Els barris més pobres han reduït menys els desplaçaments durant el confinament

BarcelonaUn estudi de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) abona la tesi que l'impacte de la pandèmia ha sigut més gran en els grups socials més vulnerables. A través d'una anàlisi de la mobilitat en transport ferroviari s'ha detectat que hi ha un vincle directe entre la reducció de la mobilitat i l'impacte de la pandèmia. D'altra banda, les zones on la reducció ha sigut més alta són també les zones on la incidència de la malaltia ha sigut més baixa. Des de la perspectiva de les condicions i l'espai de vida de la població, "s'ha afirmat que la més alta densitat poblacional dels barris vulnerables i la grandària més reduïda dels habitatges podria afavorir el contagi", segons diu l'informe presentat per l'ATM. L'objectiu principal de l'estudi, realitzat conjuntament amb el Grup d'Estudis sobre Energia, Territori i Societat de la UAB, és valorar si les condicions de vida i renda són factors determinants a l'hora de quantificar el nombre i l'origen dels desplaçaments.

S'han analitzat dades des de l'1 de gener del 2020 fins al 5 d'abril, és a dir, l'inici de la Setmana Santa. D'aquesta manera, es pot analitzar l'evolució entre la situació prèvia i les tres primeres setmanes de confinament. Pel que fa a l'abast territorial, s'han analitzat els 36 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona i el municipi de Barcelona.

L'estudi constata que s'ha reduït més la mobilitat en els mitjans ferroviaris en aquells territoris on el nivell adquisitiu de la població és més elevat. La reducció a l'àrea metropolitana de Barcelona durant la primera setmana de confinament va ser del 86% respecte a la mitjana dels dies feiners dels mesos de gener i febrer. Aquest descens va anar incrementant-se les setmanes posteriors, amb un 90,4% la segona setmana i un 92,6% la tercera.

Ara bé, per zones, la reducció presenta "notables diferències segons les característiques socioeconòmiques dels residents". En les zones benestants durant la tercera setmana només es feia un 4,32% de les validacions habituals del sistema tarifari integrat, mentre que en les vulnerables eren un 12,60%. A la ciutat de Barcelona les diferències són del 4,4% de les zones benestants respecte a un 13,17% de les vulnerables. Durant la primera setmana, les diferències ja es van fer paleses: mentre que en les zones benestants la reducció era del 90,9% de la mobilitat, en les vulnerables només s'havia reduït un 76,9%.

D'altra banda, l'estudi també té en compte el factor de la renda familiar disponible, que confirma aquesta tendència. Els barris més benestants de Barcelona (Sarrià-Sant Gervasi, les Corts i Sant Martí) havien reduït la seva mobilitat un 87,4% durant la primera setmana de confinament, mentre que els més vulnerables (Nou Barris, Sant Andreu, Horta-Guinardó i Sants-Montjuïc) presentaven una mobilitat 14,8 punts percentuals superior. La tercera setmana, la diferència entre els dos grups era de 10,4 punts percentuals. En l'àmbit metropolità, els índexs més elevats de mobilitat s'han produït en els eixos del Besòs (municipis de Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Badalona i nord de Barcelona). "Aquesta desigualtat –conclou l'estudi– està relacionada amb la renda del territori. En la capacitat de quedar-se a casa i utilitzar mitjans de transport individual sembla, doncs, incidir-hi no únicament la voluntat de les persones, sinó també les seves condicions socioeconòmiques".