L’Estat veu "greu" que la meitat dels actes vandàlics a trens passin a Catalunya

Barcelona / MadridLa principal hipòtesi dels Mossos d'Esquadra darrere el caos al servei de Rodalies de Catalunya, que ahir va quedar pràcticament inoperatiu –en plena jornada electoral els trens no podien entrar ni sortir de Barcelona–, és que algú va accedir de matinada a l'estació de Montcada Bifurcació (Vallès Occidental) i va robar 40 metres de cablejat de coure. La sostracció va deixar inutilitzables els sistemes de senyalització, comunicació i seguretat ferroviària i va causar un incendi que es va estendre i va avariar de manera generalitzada i greu la xarxa. Aquest dilluns, el ministre de Transports, Óscar Puente, ha qualificat aquests fets de "lamentables" i "gravíssims" i ha assegurat que la xarxa ferroviària de Catalunya "fa massa temps" que pateix unes dades "tremendament negatives" i "anormalment altes" d'incidències per actes vandàlics. A més, ha anunciat que Adif –propietària de la majoria de les vies i del material ferroviari– presentarà una denúncia al jutjat corresponent perquè s'aclareixin els fets.

Puente ha anunciat que reparar l'avaria costarà 15 milions d'euros, i la previsió és que el servei no es torni a normalitzar fins d'aquí dos mesos, com ja va avançar diumenge el Govern. La qüestió és que, a diferència dels Mossos, que des del primer moment van descartar la idea d'un mer sabotatge com a causa de la incidència, des del ministeri de Transports no descarten aquest plantejament: "Jo no afirmo que hagi estat un sabotatge, però no ho puc descartar. Ahir els Mossos ja tenien una conclusió, descartaven el sabotatge, nosaltres no podem descartar-ho ni afirmar-ho", ha dit Puente.

El ministre de Transports fins i tot ha detallat que, pel volum de cable que s'ha robat, se'n podrien obtenir entre uns "200 i 400 euros tirant alt", amb la qual cosa fins i tot ha rebaixat la idea d'una motivació econòmica. "És un tall [de cable] menyspreable si es persegueix la venda [...]. Qui va anar a robar ho va fer jugant-s'hi la vida, en un lloc amb unes dificultats d'accés extraordinàries, i les conseqüències parlen per si soles", ha afirmat.

5.800 incidències en cinc anys

En una compareixença des de la seu del ministeri, el socialista ha concretat que, en els últims cinc anys, de les 11.151 incidències amb afectacions a la circulació de combois no atribuïbles a Renfe o Adif a tot l'Estat, més de la meitat (5.800) han passat a Catalunya. D'aquestes, un terç (3.621) s'han donat a Barcelona, i això significa que la capital catalana té 2,8 vegades més problemes amb les línies convencionals i de rodalia que Madrid (1.274), malgrat que aquesta té una xarxa més gran i amb més usuaris. En tercera posició se situa Tarragona (1.116) i en quarta, Girona (947). És a dir, dels quatre primers llocs tres són catalans. Puente ha subratllat que les xifres catalanes no tenen comparació amb les de cap altra comunitat, amb tres actes vandàlics al dia de mitjana. "Això no se solucionarà amb el traspàs de competències", ha afirmat.

Retrets a la policia

Després de reunir el comitè de crisi per a Rodalies, el secretari català de Mobilitat i Infraestructures, Marc Sanglas, ha qualificat de “teoria conspiranoica” la hipòtesi oberta pel ministre Puente entorn del sabotatge, i ha assegurat que el problema és la manca d’inversió a Rodalies. A més, i sobre les dades d’incidències presentades pel govern espanyol, la Generalitat nega que totes es tractin d'actes vandàlics: defensen que, del total d’incidències, un terç són degudes a problemes en els trens; un terç a incidències en la mateixa xarxa i, el terç restant, a actes vandàlics. “El tema del manteniment de les vies ens evitaria molts incidents”, ha dit Sanglas.

Per la seva banda, el ministre ha assegurat que, davant d'aquests actes vandàlics, ni el govern estatal, ni Adif ni Renfe tenen "cap mena de responsabilitat" en els fets. "Qui té les competències és la policia", ha insistit el ministre, que qüestiona directament els Mossos. "No entro a valorar si estan fent bé la seva feina o no, entenc que ho estan fent tan bé com poden. Però si dic que si la policia catalana no té responsabilitat sobre l'assumpte, Renfe i Adif encara menys", ha insistit.

Els retrets a la policia han estat una constant aquest dilluns. Al matí el director de Rodalies, Antonio Carmona, ha demanat als Mossos que acabin amb la "xacra" dels robatoris de coure. "Nosaltres només podem oferir una vigilància complementària, la responsabilitat de la seguretat és dels Mossos", ha afirmat.

Facilitats als lladres

Per al·lusions, el director dels Mossos d'Esquadra, Pere Ferrer, ha defensat que el primer responsable de la seguretat de la infraestructura ferroviària és Adif, ja que n'és la propietària. Tot i això, la policia ja ha passat al nivell 2 de patrullatge al voltant d'infraestructures que tenen metall atès l'augment de robatoris de coure. Fonts policials assenyalen a l'ARA que una gran part de la seva tasca se centra en controlar punts de venda de coure legals on tenen prohibit comprar material que tingui distintius com el d'Adif o Telefònica. Aquest marcatge, però, està al plàstic que recobreix el coure i el solen treure abans de vendre'l.

En aquest sentit, Ferrer ha explicat que els Mossos col·laboren amb companyies d'aigua o de telefonia per garantir la seguretat i ha assegurat que també té la "mà estesa" per col·laborar amb Adif i Renfe. Tanmateix, ha insistit que el primer responsable és el titular de la xarxa: "Si un no té la infraestructura protegida, pot posar més facilitats als lladres". Ferrer també ha defensat que la "desinversió" a Rodalies és el que ha generat que el robatori de diumenge hagi provocat aquesta gran afectació, mentre que en altres llocs hauria estat "més anecdòtic".

En aquest sentit, ha assenyalat que els robatoris de coure a les instal·lacions de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) no provoquen tantes incidències com a Rodalies: segons dades policials, a les quals ha tingut accés l'ARA, entre el gener del 2023 i el febrer del 2024 Adif ha denunciat un total de 290 incidents a les seves instal·lacions, més de la meitat (163) per sostracció de material de coure, però només 13 a FGC.

Fonts dels Mossos d'Esquadra vinculen directament aquestes dades preocupants de robatoris de coure a les instal·lacions de Rodalies amb un mal manteniment i una falta de mesures de seguretat en les infraestructures fèrries de Renfe i Adif. Comparen, per exemple, que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya té més ben blindats els punts crítics. També el secretari de Mobilitat i Infraestructures ha comparat el servei i les incidències de FGC i de Rodalies i ha destacat que Rodalies “no té cap sistema de protecció ni de vigilància” a les vies per evitar robatoris. I sobre la propagació de la sobrecàrrega des de Montcada fins als túnels de Barcelona, Sanglas ha recriminat a Renfe que no estableixi mètodes d’aïllament per trams perquè, en cas que hi hagi una avaria, no es contamini tota la xarxa.