Aquest és el pla del Govern per assumir tot Rodalies

BarcelonaLa Generalitat ha traçat un pla per aconseguir el traspàs “efectiu i íntegre” de Rodalies i està determinada a tirar-lo endavant. “Som optimistes, creiem que sortirà bé”, avançava dijous abans de la trobada bilateral entre l'Estat i la Generalitat el secretari general de Vicepresidència, Ricard Font. Com si es tractés d’una cursa d’obstacles, el procés per assumir la totalitat de Rodalies consta de cinc punts principals, que, segons Territori, cal anar “desbloquejant” en diàleg constant amb el govern espanyol i amb Renfe, que –segons aquests plans– acabaria totalment apartada de la gestió de Rodalies en favor de l’operadora catalana Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

Es tracta d’un procés llarg, que durarà anys, però que ja ha començat, segons el departament. De fet, el primer punt d’aquest pla és el que ja s’ha abordat a la reunió d’aquest divendres. Segons explica el Govern, l’acord de traspàs del 2009 té una clàusula que estableix que, si a finals del 2011 la Generalitat no ha signat cap nou contracte programa amb Renfe, l’executiu català pot passar a rebre els diners per poder gestionar i pagar directament l’operador que triï. Una factura que, de moment, encara paga Madrid directament a Renfe. I el fet és que fa temps que el Govern anuncia que no té “cap intenció” de signar un nou contracte programa amb Renfe, per això aquest divendres l’equip de Puigneró ha aconseguit “desbloquejar” el primer punt: demanar aquest dèficit d’explotació del servei, que ronda els 270 milions d’euros anuals. “Entre el 2011 i el 2021 no s’ha signat cap contracte programa global amb Renfe i aquest 2021, a més, s’ha enviat una carta formal al ministeri explicitant que no hi ha intenció de fer-ho; per tant, estem posant en marxa aquesta clàusula de subrogació”, explicava dijous Font.

La segona part del pla passa per quantificar i acordar el traspàs dels diners. Per fer-ho cal crear un grup de treball que calculi exactament l’import anual que caldria i passar el filtre de la comissió mixta d’afers econòmics i financers, que se celebrarà el desembre d’aquest mateix any. L’objectiu és estar en disposició de reclamar els diners el 2022. “Si tinguéssim aquests vora 300 milions i poguéssim comprar trens, ho podríem operar tot”, apunten fonts del departament.

Però amb els diners per comprar trens no n’hi ha prou. Cal poder disposar de vies en bon estat per evitar avaries i retards. Per això, el tercer punt de l’estratègia del Govern és fer una valoració econòmica i reclamar els actius de la infraestructura: els trens, subrogar el personal i obtenir la gestió de les vies.

Més endavant, l’estratègia del departament de Puigneró també preveu un quart punt clau: reclamar les vies interiors de Catalunya. Aquest punt no està inclòs en l’acord de traspàs del 2009 però sí que es valora a l’Estatut del 2006, segons assenyala el mateix departament. Fins ara l’Estat ha argumentat que no pot traspassar-les perquè són “d’interès general”. Territori, però, insisteix que un cop revisades, més del 90% dels serveis ferroviaris que s’operen a la xarxa d’Adif convencional (la que no és alta velocitat) són serveis de rodalies i regionals de Catalunya.

Per acabar, en cinquè lloc, i un cop superats tots els esculls anteriors, és a dir, amb els recursos econòmics, la gestió dels trens i les vies, l’executiu català hauria de definir els nous serveis que vol implantar per millorar la situació i absorbir “a poc a poc” tot Rodalies, inclosos els trens regionals. Es tractaria, això sí, d’un canvi gradual i lent que hauria de garantir el servei en tot moment i que de mica en mica aniria substituint el servei de Renfe pel de FGC, empresa pròpia de la Generalitat.

Aquest és el full de ruta amb el qual treballa el Govern, però també llancen un avís: “Que ningú esperi un canvi d’un dia per l’altre, és un procés que demana temps però que un dia o altre havia de començar”, adverteixen.