El ministeri no reconeix dos terços de les víctimes del 17-A

BarcelonaEl mosso d’esquadra que va matar quatre terroristes a Cambrils amb un subfusell i una pistola pateix un trastorn d’estrès posttraumàtic greu i una incapacitat permanent total per treballar arran dels fets que va viure la matinada del 18 d’agost del 2017. Però el ministeri de l’Interior no l’ha reconegut com a víctima, i tampoc ha rebut la corresponent indemnització per les seqüeles. És una de les prop de 200 persones a qui el ministeri no havia donat la qualificació de víctimes del terrorisme però a qui ara la sentència de l’Audiència Nacional del 17-A obre una via per aconseguir-ho.

El jutge Félix Alfonso Guevara enumera més de 300 persones que tenen afectacions físiques o psicològiques pels atemptats de Barcelona i Cambrils i les explosions d’Alcanar. Una llista que contrasta amb la del ministeri, que fins ara només n’ha reconegut 116 –segons l’últim balanç, del mes d’agost.

“Portem més de tres anys denunciant aquesta situació”, exclama l’assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració als Afectats pel Terrorisme (UAVAT), Robert Manrique. El recompte del ministeri suma 94 afectats a l’atemptat de la Rambla, 10 a Cambrils i 12 a l’explosió d’Alcanar, però la sentència triplica les xifres. Guevara també multiplica les víctimes que incloïa el jutge de la instrucció del 17-A, que parlava d’unes 160. “Algunes persones que surten a la sentència no han sigut reconegudes pel ministeri. Hem de mirar una per una quantes ara tenen la porta oberta”, afegeix Manrique, que és conscient que una de les feines dels pròxims dies serà procurar que els supervivents que formen part de la llista puguin demanar una indemnització gràcies a la nova valoració del tribunal.

Els advocats que representen els afectats veuen “positiu” que la sentència hagi fet un pas més a l’hora de mencionar les víctimes. “No és habitual”, assegura l’advocat Antonio García de l’Associació 11-M, una de les acusacions populars. Encara es mostra sorprès pel retret que Guevara dispara contra el jutge instructor per haver creat una peça separada del sumari dedicada a les víctimes en què, segons l’advocat, “es guardaven informes un darrere l’altre, sense cap criteri ni rigor, ni es feien visites als forenses”, com si fos una acumulació de papers. García diu que l’objectiu és que en l’execució de la sentència ningú “es quedi fora” de rebre el reconeixement del ministeri.

L’advocat destaca que l’Audiència Nacional també ha inclòs a la llista de víctimes, per exemple, el fill d’un mosso: “Ens sembla un criteri absolutament just, però que s’ha rebutjat per part del ministeri de l’Interior i dels jutjats contenciosos”.

Contrast amb la sentència

El recompte del ministeri és tan limitat que fins ara només ha reconegut 12 víctimes a l’explosió del xalet d’Alcanar. En canvi, la sentència del 17-A fa responsables els dos principals condemnats de 29 ferits a Alcanar que van haver de rebre tractament amb medicaments. L’advocat José Antonio Bitos, d’USPAC, un sindicat dels Mossos que representa alguns agents afectats, considera que seguint aquesta lògica els principals condemnats –Mohamed Houli, el supervivent d’Alcanar, i Driss Oukabir, que va llogar la furgoneta de la Rambla– no només haurien d’indemnitzar els afectats per l’explosió del xalet sinó també la resta de les víctimes dels atemptats. Malgrat tot, Bitos celebra que almenys els més de 300 afectats que recull la sentència puguin rebre la indemnització del ministeri.

“Compartim la crítica a la instrucció per l’oblit de les víctimes”, explica Bitos, que preveu recórrer la condemna per demanar que Houli i Oukabir assumeixin la responsabilitat civil de totes les víctimes, perquè la seva pertinença a l’organització terrorista “comporta uns danys”. L’advocat Agustí Carles, de l’acusació particular que representa els pares del nen de Rubí assassinat a la Rambla, diu que “s’agraeix” el reconeixement als supervivents del terrorisme “que no havia quedat ben reflectit”. Carles dona per fet que aquesta valoració del tribunal permetrà que moltes persones “reclamin a l’Estat” la indemnització que fins ara, tres anys i nou mesos després dels atemptats, encara no els ha arribat.