Es disparen els accidents mortals dins de les ciutats: un 16% més

BarcelonaCatalunya tancava el 2023 amb 150 víctimes mortals a les carreteres, una xifra negra que s'ha reduït un 14% (molt a prop de l'objectiu que el Servei Català de Trànsit s'havia marcat, que era el 15%) respecte al 2019. Ara bé, aquest balanç que feia públic el dia 2 de gener la Generalitat només feia referència a les carreteres interurbanes. Si posem el focus en els municipis, s'han de lamentar 78 morts més, i aquí el percentatge no és positiu, sinó que es dispara: són un 16% més de víctimes mortals que el 2019, segons les xifres provisionals de les quals disposa a hores d'ara Trànsit.

"No estem mai satisfets si hi ha una víctima mortal", ha afirmat aquest dilluns el director de Trànsit, Ramon Lamiel, en una roda de premsa des de la seu de la conselleria d'Interior. És una realitat, però, que el balanç de la sinistralitat a les carreteres interurbanes donava raons per a l'optimisme. Han baixat pràcticament totes les categories. En canvi, el balanç de la sinistralitat als nuclis urbans és completament diferent: si el 2019 hi va haver 67 accidents mortals, el 2023 n'hi ha hagut 77; si abans de la pandèmia hi va haver 978 víctimes mortals i ferits greus, el 2023, 1049. Què està passant? Lamiel ha descartat que des de Trànsit s'hagin centrat massa en reduir la sinistralitat a les carreteres i s'hagin oblidat dels pobles, però sí que ha afirmat que cal "invertir en polítiques de seguretat viària en el món local". Ha apostat, per exemple, per situar més radars i també per planificar millor la reducció a 30 km/h que s'ha aplicat en molts punts de Catalunya.

El 75% de les víctimes mortals en zones urbanes es concentren a la demarcació de Barcelona. I la gran majoria són col·lectius vulnerables: 30 vianants, cinc ciclistes i 24 motoristes morts. De fet, un dels augments més preocupants també en les vies interurbanes és el dels motoristes morts. És l'únic vehicle que el 2023 es va veure implicat en més accidents mortals que el 2019: si llavors van morir 49 motoristes, el 2023 ho van fer 52. És la xifra més alta de l'última dècada. "S'ha disparat l'accidentalitat en motos", ha admès Lamiel. El director de Trànsit ha remarcat la importància de planejar les rutes abans de sortir i ha acceptat que des de l'administració s'han d'augmentar els esforços per poder informar els col·lectius vulnerables de les millors rutes a escollir.

Des de Trànsit també s'implementaran altres mesures, com una senyalització més activa de certes carreteres. Per exemple, marcant amb línies i esferes el recorregut d'una corba perquè les motos facin un traçat correcte. Tot això, ha dit Lamiel, ha d'anar acompanyat d'una tasca de formació. Més encara després de saber que la meitat dels motoristes que van morir el 2023 van patir accidents en solitari. D'aquests, el 13% tenien únicament el carnet B de conduir. És a dir, eren conductors de turismes amb tres anys d'antiguitat que podien conduir motos de fins a 125 centímetres cúbics. Precisament la direcció general de Trànsit (DGT) està estudiant endurir els requisits per conduir aquest tipus de vehicles, com han fet altres països, i plantejar un curs obligatori per conduir motos d'aquesta cilindrada, segons va explicar la setmana passada el ministeri de l'Interior.

Trànsit hi està d'acord? "Estem d'acord en intervenir i donar formació", ha dit Lamiel, i ha insistit que aquesta formació ha de ser "molt pràctica". El director de Trànsit ha exemplificat que el moment de la renovació del carnet és una bona oportunitat per potenciar la tasca de formació.

El 60% dels accidents venen per distraccions

Si parlem de variables que expliquen els accidents mortals, n'hi ha dues més que també resumeixen gran part del problema: el consum de substàncies i les distraccions. Ho són perquè, tal com ha detallat el comissari dels Mossos Carles Anfruns, el 40% de les víctimes mortals van donar positiu en alcohol, drogues o psicofàrmacs. A això cal afegir-hi que aproximadament el 60% dels accidents mortals han vingut per una distracció del conductor. Davant d'aquesta problemàtica, Anfruns ha explicat que augmentaran els controls. Enguany els Mossos han fet bufar 180.000 persones i un 5% han donat positiu. En el cas de drogues, el 64% van donar positiu, però s'ha de tenir en compte que només fan el test de la saliva si el conductor presenta símptomes clars. També han denunciat 2.195 persones per no tenir autorització per conduir. Això vol dir que cada dia del 2023 van enxampar sis conductors sense carnet.

La reacció de la Generalitat a aquestes dades arribarà en forma d'un nou Pla de Seguretat Viària de Catalunya 2024-2026, que anirà des de la millora de carreteres clau amb una inversió de 60 milions d'euros en tres anys fins a una nova estratègia de radars. N'hi haurà més de tram i més de mòbils. Tot plegat sumat a un reforç de 200 nous agents dels Mossos de Trànsit (una de les divisions més envellides del cos) i a una nova estratègia de comunicació per fer arribar dins dels vehicles com estan les carreteres. Per aconseguir-ho, s'està treballant amb els aplicatius guia més populars.

L'accident més freqüent

Lamiel també ha explicat que una de les claus és identificar les situacions de més risc per poder-hi intervenir. Per exemple, l'accident mortal més freqüent aquest any a Catalunya ha sigut a la tarda d'un dia diumenge (un 51% dels casos). Tot i això, aquest any s'han aconseguit reduir un 45% els accidents mortals en dissabte i un 24% en diumenge. De dades que donen peu a l'optimisme n'hi ha més, com que ha baixat el nombre de ciclistes morts o que s'ha reduït l'accidentalitat a l'AP-7 tot i l'alliberament dels peatges. I si a Catalunya s'han reduït un 14% els accidents mortals, a la resta de l'Estat (exceptuant el País Basc) han pujat un 8%.

De totes les víctimes mortals, una gran majoria (el 79%) són homes. Dels 103 conductors morts a les carreteres, 90 eren homes. També ho són el 73% dels ferits greus i el 60% de les víctimes d'atropellaments mortals, que pugen lleugerament respecte al 2019. El 2023 quatre persones de menys de 14 anys han mort a les carreteres, i també ho han fet 18 persones més que no arribaven als 24 anys. La franja d'edat amb més víctimes és la dels 55 als 64 anys, i s'han aconseguit reduir gairebé a la meitat les morts de persones de més de 64 anys.