Adeu a l'estació més antiga: Sant Andreu clausura 168 anys d'història
Els trens passaran a partir de dilluns per la nova instal·lació soterrada i deixen en desús l’estació més antiga de l’Estat
BarcelonaCanvi d'era (ferroviària) a Sant Andreu. Aquesta setmana de pont de desembre ha posat punt final a 168 anys d'història del ferrocarril a Catalunya i a Espanya. La posada en marxa, prevista per a aquest dilluns, de la nova estació de Sant Andreu a Barcelona –per on passaran els trens convencionals i també els d'alta velocitat– suposa una fita històrica: la jubilació de l'estació més antiga de l'Estat (i probablement d'Europa, segons els historiadors) que encara es mantenia dempeus i amb usos ferroviaris, l'estació de Sant Andreu Comtal.
Divendres passat, a mitjanit, hi va circular l'últim tren. Ho va fer enmig de la mirada de diversos veïns, nostàlgics i aficionats al ferrocarril, que van voler recordar l'últim trajecte i el darrer so de xiulet des de Sant Andreu Comtal. Ara, una setmana d'obres després, l'antic edifici quedarà definitivament en desús, després de més d'un segle i mig en funcionament. Aquests últims dies s'han fet servir per enllestir la darrera fase de les obres de la Sagrera i per traslladar la circulació fins a la nova estació, uns metres més enllà de la vella.
L'antiga estació es va inaugurar el juliol del 1854, al mateix temps que la línia de Barcelona a Granollers, que tenia parada a l'aleshores encara poble de Sant Andreu. "Va ser tota una revolució que va fer que el temps de viatge entre les dues ciutats passés de més de 4 hores a només 30 minuts", explica Lluís Ubalde, enginyer de camins, canals i ports i autor del llibre El ferrocarril de la rodalia de Barcelona: des dels orígens fins a la creació de Renfe. Ubalde destaca, a més, que en les obres per urbanitzar l'entorn hi va participar Ildefons Cerdà, el creador de l'Eixample.
De la Barcelona rural a la industrial
"Tot plegat es va fer bàsicament per fer arribar el carbó a Barcelona, i la línia es va anar construint a trossos i amb inversors diferents", afegeix Jordi Font-Agustí, enginyer i historiador i autor del llibre El ferrocarril en les arts i la literatura catalanes. "Estem parlant de l'època de la novel·la La febre d'or, de Narcís Oller, un moment en què l'Estat anava donant concessions ferroviàries molt per sobre del que era raonable i es va fer una bombolla especulativa en la qual molts es van enganxar els dits, com relata la novel·la", contextualitza Font-Agustí.
És per això que l'estació i les vies van passar per les mans de diverses companyies, que es fusionaven i s'absorbien les unes amb les altres ràpidament. Era el moment de canvi de la Barcelona rural a la industrial i l'estació es va convertir en un punt clau per a la modernització de Sant Andreu i, de retruc, de Barcelona. "La seva ubicació en un extrem de la ciutat, amb una gran platja de vies que permetien l'estacionament dels trens que hi finalitzaven el recorregut, va propiciar que es convertís en estació de capçalera de serveis regionals, a banda de ser una estació amb un gran volum de viatgers provinents dels serveis de rodalia", recorda Ubalde.
Durant els primers anys també va patir diversos canvis de nom, sobretot amb l'arribada de la segona estació al poble, "tot i que la gent les coneixia com les estacions de baix [Sant Andreu Comtal] i de dalt [Sant Andreu Arenal] que de seguida va passar a tenir més trànsit de passatgers", apunta Font-Agustí. I quan Barcelona va sobrepassar les muralles, el 1897, Sant Andreu i l'estació van passar a ser una parada interna de la capital, caracteritzada per ser un pol industrial, amb grans fàbriques com la Fabra i Coats, la Maquinista Terrestre i Marítima –de locomotores– o la tèxtil Can Portabella. Aquesta infraestructura va arribar a tenir 10 vies, però amb la inauguració de l'Estació de França, a poc a poc la seva importància va decaure.
Durant aquests 168 anys, però, ha mantingut la seva essència "més rural" i era una de les poques estacions obertes que queden. "La plaça de l'estació, que hi ha al davant, encara és un dels punts més entranyables de Sant Andreu, amb una acàcia més que centenària", recorda Font-Agustí. El 2016 van restaurar-ne la façana i dos anys més tard s'hi van instal·lar dos ascensors per fer-la més accessible. Però el pas del temps i l'empenta a les obres de la Sagrera han deixat l'estació definitivament obsoleta.
Futur: l'edifici es manté
L'adeu a aquest històric edifici, però, és només parcial perquè l'estació sobreviurà a la seva utilitat ferroviària. Fonts de Renfe i Adif confirmen que l'estructura no s'enderrocarà i es mantindrà per a altres usos que encara s'han de definir. "Primer cal fer tots els tràmits per canviar els usos i quan això passi passarà a ser patrimoni d'Adif", expliquen fonts de la gestora d'infraestructures, que asseguren que ja hi ha contactes amb l'Ajuntament de Barcelona "per veure què s'hi fa", tot i que també es podria destinar a oficines de la mateixa Adif (com passa amb altres antigues estacions) i fins i tot vendre. Fonts de l'ajuntament avancen, però, que les negociacions van bé i esperen "tancar un acord en les pròximes setmanes" perquè l'edifici continuï tenint un ús públic.
De fet, ja hi ha diverses propostes per reaprofitar l'espai. L'Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar ha demanat convertir-lo en la seva seu. També hi ha propostes per fer-hi tallers i una ludoteca, i fins i tot establir-hi la casa dels gegants del barri.
"És un espai històric i això s'hauria de recordar", desitja l'enginyer i historiador Font-Agustí. I Ubalde hi està d'acord: "L'estació de Sant Andreu ha estat, és i serà una estació clau de la xarxa de rodalia de Barcelona, i potser ha passat amb ella el que passa amb moltes coses quotidianes, que de tant estar avesats a la seva companyia no ens adonem de la seva transcendència. I certament en té", conclou.
Una estació nova més moderna, soterrada i rebatejada
Només uns metres més enllà de l'històric edifici de l'estació de Sant Andreu, aquest dilluns començarà a funcionar-hi la nova, amb el traçat de vies definitiu. La posada en marxa s'ha retardat un dia respecte al calendari previst inicialment per Adif. Tot i això, es tracta d'un avenç que els mateixos directius d'Adif tenen marcat en vermell al calendari i que representa un abans i un després tant per al barri com per a les eternes obres de la Sagrera i per al conjunt de la xarxa catalana.
La nova estació servirà tant per als trens convencionals com per als d'alta velocitat i tindrà andanes en diferents nivells. Per això, mantenir el vell edifici no era viable: la millora i la integració urbanística del corredor ferroviari implicaven el seu soterrament i exigien, per tant, una nova estació amb plantes sota terra.
El nou edifici també vol arrelar al barri i té dos aspectes clau que li confereixen una nova personalitat pròpia. D'una banda, el seu disseny sostenible, basat en cinc grans lluernes (un tipus de claraboies) que permeten el pas de llum natural a la zona d'andanes, cosa que redueix el consum d'energia i crea un ambient molt lluminós malgrat ser un edifici cobert. I de l'altra, una part que busca ser més "emocional": els murs que delimiten la zona d'andanes s'han aprofitat per oferir un mural gegantí, de 200 metres de llarg, fet pels artistes urbans Miquel Wert i Roc Blackblock.
Aquest gran quadre integrat a les parets repassa el passat ferroviari català i "entretindrà" els usuaris que hagin de fer esperes a l'andana. L'objectiu és que la nova estació mantingui l'essència i la memòria històrica del ferrocarril a Sant Andreu i a Catalunya.
Fi dels talls i canvi de noms
El cert és que la culminació d'aquests treballs representa un punt i a part en les obres perquè significa la fi de la fase 2 i, de retruc, també el final de les afectacions a les línies R1, R2 i R11 de Rodalies, que han provocat força maldecaps per talls i canvis en la mobilitat dels usuaris des de mitjans de setembre. A partir d'aquest moment les obres de la Sagrera encararan la fase 3, que implica la integració i els treballs a les vies de l'alta velocitat.
La posada en marxa d'aquesta nova estació també rebatejarà els noms de les parades. Així, tot i les iniciatives populars perquè l'estació portés per nom Sant Andreu del Palomar (fent referència al passat d'aquest barri), finalment la nova parada es dirà simplement Sant Andreu. La que fins ara es coneixia com a Sant Andreu Arenal passarà a anomenar-se Fabra i Puig, amb l'objectiu de simplificar les nomenclatures.