Minut de silenci i ofrena floral amb mascareta per homenatjar les víctimes del 17-A

BarcelonaAmb certa distància interpersonal i l'ús de mascaretes, ciutadans i autoritats han participat aquest dilluns al matí a la Rambla de Barcelona en un breu homenatge a les víctimes de l'atemptat del 17-A, quan es compleixen tres anys de la tragèdia. L'acte, presidit per l'alcaldessa, Ada Colau, ha consistit en un minut de silenci i una ofrena floral amb la participació de familiars de les víctimes i d'una nodrida representació institucional.

El president de la Generalitat, Quim Torra; el vicepresident, Pere Aragonès, i el president del Parlament, Roger Torrent, han compartit l'ofrena floral amb el ministre de Sanitat, Salvador Illa, i la presidenta del Congrés, Meritxell Batet. També hi han participat la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, i diversos consellers del Govern, diputats, regidors i líders de partits polítics.

Just davant del memorial a les víctimes situat al Pla de l'Os, en el punt on es va aturar finalment la furgoneta que va envestir els vianants durant l'atemptat, s'ha fet un minut de silenci només trencat per la melodia d'El cant dels ocells. Posteriorment s'ha fet l'ofrena floral: primer, la dels familiars de les víctimes, que ocupaven les primers files de l'acte, i, després, la dels polítics. Quan ha arribat el torn de les autoritats, entre els presents a la Rambla s'han sentit crits de "Volem saber la veritat" i "Investigació". Posteriorment, una vintena de persones han portat flors al memorial de les víctimes amb la mateixa reivindicació i cartells amb la imatge del nen de 3 anys de Rubí mort en l'atac de les Rambles, en què també es podia llegir "Volem saber la veritat".

De fet, l'acusació particular que representa aquesta família en el judici sobre els atemptats, que ha de marcar el 2021, també demana una responsabilitat a l'Estat pels contactes d'Es-Satty –que dubta que sigui mort– amb els serveis secrets espanyols mentre complia presó a Castelló i per haver incomplert la normativa europea de control de les substàncies precursores d'explosius el 2017, tal com va explicar l'ARA fa dos anys i mig.

L'Ajuntament de Barcelona es va adherir a la petició inicial de la família a l'Audiència Nacional per aclarir la relació de l'imam amb el CNI, que va acabar arxivada. En declaracions a RAC1 prèvies a l'acte, Colau ha demanat "els màxims esforços" al govern espanyol per esclarir "si hi ha algun contacte" del CNI amb l'imam de Ripoll. "Ho necessitem com a societat democràtica i en particular per les víctimes que han patit tant", ha exposat. L'alcaldessa considera que "el que és intel·ligent és que l'Estat no es posi a la defensiva, sinó que doni qualsevol detall per esclarir qualsevol dubte". En aquest sentit, ha insistit en la necessitat d'una comissió d'investigació al Congrés per esclarir els fets.

"La nostra voluntat és donar suport a les víctimes i fer el màxim esforç per arribar fins al final. Mereixen saber el mínim detall i totes les responsabilitats que se'n deriven", ha dit. Amb tot, ha defensat que el consistori hagi mantingut l'homenatge tot i la situació que es viu a causa del coronavirus i el fet que la distància i la mascareta facin "més difícil el dol". "Volem mantenir l'acte perquè és important per a les víctimes. Volem estar junts i dir que no les oblidem i que Barcelona no ho oblidarà mai", ha argumentat.

De moment l'Ajuntament de Barcelona, igual que el Govern, s'ha sumat a la postura de la Fiscalia i ha descartat acusar d'assassinat els dos terroristes vius de la cèl·lula de Ripoll, Driss Oukabir i Mohamed Houli. Tant el jutge que dirigia la investigació com la sala que jutjarà els fets han descartat inicialment aquest delicte perquè consideren que a Oukabir i Houli no se'ls pot fer directament responsables dels atacs improvisats per la resta de membres del grup després de l'explosió del xalet d'Alcanar on preparaven els explosius per atemptar a la Sagrada Família el 20 d'agost del 2017, el pla original de la cèl·lula.

Tot i així, les dues administracions han matisat que no descarten canviar el seu escrit de conclusions definitives i incorporar l'acusació d'assassinat quan acabi el judici, en funció de les proves que s'hi hagin pogut acreditar. Aquest és el delicte que atribueixen als dos processats la resta d'acusacions particulars i populars del cas, que demanen la presó permanent revisable per als terroristes.