El Govern atura el pla per fer macropàrquings dissuasoris a Catalunya

BarcelonaFre de mà del Govern socialista a l'ambiciós pla per fer macropàrquings dissuasoris —o park and ride, en la seva denominació en anglès— que havia dissenyat l'anterior govern de Junts i ERC i que havia de servir per descongestionar Barcelona de cotxes. El fracàs evident del primer d'aquests macropàrquings, que es va inaugurar l'estiu passat a Martorell, ha portat l'executiu de Salvador Illa a paralitzar la trentena de projectes iniciats i repensar la necessitat d'aquestes grans infraestructures, que havien de ser un revulsiu per millorar la mobilitat i reduir la contaminació a l'àrea metropolitana.

Després de molts anys d'estudi, el desembre del 2022 la Generalitat va anunciar amb grans titulars un pla urbanístic per tirar endavant una trentena de nous aparcaments al voltant de 102 estacions de tren i ferrocarrils repartides en diferents punts estratègics de Catalunya. L'objectiu, segons va explicar el govern d'aleshores, era aconseguir 14.677 places d'aparcament noves per tal que els ciutadans que es desplacen fins a Barcelona o altres ciutats de l'àrea metropolitana deixessin el cotxe a l'estació i es passessin al transport públic. El pla calculava que, amb tot plegat, es reduirien fins a 23.741 tones de CO₂ i es reduiria el trànsit, sobretot a la capital catalana, on cada dia entren més de mig milió de vehicles.

Ara bé, i tal com va avançar l'ARA, el primer d'aquests macropàrquings, el de Martorell, està buit des que es va inaugurar, ara fa vuit mesos. Va costar 2 milions d'euros, té cinc plantes i més de 300 places disponibles. Està a tocar de dues estacions, una de Ferrocarrils de la Generalitat i una altra de Renfe, però tot i això diàriament hi aparquen de mitjana només tres cotxes que, segons els veïns, són els del personal que vigila la infraestructura.

Dos milions d'inversió i quatre cotxes aparcats: fracassa el macropàrquing del Govern a Martorell

Després d'aquest fracàs, la resta d'estructures ni tan sols s'han començat. Més enllà del de Martorell, els ajuntaments on s'havien de fer els principals park and ride d'aquest pla urbanístic confirmen a aquest diari que, després de l'anunci, fa poc més de dos anys, no s'ha començat cap obra i tampoc hi ha cap tràmit en marxa per començar les actuacions en aquest sentit. "No s'està fent", coincideixen fonts municipals tant de Castellbisbal com de Viladecans, on també hi havia projectats grans macropàrquings com el de Martorell.

Dubtes i falta de pressupost

"Estem revisant els projectes, tant a l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) com a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya", confirmen a l'ARA els portaveus del departament de Territori, l'encarregat d'engegar els projectes. Tot i que el Govern no tanca definitivament aquesta carpeta, fonts del sector ferroviari apunten que no s'ha donat cap ordre, almenys fins ara, per engegar cap altre macropàrquing. L'executiu tampoc ha volgut donar més detalls sobre els motius que l'han portat a repensar aquesta iniciativa, ni tampoc quins aspectes concrets s'estan "revisant" del pla urbanístic.

Més enllà dels dubtes que poden aparèixer després del fracàs del pàrquing de Martorell, des de l'ATM asseguren que al darrere d'aquesta frenada també hi ha una qüestió pressupostària. "Es va fer un pla especial urbanístic per determinar els terrenys i els usos que tenien, però tot això necessita diners", assegura el director de l'ens, Manuel Valdés. L'ATM confirma que hi ha una comissió de treball oberta entre aquest organisme i FGC per "buscar una solució a Martorell". "L'equip de mobilitat de l'ATM i Ferrocarrils de la Generalitat treballen per veure com potenciar aquesta infraestructura, que ja és allà", explica Valdés, que matisa que cada un d'aquests macropàrquings implica una dotació pressupostària —el de Martorell va costar 2 milions d'euros— que ara mateix no existeix a causa de la pròrroga dels comptes.

Quan les partides econòmiques arribin, expliquen des de l'ATM, caldrà reordenar totes les prioritats pel que fa a mobilitat i veure si els aparcaments dissuasoris, "que són un element que ajudaria molt" i que ja s'utilitzen de fa temps en altres països, com Alemanya, Àustria, França o els Països Baixos, són o no al capdamunt de la llista de prioritats a Catalunya.

De fet, la frenada d'aquest projecte arriba en un moment d'inflexió per al transport públic: les rebaixes al transport han fet augmentar la demanda i els usos fins a xifres rècord. El mateix Valdés assegurava fa uns dies a aquest diari que els diferents serveis estan arribant a un punt de "saturació" i que calen més diners per comprar material mòbil i millorar i augmentar les freqüències com més aviat millor. "La guardiola no dona per a tot", resumeix el director de l'ATM.

"Les bonificacions estan provocant un nivell de saturació del transport públic molt elevat"