Mobilitat

L’hereva de la popular targeta T-10 es desploma en vendes

Des que es va crear fa cinc anys, la T-Casual ha passat de representar el 71% al 39% dels ingressos del transport públic

Bitllet de cartró de l'ATM, un sistema que l'organisme veu "obsolet"
23/11/2024
4 min

BarcelonaFins fa cinc anys, el títol estrella del transport públic a l'àrea metropolitana de Barcelona era la popular targeta T-10. Hi havia qui, fins i tot, les col·leccionava perquè des que es va posar en marxa fa quatre dècades, l'any 1980, aquest bitllet pioner de 10 viatges havia canviat diverses vegades de color i de format. El gener del 2020 la T-Casual li va prendre el relleu, i amb polèmica: el títol no només canviava de nom, sinó que s'encaria i passava a ser unipersonal, és a dir, que ja no podia anar canviant de moneder, ni picar més d'una vegada en la mateixa validadora. Des d'aleshores, la popularitat de la T-Casual ha anat en caiguda lliure, igual que les seves vendes.

Evolució de les vendes de bitllets integrats 2019-2024

En aquest temps, el bitllet de 10 viatges ha passat de representar el 71,5% dels ingressos del transport públic el 2019, a representar-ne només el 39% aquest 2024, segons dades facilitades a l'ARA per l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM). Se'n venen moltíssimes menys, i això també es nota, òbviament, en les validacions. Fins i tot en un any rècord en viatges. Entre el juny del 2023 i el juny del 2024 es va assolir un rècord històric de trajectes al transport públic: 1.135 milions de viatges, 46 milions més que l'anterior màxim. La gran majoria ja es fan amb bitllets de tarifa plana (com la T-Jove o la T-Usual). Ara representen el 85% de les validacions mentre que el 2019 només suposaven el 39%, apunta l'autoritat del transport. Paral·lelament, el títol multiviatge hereu de la T-10, la T-Casual, que abans suposava el 60%, avui dia només representa el 14,4% dels picatges.

El motiu d'aquesta davallada és doble. D'una banda, la popularitat de la T-Casual cau pels condicionants (incòmodes per a molts usuaris al principi) que portava associats i que tenien, precisament, aquest objectiu: desincentivar l'ús del títol de 10 viatges i fer virar el gran públic cap a títols més recurrents, i forçar així un canvi d'hàbits en favor d'un ús més elevat del transport públic. D'altra banda, el gir s'acaba de produir els últims anys, amb les rebaixes de preu de les tarifes arran de la inflació per la guerra d'Ucraïna. Aleshores els governs decideixen rebaixar a la meitat els abonaments il·limitats, cosa que els fa més competitius que la resta. D'aquesta manera, per pocs viatges de diferència surt més a compte comprar el títol il·limitat.

L'ATM, que és l'ens que regula els preus i modifica les tarifes, valora aquest canvi de rols en els bitllets com un èxit. "A l’àrea integrada de Barcelona, dos terços dels desplaçaments ja es fan o bé en transport públic o bé en mobilitat activa (a peu, bici o patinet)", asseguren fonts de l'autoritat del transport. "Aquest impuls no només es basa en la bonificació a l’usuari recurrent sinó que també és el resultat d'una oferta cada vegada més àmplia i més eficient", celebren.

L'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) coincideix que la reducció de les vendes de la T-Casual és una bona notícia per al transport públic. "El que era una anomalia era, precisament, que el títol més venut fos la T-10!", explica Mercedes Vidal, vicepresidenta de l'associació en favor del transport públic, que va més enllà. "En altres ciutats europees els usuaris recurrents que més utilitzen el transport públic tenen títols clarament bonificats mentre que els esporàdics han de comprar altres tipus d'abonaments que habitualment fan pagar més part dels costos del transport públic", continua Vidal. Aquesta associació defensa que el transport públic hauria d'estar bàsicament finançat per l'Estat –en tant que és un pilar de l'estat del benestar– i que el copagament actual que fan els usuaris a través dels bitllets (i que només cobreix el 36% dels costos del servei) hauria d'estar més "limitat" i clarament diferenciat "amb més bonificacions per als que més utilitzen la xarxa de transport públic i per a les persones vulnerables" i menys per als viatgers esporàdics i els turistes.

Auge de la T-Usual i la T-Jove

I com que la demanda continua pujant i els abonaments il·limitats s'han abaratit, com si es tractés d'una balança, al mateix temps que baixen les vendes de la T-Casual, pugen les de la T-Usual i la T-Jove. La primera ha passat de representar el 17% dels ingressos l'any 2019 a arribar al 45% i ja és el bitllet més venut d'entre tots els títols integrats de l'àrea metropolitana. La T-Casual es manté en segon lloc tot i la davallada, i la T-Jove és el tercer bitllet més venut: ara representa un 13% dels ingressos mentre que el 2019 les vendes amb prou feines arribaven al 8%. "És que fins ara perquè et sortís a compte comprar un abonament il·limitat havies de fer un nombre absurd de viatges", comenta Vidal, que afegeix: "S'hauria de considerar ús recurrent a partir de dos viatges al dia entre setmana; amb això ja hauria de sortir-te a compte comprar un abonament il·limitat".

Ara la incògnita és saber què passarà si decauen les bonificacions excepcionals en les tarifes vigents els últims anys per compensar la inflació. L'ATM admet que això podria trasbalsar de nou les tendències, però no vol avançar esdeveniments: "Evidentment hi ha gent que ha migrat [de títol] per preu, però no és l'única raó; abans de les bonificacions ja notàvem aquesta tendència", assenyalen els portaveus de l'ATM que detallen que encara no se sap quina serà la decisió sobre les bonificacions i per tant "no es poden fer prediccions".

"Les tensions en els preus, en un escenari de canvi climàtic, seran cada vegada més constants i hem de protegir el sistema d'aquests sotracs", reclama la PTP. Vidal apunta que no és lògic que tot recaigui en les bonificacions i argumenta que és cabdal per a l'estabilitat del sistema garantir més diners de l'administració pública i tirar endavant la futura llei de mobilitat sostenible, que preveu una fiscalitat ambiental que hauria de proporcionar més fons per al transport públic.

stats