Els miniòrgans plantegen preguntes insospitades en la lluita contra el càncer

BarcelonaGran part de la ciència que s’està escrivint ara mateix al món en la lluita contra el càncer passa per les cèl·lules mare. Determinar amb precisió el seu paper en la reparació i regeneració de teixits, tant si són sans com si envelleixen o estan afectats per alguna patologia greu, ha esdevingut una de les grans qüestions de molts laboratoris internacionals de primer nivell. De les cèl·lules mare estan emergint nous coneixements sobre l’origen de la metàstasi, la connexió entre el càncer i els processos inflamatoris o com vèncer la resistència a alguns tractaments amb quimioteràpia. Tots aquests temes centren la conferència Biomed, organitzada per l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona amb la participació de líders mundials de l’especialitat. D’entre el conjunt de qüestions a tractar destaca amb llum pròpia el desenvolupament dels miniòrgans, una tecnologia que acosta fins a l’extrem la medicina personalitzada.

Els miniòrgans, també anomenats organoides, s’obtenen amb tècniques de laboratori a partir de cèl·lules mare adultes que generen teixits amb els trets bàsics de qualsevol òrgan o teixit d’un mamífer. En els últims anys s’ha assolit un nivell de sofisticació prou gran per fer rèpliques microscòpiques de gairebé tots els òrgans i teixits humans. Minironyons, minicervells, minipulmons o miniintestins faciliten la recerca de nous fàrmacs, l’estudi de la seva toxicitat o quin camí segueixen les cèl·lules, siguin sanes o no, fins a formar un teixit o un òrgan. Aquest mateix principi s’aplica per veure la formació de tumors o l’origen de les metàstasis, explica Eduard Batlle, investigador ICREA de l‘IRB i organitzador de la conferència internacional. “Els organoides ens estan ajudant a dissenyar nous fàrmacs contra el càncer a partir de cèl·lules mare de pacients”, explica. Això vol dir que es poden fer rèpliques d’un càncer de mama o de pròstata, per exemple, a partir de cèl·lules mare del malalt i, per tant, amb les mateixes característiques genètiques. “És la màxima expressió de la medicina personalitzada”, emfasitza.

No només això, també es pot fer el seguiment cèl·lula per cèl·lula del mateix tumor, una cosa impensable fa tot just cinc anys. És així com es pot mirar d’esbrinar com una cèl·lula mare cancerígena arrela en un òrgan distant i genera nous tumors, la tan temuda metàstasi, aclareix Hans Clevers, coorganitzador de la conferència i pioner tant en el camp de les cèl·lules mare com dels miniòrgans. Clevers, investigador del Hubrecht Institute d’Utrecht (Països Baixos) i Elaine Fuchs, de la Rockefeller University (EUA), i que també participa en la reunió, segons s'ha especulat haurien estat candidats a rebre el Nobel de medicina d’enguany per la seva aportació al coneixement de les cèl·lules mare i el càncer.

Si es pot fer aquest seguiment individualitzat de les cèl·lules també es pot entendre de manera més precisa perquè uns fàrmacs funcionen millor que d'altres o com és possible que s’acabi generant resistència a la seva activitat, diu Batlle. “De vegades passa que donem un fàrmac i s’obté una resposta clínica positiva, però si queden cèl·lules residuals la malaltia pot rebrotar o generar metàstasi”, afegeix. Identificar i combatre aquestes cèl·lules residuals és “cabdal”.

Fuchs, en la presentació de la conferència ahir al matí, va exposar com a nova línia de treball la connexió entre les malalties inflamatòries i el càncer. “Sembla com si davant d’un patogen o d’una agressió les cèl·lules conservin la memòria i forcin que el sistema immune reaccioni de forma exagerada davant d’atacs similars”. Fuchs, que ha estat determinant en l’estudi del càncer de pell i les cèl·lules mare, correlaciona aquesta resposta exacerbada tant amb el covid com amb determinats tumors. “Fa quatre dies ni sospitàvem que existís aquesta memòria cel·lular”, conclou.