Mobilitat

El traspàs de Rodalies a la Generalitat comença amb la R1: cinc claus per entendre el canvi

La línia del Maresme serà la primera que se separarà del control estatal i serà gestionada per la Generalitat

Un tren de rodalies al seu pas pel Masnou
14/01/2025
4 min
26
Regala aquest article

BarcelonaEl Govern ha aprovat aquest dimarts els primers tràmits per iniciar el traspàs efectiu de Rodalies de l'Estat cap a la Generalitat. I ho farà començant per la línia R1, la que recorre el Maresme fins a Maçanet-Massanes. Així ho ha anunciat la consellera de Territori, Sílvia Paneque, a la roda de premsa posterior a la reunió de Govern. Però ¿com es farà exactament aquest canvi de titularitat i què implicarà per als usuaris? Aquests són els cinc punts clau del traspàs més esperat a Catalunya:

1.

Què s'ha acordat?

En l'acord d'aquest dimarts, que està consensuat amb Madrid, el Govern de Salvador Illa demana oficialment que es "desclassifiqui" –és a dir, que se separi de la xarxa ferroviària d'interès estatal– la línia 276, que és el nom tècnic que rep el recorregut i el servei de la R1. Els governs català i espanyol ja van avançar a l'estiu que el traspàs començaria per aquesta línia en concret perquè reuneix alguns dels requisits clau, com ara el fet que transcorre íntegrament per Catalunya (va des de Molins de Rei fins a Maçanet-Massanes), fet que facilita els tràmits per excloure-la de la xarxa estatal i que passi a mans de la Generalitat. En concret, s’activarà el traspàs del tram entre la Sagrera (a Barcelona) i Maçanet a través d'un conveni entre els dos governs.

"Excloure la R1 de la xarxa ferroviària d'interès general, que és un catàleg de línies que tenen competència estatal, significa començar el traspàs –ha aclarit la consellera Paneque–. Quan hi hagi acceptació efectiva per part del govern d'Espanya podrem dir que haurà estat traspassada. Un cop això passi s'establiran els terminis i les condicions", ha explicat la consellera, que ha especificat que el procés té tota la seguretat jurídica possible perquè "s'ajusta a l'Estatut de Catalunya, que atorga a la Generalitat la competència exclusiva del ferrocarril sempre que transcorri íntegrament pel territori català".

2.

Com es farà el traspàs?

El departament de Territori ha explicat que durant els últims mesos s'ha fet una feina "intensa i profunda" per fer un inventari molt detallat de totes les estructures, el patrimoni i el material que conté aquesta línia (vegeu quadre adjunt), i que passaran a titularitat de la Generalitat. L'acord d'avui marca el punt de sortida i ara s'elevarà al ministeri de Transports, que ja s'ha compromès a tirar endavant el procés.

Per fer efectiu el canvi de mans, però, caldrà establir un conveni amb Adif que encara s'ha d'articular. És en el marc d'aquest contracte que s'establirà com es gestionarà el servei a partir d'ara. Inicialment, serà la mateixa empresa, la gestora espanyola d'infraestructures Adif, qui s'encarregarà de la gestió de les vies de la R1, almenys mentre la Generalitat prepara i dota de més personal la gestora catalana Ifercat, que s'haurà de redimensionar perquè és qui finalment se'n farà càrrec.

Actualment, a Ifercat hi treballen un total de 10 persones, i el departament de Territori admet que caldran recursos econòmics per donar múscul a aquesta empresa pública catalana, sobretot en termes de recursos humans disponibles. També es definiran grups de treball i comissions tècniques que determinaran com fer el canvi.

3.

Què implica el canvi de mans?

La R1 és una de les línies ferroviàries amb més tràfic i volum de passatgers. Té gairebé 73 quilòmetres (més de 37 en via única i 35 quilòmetres més en via doble) i 22 punts de parada entre estacions i baixadors, i travessa 21 municipis. La circulació de trens hi és molt densa i Territori admet que té moltes complicacions tècniques que cal deixar ben lligades. El fet és que la línia del Maresme circula seguint la línia de la costa i passa per sobre de moltes zones inundables i trams de via única, i sovint rep les envestides del mar en dies de temporal i fort onatge.

Pel que fa als usuaris, els primers canvis que es notaran seran possiblement a més d'un any vista, quan Territori espera poder començar a assumir algunes de les competències del traspàs, per exemple el control de les estacions, que ara està en mans d'Adif.

4.

Quant trigarà?

El Govern encara no vol posar una data, però adverteix que el procés és complex i delicat. La consellera Sílvia Paneque ha explicat que espera que el govern espanyol accepti la petició de traspàs "durant el primer trimestre d'aquest any", però després encara cal tirar endavant el conveni amb Adif i, a més, també cal analitzar l'estat de totes les vies i estructures i determinar si cal fer-hi millores. També serà necessari, segons fonts de Territori, crear un nou centre de control (CRC) conjunt amb Adif perquè les dues gestores (l'espanyola i la catalana Ifercat) hauran d'intercanviar informació i treballar conjuntament en aquesta i altres línies del territori.

Un cop el procés de la R1 estigui definit i acabat, el model es replicarà per fer efectiu els traspassos de la R2 i la R3. Segons el calendari establert, durant aquest any 2025 també s'hauria d'aclarir quan s'iniciarà el traspàs d'aquestes altres dues línies. Paneque ha admès que l'horitzó és a llarg termini, però celebra l'acord d'avui perquè, diu, representa "un primer pas que no s'havia fet fins ara". "Se n'havia parlat molt, del traspàs, i és avui que comença", ha reblat.

5.

Estratègia política

Amb aquest acord, el govern de Salvador Illa fa un pas més per aplanar el camí dels pressupostos, després que ERC hagi endurit el seu discurs i asseguri que no donarà suport a cap esborrany dels comptes si no es compleixen les condicions i acords que van permetre investir Illa com a president. "[L'acord per demanar el traspàs] ve a donar compliment a un dels acords d'investidura amb ERC", ha recordat la consellera Paneque, que ha agraït el "treball previ" del govern d'Aragonès i també l'esforç del ministeri.

El líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha qualificat de "positiu” l’inici del traspàs de la R1, però ha afegit que “s’ha d’anar molt més enllà”. “És una mesura que forma part de la solució, però és només una part de la solució”, ha apuntat en una entrevista a RTVE. Ha deixat clar, amb tot, que la decisió del Govern “no canvia” l’actitud d’ERC de cara als pressupostos i que, ara per ara, els republicans estan "molt lluny” de negociar els comptes del 2025.

Inventari del que passarà a mans del Govern amb el traspàs de la R1

  • Gairebé 73 quilòmetres de recorregut: 35 quilòmetres de via doble i 37 de via única.
  • 128 quilòmetres de raïls en total, amb més de 17 que corresponen a vies d'estacionament de trens.
  • 12 estacions i 10 baixadors.
  • 96 aparells de via (on es fan els canvis de via).
  • 12 passos a nivell.
  • 514 passos subterranis i 24 passos per sobre de les vies.
  • 1 pont metàl·lic de pas, al Besòs.
  • 8 túnels, entre els quals hi ha el més antic de l'Estat (a Montgat) i el més llarg (Arenys).
  • 9 escomeses d'alta tensió.
  • 6 subestacions elèctriques.
  • 13 enclavaments electrònics.
  • 107 circuits de via.
  • 134 senyals lluminosos de pas.
  • 154 balises.
  • Sistema ERTMS entre Mataró i Barcelona.
  • 1 lloc de comandament ERTMS i una sala de comandament local a Mataró.
  • 78 motors d’agulla.
  • Una extensa xarxa de fibra òptica i de coure.
  • 1 base de manteniment a Mataró.
  • 4 edificis considerats de patrimoni arquitectònic.
  • 21 edificacions més, validadores, llocs de venda directa, ascensors i set escales mecàniques.

stats