L'etern soterrament, més a prop? "Fa 28 anys ja em van dir que aviat això seria un passeig preciós"

Montcada i ReixacL'escena es repeteix, incansable, centenars de vegades al dia. La barrera baixa i atura el trànsit de cotxes i de vianants. Sonen dues botzines i, uns segons després, passa un tren a tota velocitat. S'aixequen les barreres i la vida segueix fins al pròxim tren, que passarà en qüestió de minuts. És la imatge quotidiana que durant dècades ha definit el dia a dia (i la lluita veïnal) a Montcada i Reixac. Ara el govern espanyol assegura que comencen els tràmits per soterrar les vies i recosir així aquest municipi que, per la seva ubicació –en una vall i molt a prop de Barcelona– ha quedat trinxat pel pas de les infraestructures que donen accés a Barcelona.

Montcada té cinc estacions de tren, cinc línies ferroviàries que travessen la ciutat pel centre (quatre que passen per sobre i la de l’AVE, que va soterrada) i cinc carreteres més que aïllen els deu barris d'aquesta localitat. Però la cicatriu més evident és, sens dubte, la de les vies del centre, que divideixen el municipi per la meitat. Només entre l'R2 i l'R11 hi circulen 178 trens al dia. La reivindicació per soterrar-les fa tants anys que dura que, ara, costa de pair. "Què vols que et digui? Jo no m'ho crec. Ho han dit milers de vegades... La diferència és que ara diuen que ja tenen els diners. Falta que no se'ls gastin en una altra cosa". L'escèptic que parla és el Juan, el propietari del Bar Júpiter, situat al davant d'un dels dos passos a nivell que hi ha just al centre de Montcada. Mentre eixuga amb un drap els gots que ha servit durant l'esmorzar, valora l'anunci de 387 milions que va fer la setmana passada la ministra de Transports, Raquel Sánchez, i només li surt fer que no amb el cap, arronsar les espatlles i mostrar incredulitat quan recorda que aquest dimarts el consell de ministres aprovarà l'execució de les obres.

"Fa 28 anys, quan em vaig comprar el bar, ja em van dir que valia la pena la inversió perquè tot això quedaria tapadet aviat i seria un passeig preciós. I mira –diu mentre assenyala amb el drap les vies, a només uns metres de les taules del bar–. Preciós, oi?", remata irònicament. La Marta, que ha deixat d'atendre la perruqueria un moment per fer un cafè, intervé: "Els meus pares es van comprar el pis abans que jo nasqués, i els van donar el mateix argument –apunta–. I jo ja he fet 29 anys", afegeix. "Això nosaltres no ho veurem, Marta. Diuen que sí, però jo no m'ho crec", li insisteix el Juan.

Obres "llargues i traumàtiques"

Escepticisme és el concepte que millor defineix la sensació que tenen els veïns de Montcada davant l'enèsim anunci de l'Estat que les obres tiren endavant. "És normal", resumeix l'alcaldessa, Laura Campos (En Comú Podem), que afegeix: "Però és així: està passant. Des que es van reactivar les negociacions, el 2016, estem més a prop que mai del soterrament", explica. Tot i això, Campos sap que "caldrà fer molta pedagogia" perquè, quan comencin, les obres "seran llargues i traumàtiques". El pla preveu que, un cop es licitin, faran falta set anys –si el calendari es compleix– per fer realitat aquesta reivindicació històrica.

"L'AVE ja el van fer per sota", diuen dos jubilats que descansen en un banc, a prop de les vies. "No m'explico per què no van aprofitar aquelles obres per tapar-ho tot. Tan difícil era?", qüestiona un d'ells. I és que lluny de processar el futur més immediat, el debat a Montcada continua instal·lat en les reivindicacions del passat, i sembla que els veïns encara no han tingut temps de calibrar el trasbals que suposaran les obres que tot just ara s'encarrilen. "Montcada mai més serà la mateixa", adverteix Campos, que admet que tirar endavant el soterrament causarà "moltes molèsties" i que explicar-ho als veïns no serà una tasca fàcil.

Hi haurà afectacions a la mobilitat i al trànsit. Encara més soroll i –sorpresa– també més vies de tren que ara. "Per mantenir les freqüències caldrà fer un desdoblament mentre durin les obres", admet l'alcaldessa, que ha participat en la definició del projecte. A més, per complir el calendari caldrà treballar també de nit. "Els pisos que donen directament a les vies patiran els sorolls i la llum dels focus a la nit", explica. "Però el resultat haurà valgut la pena", insisteix Campos, que remarca que els veïns que més patiran també "seran els que veuran com els seus pisos més es revaloritzen", justifica.

"Set anys d'obres? Què va! Això és el que diuen, però mira La Sagrera, o l'L9, o el soterrament de l'Hospitalet: anys i anys, trigaran", apunta una veïna que espera impacient per creuar en un dels passos a nivell. Fa dos minuts que s'espera, però no vol cometre la imprudència de passar quan no toca, perquè arrossega un cotxet de nadó. "Si no, ja hauria passat", admet. Al seu damunt un cartell de l'Ajuntament li recorda que millor que no ho faci: "Ves amb compte, no siguis la pròxima víctima. Fins que no ens soterrin les vies aquest pas és molt perillós". De fet, més de 170 persones han mort creuant els passos a nivell de Montcada.