, com a mínim, fins a l'octubre del 2025 per començar.

Mentrestant, durant les últimes setmanes Territori ha aprofitat per licitar les obres de dues estacions més del tram central de la línia, que coincideix també en traçat amb la L10: Manuel Girona i Campus Nord. També estan pendents alguns ramals de la L10 i obrir les parades de Motors i la del Camp Nou.

Una altra perllongació pendent és la de la L3, la verda. En aquest cas, l'horitzó és que la línia creixi pels dos extrems. D'una banda, falta la connexió entre Trinitat Nova i Trinitat Vella, que els veïns van reivindicar amb una cadena humana abans de l'estiu. El projecte ja estava inclòs en el Pla Director d'Infraestructures 2011-2020 i també en el del 2021-2030 sense que, per ara, s'hagi fet res per activar-lo. I això que es tracta d'una de les actuacions per ampliar la xarxa de metro previstes més rendibles, amb un cost de 81 M€ i una demanda estimada de més de 9.200 passatgers. 

Més proper sembla el creixement de la línia per l'altre cantó, és a dir, des de la Zona Universitària fins a Esplugues-Sant Feliu. Es tracta d'un projecte prioritari un cop s'ha confirmat el trasllat del nou Campus de l'Hospital Clínic a la part alta de la Diagonal.

Un altre dels traçats d'ampliació del metro en què hi ha hagut moviment les últimes setmanes és el de la L4, la groga. Tal com es va acordar en la comissió mixta entre la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona del mes de novembre, el departament de Territori ha adjudicat la redacció del projecte constructiu de part de l'allargament des de la Pau fins a l'intercanviador de la Sagrera.

En total, el perllongament dotarà la línia de tres estacions noves —Santander, Sagrera-TAV i la Sagrera— i des de Territori es considera un projecte clau perquè, amb una longitud curta, dona robustesa i connectivitat al sistema. L'arribada a la Sagrera no només donarà més connectivitat als usuaris que arribin en alta velocitat, sinó que permetrà també un nou enllaç entre la L4 i la L1, quan ara només n'hi ha un, a Urquinaona.

El 2017 el Govern li va treure la pols a un altre projecte enterrat durant una dècada: l'històric allargament de la línia 1 del metro fins a Badalona. L'ampliació implica construir cinc noves estacions a la ciutat, que beneficiaran sobretot els barris del nord, com Montigalà, Lloreda i Sant Crist, amb l'objectiu que la línia s'allargui per connectar-se amb l'estació de Rodalies del municipi. Aleshores es va determinar que les obres començarien el 2020. Però no va passar i a hores d'ara les obres continuen sense data. Aquesta primavera passada, set anys més tard, Territori va encarregar la redacció del projecte constructiu de la primera fase.

La L2, la lila, acaba ara per ara a la parada de Paral·lel, però ja fa anys que la línia es projecta molt més enllà. El projecte per fer un túnel de 6,3 quilòmetres que connecti el barri de Sant Antoni amb el Parc Logístic de la Zona Franca està fet; un recorregut que sumaria sis estacions a la línia —Poble-sec, Montjuïc, La Foixarda, Foc, Fira i Parc Logístic— i que tindria entre els seus principals incentius la connexió entre els dos espais firals, el de Montjuïc i el de l'Hospitalet. Aquest dilluns el Govern ha anunciat que posarà al dia el projecte constructiu amb l'objectiu que estigui llest en 24 mesos. El nou cost del projecte serà de més de 1.000 milions d'euros -fa 18 anys es va calcular que costaria 495- i té entre les principals dificultats tècniques el fet que el túnel ha de travessar la muntanya de Montjuïc.

Tot i que no pertany a la xarxa del metro pròpiament, les obres de la L8 de FGC també mantenen actualment Barcelona esbudellada. El traçat d'aquesta línia, que ara mateix entra a Barcelona però s'atura a la plaça Espanya, està dibuixat des de l'any 2000 però les obres per unir les estacions de plaça Espanya amb la de Gràcia en 10 minuts —i tres parades noves pel centre de la ciutat— es van iniciar fa només un parell d'anys.

Ara mateix el Govern preveu sis mesos intensos d'obres i «soroll al límit» del permès en uns treballs que afectaran, sobretot, els residents de la zona del carrer Urgell amb Consell de Cent i també de la Gran Via a tocar de la plaça Espanya i el parc Joan Miró. Aquest perllongament té un benefici doble: allargarà el ja anomenat metro del Vallès fins al Baix Llobregat, i donarà servei a una part de Barcelona que encara no té cap parada de metro a prop: la zona de la plaça Francesc Macià. 

Les històriques obres de la Sagrera també continuen en marxa, tant al subsol com en superfície. L'estiu de l'any passat, la cicatriu oberta que ha obert la Sagrera durant anys es va començar a tancar amb la instal·lació de la llosa superior que cobreix les vies. Així, la gran estructura que acull totes les vies dels trens de Rodalies, els regionals, els d'alta velocitat, el metro i fins i tot estacions d'autobusos ja ha arribat al seu màxim d'alçada. Però les obres continuen perquè ara cal fer-hi el vestíbul, dos grans aparcaments, situar les vies de l'alta velocitat al seu emplaçament definitiu i fer-hi, a sobre, un gran parc urbà de 40 hectàrees de superfície que comunicarà els barris de la Sagrera i de Sant Martí de Provençals.

L'altra gran estació de Barcelona, l'estació de Sants, també viu entre obres. Les actuacions van començar fa més d'un any amb canvis en la mobilitat i continuen ara amb la remodelació de l'interior de l'estació i l'adequació de la plaça dels Països Catalans, que serà més verda. Amb una inversió global de més de 400 M€, l'edifici de la nova terminal de trens serà obert, amb façanes transparents i llum natural. També està previst que la superfície total augmenti un 30%. Durant els pròxims sis anys, doncs, canviaran tant l'estació com la plaça del davant, una transformació pendent des de fa dècades.