Miquel Pucurull, un heroi de 74 anys
L'atleta jubilat promou abandonar la vida sedentària i predica amb l'exemple
BarcelonaMiquel Pucurull, un director de màrqueting de 41 anys que havia agafat uns quilos de més després d'abandonar la pràctica del bàsquet, va llegir l'any 1979 un article a la premsa de Ramon Oliu i va decidir començar a córrer. Des d'aleshores tan sols s'ha perdut un parell d'edicions de la Marató de Barcelona, una cursa que intentarà acabar, demà, amb 74 anys.
"Sortiré dels últims i aniré al davant de l'ambulància. Per animar-me, pensaré: «Quina sort no anar-hi a dins». Però no me la vull perdre. L'any passat no la vaig poder córrer a causa d'una lesió al genoll i, mentre pugui, no deixaré de fer-ho", explica Miquel Pucurull amb una energia que s'encomana. "És una cursa a la qual tinc una estima molt especial. La meva filla la va guanyar i jo estic implicat en l'organització des de l'any 2006, quan es va reprendre després d'un any d'estar suspesa. Recordo que estava corrent i vaig sentir com l'Antoni Bassas entrevistava Joan Clos. L'alcalde de Barcelona justificava la desaparició de la prova. No m'ho podia creure i vaig anar a esperar-lo a la porta de la ràdio per fer-li veure la importància de tenir una prova així", apunta. Des de llavors és un dels assessors de la cursa, que en els últims anys s'ha consolidat com la quarta més important d'Europa, i demà tindrà 18.389 herois intentant completar els mítics 42 quilòmetres i 195 metres de recorregut.
"Les millors idees que he tingut en aquesta vida les he tingut mentre corria", explica Miquel Pucurull a l'ARA. "Pots tenir una vida sedentària, però si a partir dels 60 anys no fas esport, decauràs molt ràpidament. Quan et fas gran, has de fer esport i n'has de fer amb certa intensitat. No serveix que t'apuntis a un programa d'aquells típics per a jubilats", reclama.
Dels beneficis de córrer, Miquel Pucurull en destaca uns quants. "Fins i tot fas l'amor més bé", bromeja. El seu millor temps és de 3 hores i 14 minuts, però això no és el més important. "L'última vegada vaig necessitar quatre hores i mitja per acabar, i ara ni penso en el temps que faré", assegura l'atleta, que encara no està del tot recuperat d'una lesió al genoll.
Completar una marató exigeix un bon estat de forma i un entrenament específic de tres mesos. "He seguit una preparació prou rigorosa d'uns 45 quilòmetres a la setmana", repassa.
"Franco va prohibir córrer"
Miquel Pucurull, que ha escrit la història de la Marató de Barcelona, té mil anècdotes sobre la cursa i sobre l'evolució de l'atletisme a Catalunya. "Durant molts anys el règim de Franco va prohibir córrer pels carrers de les ciutats. Vicente Egido, entrenador de l'equip d'atletisme del Barça, va sortir corrent de la pista que abans hi havia on ara hi ha el Miniestadi i, quan va arribar a l'avinguda Diagonal, el van multar per anar en pantalons curts", recorda. És precisament per la Diagonal per on ara s'entrena Pucurull, que des de fa anys està jubilat.
"Sóc optimista i una mica ingenu, i m'agrada explicar el meu cas perquè sempre penso que potser té el mateix efecte en algú que el que en mi va tenir l'article de Ramon Oliu. Així que deixa de llegir-me, busca unes vambes i surt a córrer", demana.