Antonio Carmona: "D'aquí dos anys començarem a veure millores evidents al servei de Rodalies"

BarcelonaFa 24 anys que és la persona que respon al telèfon quan hi ha un problema a Rodalies. Antonio Carmona ha fet carrera dins de Renfe, primer com a cap de premsa i ara com a director de Rodalies. "Volem donar el millor servei possible; i quan passa alguna cosa, ho patim", assegura. Carmona estrena el càrrec just quan la xarxa està potes enlaire, amb més obres que mai i plans alternatius per carretera històrics; amb el traspàs a la vista i uns usuaris que no cedeixen exigint millores.

Hi ha un mantra que fa mesos que sentim tant del ministeri com de Renfe: “S’estan fent més inversions que mai”.

— Totalment. La inversió que s'està fent a Rodalies de Catalunya és històrica. Inversions que responen a les necessitats de millora de la infraestructura, incorporació de material mòbil, de nous trens... i reflecteixen l’aposta de Renfe, d’Adif i del ministeri per les Rodalies de Catalunya.

Però els usuaris estan patint molt aquestes obres simultànies. Entén que hi hagi queixes i també un punt d'incredulitat que les coses milloraran?

— És que aquestes obres, aquesta inversió, és la que no es va fer entre 2012 i 2019 i s'ha hagut de fer ara de cop. Per això hi ha coincidència d’obres. I quan tu fas obres, reprogrames serveis i toques o alteres la mobilitat de les persones, com passa ara a Roda de Berà, el sistema s'estressa i té menys capacitat de recuperació davant qualsevol incidència.

Tota aquesta coincidència d’obres ha fet que es torni a ajornar el calendari del desdoblament de l'R3, que és una obra reclamada ja històricament. Entén l’enuig dels usuaris?

— L'important és que s’estan fent passos. Tenim tot el tram entre Montcada i Vic en marxa, amb estudis, licitacions, adjudicacions o en obres ja. L’any passat van començar la primera fase de les obres i es continuarà quan acabin les obres de Roda de Berà, és a dir, cap al març de l'any que ve. I tot amb el seu pla alternatiu. Jo crec que cal tenir confiança perquè des de 2020 fins ara estem demostrant al viatger que estem fent moltes obres. Les promeses es mostren amb fets, i els fets s’estan duent a terme.

I quan començarà l'usuari a notar les millores?

— Es veuran millores a mesura que vagin acabant les obres. Quan s'acabin les obres del túnel de Roda de Berà, amb les quals Adif està aprofitant també per fer obres al túnel i també a l’estació d’Altafulla, Torredembarra, a la capçalera nord de Tarragona i Sant Vicenç, podrem reconfigurar el servei dels regionals del sud, donant una oferta més bona, més cadenciada i més fiable.

Però de quin termini estem parlant? Un, dos anys, el 2030?

— Jo crec que coincidirà la part de les obres amb la incorporació progressiva dels nous trens a Rodalies. Què podríem dir, un parell d’anys? Aleshores encara hi haurà obres, però ja tindrem el sud reconfigurat i començarem a rebre els nous trens.També estaran fetes les obres per connectar la nova terminal de l’aeroport.

Dos anys, per tant.

— Sí. Dos anys per començar a veure millores evidents al servei. Tot i que ja s’estan produint millores! Però evidents, pel que fa a trens nous, acabar obres, deixar nets certs trajectes i reconfigurar oferta, seria això.

Hi ha molts usuaris que també es queixen que, en alguns trens hi van com en llaunes de sardines. Hi ha possibilitat de millorar això?

— Sí, l'arribada de nous trens comportarà un increment de la flota que permetrà duplicar trens de la R1, la R2, la R4 i la R3; les línies principals de Rodalies de Barcelona. Els nous combois permetran oferir el doble de places, de 900 per tren a 1.800.

I quan arriben aquests trens?

A finals de l'any que ve o a principis de l'any 2026.

Abans parlàvem d'obres per acabar: una d'elles és la connexió amb l’aeroport del Prat, la R-Aeroport, que serà operada per Ferrocarrils de la Generalitat. Quan els socialistes estaven a l'oposició semblaven més partidaris que ho operés Renfe, però un cop al Govern s'han fet seu el projecte i mantenen l'encàrrec a FGC.

— Sí, perquè tu no renunciaràs a la compra de 10 trens nous; tu no renunciaràs a fer una millora global del servei i treure-li el màxim profit a una nova infraestructura de doble via que connecta l'aeroport amb tot l'àmbit de Rodalies de Barcelona. El que és important és que ara s'han comprat 10 trens nous que se sumen als més de set que també incorporarem nosaltres. I el que s'està treballant i s'ha de treballar ara és com ho encabim i quin és el millor servei per donar a l’aeroport.

Parlem del vandalisme que pateix Renfe. Vostè sempre ho remarca i ha arribat a expressar que se sent “impotent”. Què hi estan fent?

— Estem treballant amb la Generalitat, dins del pla Endreça, en diferents punts de millores i un d’ells és la seguretat de forma coordinada amb els Mossos. Les dades són les que són: el 50% dels atemptats vandàlics que es pateixen a la xarxa ferroviària de tot l’Estat són a Catalunya. Parlem de grafitis, d’apedregaments, d’agressions contra persones… El més important és saber on posem el focus i anar de bracet de Mossos, Adif i Territori per prendre mesures necessàries.

Segons l’ATM, Renfe és l'únic operador de transport públic en el qual la demanda ha baixat aquest últim any. A què atribueix aquesta caiguda?

— A l’acte vandàlic [un robatori massiu de coure] que hi va haver el 12 de maig a Montcada i que va suposar un trencament de tota l’oferta de la R4 i la R3 durant un mes i escaig. Fins aleshores estàvem en números pràcticament històrics i la tendència era arribar a les xifres de 2006, que són les més altes en termes de viatgers.

La demanda cau fins i tot amb els bitllets gratuïts. Ha estat difícil per a Renfe refer-se d’aquest episodi?

— Perdre la confiança és fàcil, recuperar-la sempre costa més.

Parlant de grans incidències, aquella gran apagada que va deixar Catalunya sense trens el setembre de 2022, es va solucionar completament? Es pot garantir que no tornarà a passar?

— S’han fet mesures pal·liatives. En les incidències importants el que sol passar és que hi ha una concatenació de circumstàncies. L’important és analitzar i prendre mesures per minimitzar que torni a passar. I, si es produeixen incidències, hem de fer l’esforç per informar més bé. Hem de continuar millorant la informació des que el viatger pensa en nosaltres fins al final. Tenia un company, que ara ja està jubilat, que sempre em deia que el viatger ha de saber que sempre està acompanyat. I la millor manera de demostrar-ho és amb aquesta informació quan passa alguna cosa. Informar, informar, informar, informar… Hem de millorar la quantitat i la qualitat de les explicacions.

I què passa amb el Barcelona-París de Renfe, quan arribarà?

— Ara circulem cap a Lió, Marsella i Tolosa. I volem operar amb el Talgo 106 entre Lió i París. Aquí a Espanya les empreses han trobat totes les facilitats per poder operar. A França, hauríem de preguntar als reguladors francesos per què hi ha tantes complicacions.

El seu mandat comença a la primavera just amb un canvi d'interlocutor a la Generalitat. Des de fora es veu un clima diferent entre el Govern i Renfe. Com és la relació actual amb el Govern?

— Molt positiva. Estem treballant de forma conjunta. Una mostra és el pla Endreça que comentava. Una altra és com han volgut estar al nostre costat quan s'havien d'explicar les obre de Roda de Berà i l'alteració que suposava per als viatgers. Abans era una altra situació, és temps passat i no entraré a valorar-ho. Ara la relació que hi ha és de construir i millorar.

I és aquest nou clima el que fa que el traspàs que semblava impossible ara estigui a tocar?

— Bé, d'això ja se'n parlava abans, hi havia un acord polític i les negociacions avancen. I les fites que s'hi estan comentant són factibles i realitzables.

I el traspàs de Rodalies ajudarà que tot funcioni millor?

— Hi ajuda tot: la sensibilitat del Govern actual, que se sent seu Rodalies i se'n preocupa; les obres que s'hi fan, la incorporació dels trens nous. Tot són ítems que sumen.

Amb la DANA s’ha evidenciat que hi ha moltes infraestructures en risc, construïdes en zones inundables. L’exemple més clar és l’R1: La veurem passar algun dia per l’interior?

— Aquí són els experts en matèria d'infraestructures els que han de redissenyar i fer les actuacions necessàries.

Una pregunta més personal. Vostè fa 24 anys que està a l'empresa, donant la cara aquí a Catalunya al departament de comunicació i ara com a director. Com ha viscut el canvi?

— És que jo quan parlo ho faig amb sinceritat. Tinc la creença real i confiança en el que diem. Volem donar el millor servei possible; i quan passa alguna cosa, ho patim.

I la mala fama de Renfe, no creu que és merescuda? Culpa de la falta d'inversions?

— La falta d'inversió és evident, per això ara estem gaudint d'aquesta època històrica d'obres. Però també hi ha una cosa que deia Isaías Taboas (exdirector de Renfe): "No somos tan malos como dicen, ni tan buenos como quisiéramos".

I què diria al viatger que acumula molta indignació amb Renfe?

— Que cregui en nosaltres. Que treballem per donar el servei que ha contractat amb nosaltres i que el nostre compromís és que, si no ho fem, buscarem solucions de mobilitat; li donarem la informació. I aquest ha de ser el nostre objectiu. Dir-li a un viatger "Vostè viatjarà 200 vegades amb nosaltres i mai patirà", seria mentida. Però seria mentida per a qualsevol mitjà de transport.