Els MIR catalans es revolten: "La nostra vocació no justifica l'explotació"

Santa Coloma de Gramenet"La nostra vocació no justifica l'explotació". "No som mà d'obra barata". "Treballo fins a 88 hores a la setmana". "Stop a l'abús de metges residents". L'amenaça de la pluja no els ha aturat i, decebuts amb la resposta "insuficient i inconcreta" de l'Institut Català de la Salut (ICS) i les patronals de la xarxa sanitària concertada davant les seves reivindicacions laborals i formatives, els metges interns residents (MIR) de tot Catalunya s'han plantat per sortir de la precarietat. Fins dimecres, els futurs especialistes dels centres hospitalaris i d'atenció primària, públics i concertats, del país estan cridats a pressionar les autoritats perquè es respectin els seus drets bàsics, entre els quals hi ha les dotze hores de descans mínim ininterromput després de fer guàrdies, la supervisió professional contínua de les seves tasques i un increment salarial d'acord amb les responsabilitats que assumeixen.

Aquest mateix dilluns han començat les mobilitzacions a les portes del departament de Salut –on s'han congregat més de mig miler de professionals complint rigorosament les mesures de seguretat– i davant les delegacions de la conselleria a les tres demarcacions restants i els centres sanitaris. Un dels joves que s'ha mobilitzat aquest dilluns és l'Andrés Ribas, resident d'últim any de nefrologia a l'Hospital del Mar. Assegura que en molts MIR ha quallat la idea que han de tenir "un esperit de rebel·lió nul" i que, en canvi, han de ser "com ovelletes que sempre fem el que s'espera nosaltres". "Quan estàs de guàrdia a la nit, et sap greu dir «Tinc son», perquè és el que se'ns ha inculcat, però tinc dret a dir que no m'aguanto dempeus o que necessito un descans. Els residents no podem tirar sempre de vocació", afirma.

Salut ha informat que el matí de la primera jornada de protestes s'ha saldat amb una participació entorn del 37% –amb 1.172 professionals sobre una plantilla afectada de 3.144–, segons les dades que els notifiquen els centres sanitaris. Un total de 396 residents han fet serveis mínims, tal com va decretar el departament de Treball per garantir el funcionament normal dels serveis. El sindicat majoritari de facultatius Metges de Catalunya, que és qui ha convocat la vaga, ha assegurat en un comunicat que la vaga ha tingut un seguiment del 90% entre el col·lectiu de joves facultatius i ha qualificat "d'èxit rotund" la primera jornada.

"Nul·la" formació o supervisió

Els MIR ja són metges titulats que s'estan especialitzant i demanen, d'una banda, ser reconeguts com a peça indispensable del sistema sanitari i, de l'altra, poder-se continuar formant de manera tutelada. "Volem que s'esborri la imatge de peons amb què sovint s'associa la tasca dels residents i es vetlli pels seus drets laborals bàsics", defensa el sindicat. "Hi ha moments que et planteges si continuar o no perquè la pressió és molt forta. Tots estem molt cansats", explica el resident de cinquè any d'oncologia mèdica a l'Institut Català d'Oncologia (ICO), Carles Fabregat. "Vius en una espiral de violència laboral on et dediques al 100% a atendre, formar-te i estudiar, tot alhora, i t'acabes cremant", afegeix.

Els residents asseguren que des del 2010 el sistema s'ha anat "degradant" i que la figura del metge en formació ha evolucionat cap a la del "treballador precari". Fabregat assegura que al llarg dels anys s'ha anat consolidant una tendència que deixa la formació en un segon pla: ni hi ha temps específic reservat per formar-se i avaluar-se –que és el veritable objectiu del MIR– ni hi ha metges adjunts que els supervisin. "Aprenem a base de veure pacients", diu el facultatiu.

Els MIR denuncien que el sistema, que se suposa que és el millor d'Europa, en realitat no està pensat per formar, sinó per cobrir les plantilles a partir d'uns sous i unes condicions precàries. "Ho fan amb l'excusa que et cal una supervisió que o bé és escassa per part d'altres residents de cursos superiors o directament és nul·la", denuncia Fabregat. Alguns residents, com Ribas, han de complementar la seva formació amb cursos externs que es busquen pel seu compte per aprofundir en alguns coneixements. "La pressió assistencial és tan gran que sovint és impossible que un adjunt s'aturi en algunes guàrdies a resoldre dubtes o comentar una patologia concreta", diu.

Els residents acusen els centres de fer les avaluacions "per omplir buits" als serveis que tenen més càrrega assistencial sense tenir en compte la rotació prevista o l'especialitat que es fa. "I amb el covid-19 això s'ha hiperbolitzat: tots els MIR vam anar a la primera línia i, passada la primera etapa, hem hagut de cobrir els forats de les vacances i dels residents que no han entrat en detriment de les nostres rotacions", resumeix Fabregat. "Tenim un contracte formatiu però ens tracten com a personal estructural. Jo demà, per exemple, cobriré serveis mínims i em treuen el dret a vaga quan diversos tribunals autonòmics rebutgen que es puguin decretar en personal en formació", apunta Ribas.

Jornades eternes per 900 euros

Una altra de les grans demandes del col·lectiu és aconseguir que la jornada laboral ordinària sigui de 35 hores setmanals, amb un màxim de 48 hores de treball setmanal sumant-hi la jornada ordinària i la complementària i que es garanteixi el descans mínim ininterromput de dotze hores després d'una jornada. Durant la primera onada de la pandèmia es van suspendre les sessions formatives i encara no s'han recuperat, però la majoria dels MIR tenia garantides les rotacions de guàrdies i jornades de com a màxim 48 hores seguides.

"Ara fas guàrdies no voluntàries perquè ningú més les pot fer, treballes 72 hores seguides, i arriba un moment en què ja no pots més. Et dius: "No puc amb aquesta guàrdia". Però no tens alternativa, perquè has d'acabar la residència encara que vagis amb la soga al coll", diu Clara Bares, resident d'internista de quart any i representant de l'assemblea de MIR a l'Hospital Universitari de Bellvitge. La facultativa té 27 anys i afirma que "viu a l'hospital". "Des de l'estiu, quasi tots els caps de setmana tinc guàrdia, i les hores lliures són per preparar-me i estudiar. El desgast mental és enorme", explica.

El sou base d'un MIR no arriba als mil euros al mes, hi ha jornades en què treballen més de trenta hores sense interrupció i no estan rebent ni la formació ni la supervisió necessàries, segons denuncia l'associació MIR Espanya, promotora de vagues a altres territoris com el País Valencià, on l'aturada ja fa dos mesos que va començar. "Qui vetlla per nosaltres?", es pregunten.

La retribució de la jornada ordinària d'un MIR, sense comptar les guàrdies, oscil·la entre els 900 i 1.100 euros en el primer any de residència, amb "petits increments" els següents anys que poden arribar als 2.000 si es fan moltes guàrdies. "És el mètode per sobreviure", aclareix Ribas. Entre el març i el juny, també van veure el sou disminuït, perquè els sanitaris es van organitzar en torns de 12 hores durant les primeres setmanes del covid-19, la majoria sense guàrdies, que és el que fa augmentar una mica la seva retribució.

El portaveu del comitè de vaga, Àlex Mayer, ha assegurat que les peticions del col·lectiu són de "mínims" i ha anunciat que ja han registrat una nova petició d'aturada de cinc dies per a la setmana que ve "si no s'obtenen respostes concretes a les reivindicacions". De moment, hi ha una segona reunió entre l'administració i el comitè de vaga prevista per a aquest dimarts. "Esperem que hi hagi algú a l'altra banda disposat a negociar i a arribar a acords per millorar les condicions, que és el que necessitem nosaltres, però també el sistema, ja que nosaltres som els especialistes del futur", conclou Mayer.

Propostes governamentals "insuficients"

Altres col·lectius representatius de la medicina, com ara la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic), també han denunciat "el tracte injust i la precarietat agreujada per la pandèmia que ha marcat l'empitjorament de les condicions laborals i ha afectat la formació de manera marcada", i han exigit a Salut una millora de les condicions d'aquests professionals. "Reivindiquem una adequació de l'itinerari curricular per assegurar l'adquisició dels coneixements i l'experiència necessària en el procés d'especialització mèdica", afirmen en un comunicat. I subratllen que la prioritat del sistema MIR és la formació especialitzada dels facultatius i "no la mera dotació de personal als centres de salut".

Divendres passat, 18 de setembre, els representants del col·lectiu MIR que integren el comitè de vaga i el sindicat Metges de Catalunya es van reunir amb representants de l'ICS i de les patronals per abordar els punts de discòrdia i intentar consensuar la suspensió de les protestes. El resultat no va satisfer els residents, que denuncien que el tràmit de mediació va consistir a "tirar pilotes fora" sense incloure cap millora substancial.

El document governamental només inclou tres de la quinzena de millores plantejades pels metges residents: la creació d'una comissió de seguiment dels programes de formació sanitària especialitzada de Catalunya; el compliment de la jornada i els descansos legalment establerts, i un increment del 5% de la retribució base en un període de dos anys. La proposta no ha convençut els residents, que mantindran les protestes, com a mínim, fins dimecres. "No tenim cap conveni col·lectiu al qual adherir-nos que defensi els nostres drets, i per això volem un document escrit de fi de vaga que sigui vinculant", assegura Bares.

El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, ha traslladat el seu suport "als metges joves" com a representant de la professió mèdica i ha demanat a les parts –l'ICS, les patronals i el comitè de vaga– que "en aquest moment tan delicat que vivim", en al·lusió a la pandèmia de covid-19, "intensifiquin tots els esforços i el temps per assolir un acord necessari i ràpid, amb generositat i responsabilitat".

També la plataforma Marea Blanca de Catalunya ha volgut donar suport a la vaga dels MIR i ha convidat la ciutadania a fer-los costat. En un comunicat, el moviment defensa la unitat d'acció per millorar les condicions de tots els professionals. "Entenem que només des de la col·laboració dels treballadors i la ciutadania, units en els objectius i les reivindicacions, es podran millorar tant les condicions laborals com arribar a un veritable servei de salut públic sense exclusions de cap mena", asseguren.