15 avaries en 13 dies: l'inici accidentat del nou metro del Vallès
La majoria d’incidències estan vinculades als trens nous i la companyia diu que la situació ja s’ha revertit
BarcelonaLes primeres dues setmanes en funcionament de les noves freqüències de l’anomenat metro del Vallès, és a dir, la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que cobreix el recorregut des de Sabadell i Terrassa fins a Barcelona, van arribar a acumular fins a 15 incidències i avaries en només 13 dies, segons va informar la mateixa companyia pels seus canals d’atenció al client. El 9 de desembre aquesta línia –una de les més concorregudes de FGC– va dir adeu als horaris de tren de tota la vida i va estrenar les noves freqüències, que eleven el pas de combois en hora punta fins als cinc minuts i cada dos minuts i mig a partir de Sant Cugat. Feia més de tres anys que el canvi s’anunciava, però la posada en marxa del servei va provocar algunes alteracions no previstes.
De les 15 incidències registrades entre el 9 i el 21 de desembre, més de la meitat, un 60%, van ser avaries de trens o problemes relacionats amb els nous combois del model 115, que precisament s’han estrenat i posat en circulació especialment per augmentar les freqüències i millorar el servei. La resta van ser incidències en les instal·lacions o no definides per la companyia.
Aturades puntuals, avaries als sistemes de calefacció, fallades tècniques en alguns combois i fins i tot alguns trens que es van haver de suprimir de la circulació. Aquests són només alguns dels exemples que, durant els primers dies, van arribar a exasperar els passatgers habituals d’aquesta línia. “Cada dia hi ha una avaria o una altra: circulant molt lents, parant-se als túnels i estacions i doblant l’estona de trajecte. Un desastre”, es queixava una usuària a les xarxes socials el 19 de desembre. “Era un servei que funcionava bé i us l’heu carregat”, afegia una altra.
Durant aquests primers dies les queixes anaven dirigides a les fallades tècniques dels trens i a l’aglomeració de passatgers en alguns combois, sobretot arran de la supressió de les línies S5 (Sant Cugat), S6 (Universitat) i S7 (Rubí), que ara s’han integrat dins els recorreguts llargs i, de rebot, han fet desaparèixer els trens semidirectes, que feien menys parades. També hi ha passatgers que lamenten que els temps de recorregut s’han allargat, perquè ara els trens paren a tot arreu.
Percepcions contra dades
L’operadora admet que els primers dies van ser complicats, però assegura que la situació es va resoldre a partir del dia 21 i relativitza les crítiques: “Les nostres dades diuen el contrari”, apunten des de la companyia. “L’índex de qualitat del servei d’aquests dies va ser del 96% i nosaltres sempre intentem estar en el 98%: si estem per sota ho considerem un dia d’incidència”, diu el nou president de FGC, Toni Segarra, que admet que sí que hi va haver problemes amb els nous trens, però ho emmarca dins d’un procés normal d’adaptació “per tot el nou software i el sistema que incorporen, que requereix un ajustament”.
“Les noves freqüències tenen una cosa bona i una de dolenta –continua Segarra–. La bona és que hi ha un tren cada dos minuts i mig i, si alguna cosa falla, l’espera es converteix en un pas [de combois] cada sis minuts; és a dir, la incidència provoca un retard menor. La part dolenta és que ara una mateixa incidència afecta més trens i això costa més d’equilibrar”, reconeix. Actualment, apunta el president de l’operadora, calen vint-i-cinc minuts per recuperar un retard de sis minuts i tornar a la freqüència de pas habitual. “Tot i això, el concepte de retard, aquí, és relatiu, perquè parlem d’uns minuts”, al·lega Segarra.
Pel que fa a les queixes pels vagons plens, FGC és contundent: els trens no van més plens. “La percepció pot ser una, però la realitat és una altra”, manté Segarra. “Les nostres dades indiquen que l’ocupació en hores punta ha millorat un 30%, un cop ja descomptat l’efecte de les vacances de Nadal”, continua. En canvi, admet que “l’experiència de viatge sí que ha empitjorat” per als usuaris que abans agafaven el tren a l’inici de les línies S5,S6 o S7 i, per tant, anava buit. “Però el seu perjudici concret és menor en comparació amb el benefici global per al conjunt de passatgers”, diu.
Sobre el fet que ara els trajectes (que paren a totes les parades) són més llargs, Segarra demana una visió més àmplia. “El trajecte dins el tren sí que s’ha allargat uns minuts, però el temps de viatge total segurament no, perquè abans estaves menys temps al tren però més estona esperant a l’andana”, contesta.
Discussions a part, des de Nadal el degoteig d’avaries sembla haver-se esvaït. I, amb ell, “la virulència de les crítiques”, assenyala Segarra. A peu d’estació, però, aquesta setmana –un mes després de la posada en marxa dels nous horaris– els operaris de FGC encara tenien feina a resoldre dubtes. “Com és que no hi ha S7? Aquests dos trens van els dos a Sabadell, però a quines parades paren? Quin dels dos arriba abans?”, són alguns dels dubtes que encara plantegen incansables els passatgers.
