Barcelona-Martorell en 2 hores i mitja, 'normalitat al servei'

MartorellSón les 20.01 h i marco la sortida de la feina. Tinc temps per agafar un tren que –oh, sorpresa!– l'aplicació d'Adif retarda cinc minuts del seu horari habitual. Quan arribo a la plaça de Catalunya, ni rastre del tren a les pantalles. "La R4 a Sant Vicenç va bé", respon el de la taquilla com si fos un autòmat, tot i que acabarà admetent que aquesta línia és "un malson, la pitjor de totes". Amb aquests auguris pujo al tren, que entra 15 minuts tard. Encara he tingut sort, penso, perquè una viatgera m'explica que el dia abans, i l'anterior, i la setmana passada, aquest mateix tren va passar amb mitja hora de retard.

A Sant Feliu de Llobregat ens aturem més del compte. Però encara hi ha normalitat al servei, perquè hi ha unes obres a la catenària de la nova estació de la via que passa per allà que estan canviant pel Corredor Mediterrani. De moment la gent continua atenta al mòbil, perquè ja estem avesats a l'espera. I tampoc hem sentit que hi hagi cap robatori de cable, atropellament, esvoranc o inundació. A Molins de Rei, l'aturada s'allarga una mica més, i també al Papiol. Ja ens hem descomptat. Fins i tot quan el tren es queda plantat entre el Papiol i Castellbisbal triguem a reaccionar, tot i que es comença a sentir algun cop i alguna queixa –"no tenen vergonya"– i el meu primer renec.

El maquinista, o qui sigui que fa les comunicacions internes, també és dels que han assumit la normalitat del mal servei, perquè no avisa que estarem uns minuts aturats per una avaria a l'estació de Castellbisbal. Minuts? Ja en portem 25, i fa una hora que hem sortit de la plaça de Catalunya. 

Com que els designis de Rodalies ja són com els de Nostre Senyor, esperem. No tenim alternativa. Trucades per avisar que el tren s'ha espatllat per ves a saber què. Quinze minuts després, el maquinista parla d'incidències no sé on per justificar que retrocedim fins al Papiol i que ja allà, si de cas, ja ens ho trobarem. Aquí sí que hi ha insults i renecs que surten de les vísceres. Són les 22 h i a l'estació no hi ha ningú informant, i corre el rumor que el maquinista ha sortit del comboi camuflat com un usuari indignat. Tinc un pensament per a ell, i penso que tampoc deu ser agradable anar a la feina i no poder fer-la bé.

Tornem a l'andana. Amb aquesta normalitat al servei, el tren que esperem diu que va a Martorell, però és mentida. Tot i que els plafons informatius encara ho anuncien, des de l'abril del 2022 no hi ha combois amb sortida o arribada a Martorell, sinó que paren a Castellbisbal i d'allà van dir que posarien un autobús per fer els 8 o 10 quilòmetres fins a Martorell. En vaig agafar un una nit tornant de la feina i vaig trigar 20 minuts. Però ja està oblidat tant per part meva com de Rodalies, perquè ja no s'ofereix el servei, suposo que per car i per poca demanda.

Així que, un altre cop dalt d'un tren, el segon del viatge, pugem encara amb la incògnita de la destinació. Un altre cop el maquinista, un altre, diu que el tren que condueix para a Castellbisbal. Se sent tan fluix que molts encara confien que arribi a Martorell, i els més optimistes que ja tiri almenys fins a Vilafranca, tot i que fins allà tampoc no hi arriben els trens per unes obres del Corredor Mediterrani. Normalitat al servei.

Efectivament, ens deixa a Castellbisbal. Són les 22.15 hores. 

Sense informació

Sortim en bloc del tren. Cap a on? Ni rastre de personal de Renfe. L'estació està tancada i ja és fosc. Ens dirigim cap al pàrquing perquè s'escampa un altre rumor: que continuarem el viatge en autobús. A pocs metres, veiem i sentim passar dos AVE a tota velocitat. Doncs no hi ha busos, i un quart d'hora després algú diu que ve un tren des de Barcelona que ens recollirà. Fins a on? Aquí apareix una dona amb l'armilla groga d'informació que ens diu que un company seu que ja està fora de servei li ha trucat per dir-li que ha vist un tren aturat al Papiol, i ens dirigeix a la via 4 perquè calcula que per allà és l'únic lloc per on pot circular un tren, tenint en compte l'avaria d'avui, que tampoc sap explicar, i les obres que des de l'abril del 2022 restringeixen la circulació. Quan ens veu anar en massa caminant pel pas de sota la via, la dona diu que sembla una pel·lícula de Halloween. Un home li respon que no fa gràcia, perquè ahir per la pluja ja va arribar a mitjanit a casa. "I avui –la increpa–, quina excusa teniu?"

El tren -el tercer- passa a les 22.25 h, i uns vuit minuts després s'atura a Martorell. Fi del trajecte per a mi, i planyo els que es queden i els que han hagut d'agafar un tren més tard que jo. Quants missatges de "no m'espereu per sopar" es deuen haver enviat? Entro per la porta de casa a les 22.45 h, després de fer un trajecte que amb normalitat al servei es fa amb 45 o 50 minuts, i que fa 20 anys es feia amb 30. Tantes hores perdudes sense que constin en cap registre ni llistat de greuges, no tan sols com a incidència remarcable. Normalitat al servei.