Adeu als bitllets de cartró: així serà l'apagada magnètica al transport

Barcelona"L'apagada magnètica, és a dir, el final dels bitllets de cartró que tenim actualment, està prevista per a finals del 2023". L'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ja es prepara per dir adeu als títols de transport de tota la vida. El director, Pere Torres, encara no s'atreveix a posar dates concretes, però assegura a l'ARA que –malgrat tots els entrebancs i els anys de retard– el desplegament de la T-Mobilitat és imparable i que els títols de cartró ja tenen els dies comptats. Així, a finals de l'any que ve aquestes targetes passaran a ser, finalment, un títol més per als col·leccionistes, sense cap valor d'ús.

De fet, l'ATM ja ha planificat les fases d'aquesta "apagada magnètica". Ara mateix, assegura Torres, el gruix dels títols més utilitzats ja està en funcionament dins el projecte T-Mobilitat a l'àrea metropolitana de Barcelona. Encara falten per incorporar, però, la T-Casual, que és la targeta que va substituir recentment la històrica T-10, la més utilitzada, i també la T-16, per als joves. Tal com va avançar en una entrevista a l'ARA, Torres manté que aquests dos títols es posaran en funcionament "abans que acabi aquest estiu".

Un cop tots aquests bitllets de "gran ús" estiguin en marxa, començaran les proves fora de l'àrea metropolitana. En aquesta fase, doncs, es començaran a fer "salts de zona" i a permetre que la nova targeta digital també serveixi per fer recorreguts més llargs, sempre dins de l'àmbit que gestiona l'ATM.

Quan acabin aquestes proves, els bitllets de cartró i la nova T-Mobilitat conviuran durant un temps –com passa ara– i, després de verificar que tot funciona, s'iniciarà el canvi definitiu. "Avisarem de la data i fixarem un dia en què es deixaran de vendre els títols magnètics", diu Torres. Tot i això, l'ATM donarà un termini de tres mesos per seguir utilitzant els bitllets de cartró. "Fem això perquè, si alguna persona despistada no ha rebut la informació i es compra la T-Jove, que és el bitllet de més llarga durada, just el dia abans que se suprimeixin els títols, no perdi els diners i pugui utilitzar-la durant tot aquell trimestre", aclareix el director de l'organisme. Un cop passi aquest temps de carència, els bitllets de cartró caducaran i ja no serviran per accedir al transport públic.

Risc de saturar el sistema

Fins ara hi ha un degoteig constant de persones que es donen d'alta i adquireixen la T-Mobilitat, però la resistència al canvi es nota i l'afluència cap a aquest nou títol encara no és gaire alta. Segons l'ATM el volum de validacions (és a dir, de persones que paguen al transport amb la T-Mobilitat) és d'uns 160.000 viatges diaris a tot Catalunya. I diàriament, a més, unes 800 persones decideixen donar-se d'alta a la T-Mobilitat: només es produeix un pic de la demanda quan s'anuncia la posada en marxa en format digital d'algun nou bitllet.

És per això que l'autoritat del transport es mostra preocupada per una possible "saturació" del sistema i insisteix en la necessitat que "el canvi es faci per fases i de manera gradual". Només així, diu Torres, es podrà evitar un col·lapse per l'augment de peticions quan es produeixi l'apagada magnètica, a finals de l'any que ve.

Alguns dels perills que assetgen aquest projecte encara continuen vius i l'ATM treballa en diferents fronts oberts per acabar d'integrar el sistema sense més demores. Per exemple: la implantació de les màquines validadores. Torres assegura que actualment tots els busos de l'AMB (és a dir, els de TMB, els metropolitans i també els interurbans de la Generalitat) ja disposen dels mecanismes per validar la T-Mobilitat. Els tramvies també estan equipats. Al Metro, Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) hi ha instal·lada com a mínim una validadora digital i, en el cas que hi hagi més d'una barrera de pas a la mateixa estació, el 50% han d'estar adaptades. "Abans de completar l'altra meitat hem volgut que es comencin a posar validadores també fora de l'AMB", concreta Torres.

Paral·lelament, l'administració treballa amb les diferents empreses que formen el projecte (encarregat a SOC Mobilitat, liderada per CaixaBank i Indra) i també amb els més de 70 operadors de transport que hi ha a Catalunya. Aquest és un punt clau de la gestió per evitar que torni a passar el mateix que la tardor passada, quan CaixaBank i Indra van amenaçar amb abandonar el projecte i el banc va congelar-ne el finançament i Indra va anunciar que aturava els treballs.

Un calendari difús

De fet, l'autoritat del transport insisteix en remarcar que "el projecte avança", però el cert és que el calendari de desplegament encara és difús i sense dates concretes. El motiu? Que encara no s'ha concretat el Pla Econòmic i Financer (PEF) que l'ATM va reclamar de nou a l'empresa adjudicatària després de l'última (la quarta) modificació del contracte, que va suposar una injecció de 14 milions de diner públic per avançat per tal que el projecte no s'encallés.

"Ens va arribar el 31 de març i encara ara estem estudiant-lo detingudament i demanant els canvis que ens semblen necessaris", argumenta el director de l'ATM, Pere Torres, que assegura que un cop estigui definit –Torres calcula que serà en el marge d'unes quatre o sis setmanes– es podran concretar més dates. El Pla Econòmic i Financer marca la viabilitat del projecte i les dates en les quals es preveu tenir ingressos; és a dir, a la pràctica defineix quan entren en marxa les diferents fases.

Sigui com sigui, superades les desavinences que les diferents parts que formen el projecte van tenir a la tardor, sembla que ara es conjuren en un últim esforç de remar en la mateixa direcció i aconseguir que l'esperada revolució digital arribi també al transport. Si no hi ha més entrebancs, ho farà vuit anys més tard del previst.