Com és la mina de Súria on han mort tres treballadors?

BarcelonaLa mina de Cabanasses, a Súria, és la gran aposta que Iberpotash, la filial de la multinacional israeliana ICL, ha fet a Catalunya. Aquesta instal·lació es va endur una part important del denominat pla Phoenix d'aquesta companyia, que per mantenir la viabilitat preveia diferents actuacions, amb el tancament de la mina de Sallent, les noves instal·lacions al port de Barcelona per exportar la potassa i la construcció d'una rampa d'accés a la mina de Súria.

Aquesta rampa d'accés es va inaugurar el juliol del 2021, després de vuit llargs anys d'obres, una inversió de 100 milions d'euros i diversos entrebancs. L'objectiu final d'aquesta gran obra era passar d'una producció de 500.000 tones anuals a un milió, per assegurar així la viabilitat de l'explotació. Una obra que s'havia d'acabar el 2014, però que es va allargar fins al 2021 per diversos problemes, alguns de geològics, com una veta d'aigua, i altres de judicials, que fins i tot van portar al banc dels acusats l'exalcalde de Súria i quatre regidors, que finalment van ser absolts.

L'obra és única, una de les més grans que s'han fet a l'Estat d'aquest estil. La rampa connecta la superfície de la mina amb l'interior i té una longitud de cinc quilòmetres, com la del túnel del Cadí, a més d'una profunditat de 900 metres. Per fer-se'n una idea, la profunditat de la mina equival a 6,5 vegades l'alçada de la Torre Glòries. En total, l'empresa hi ha invertit més de 100 milions d'euros i forma part de la segona fase del pla d'inversió Phoenix d'ICL.

La feina dels geòlegs

A 650 metres de profunditat treballaven els tres empleats morts aquest matí. Els geòlegs i els topògrafs són professionals bàsics en els protocols de seguretat miners, perquè són els encarregats de dirigir les campanyes de sondejos per veure les direccions de les vetes de minerals i cartografiar els fronts on acaba a cada torn el minador, la pesada maquinària per a l'extracció de la potassa. Si ells o els mateixos miners detecten una fissura a les parets o un risc evident de despreniment, s'activen els equips per assegurar la zona amb unes màquines anomenades jumbo, col·locant una mena d'enormes tirants com els que es fan servir per estabilitzar els talussos a les carreteres. Llavors, l'activitat minera s'atura i la maquinària torna enrere fins que hi hagi plenes garanties. "La seguretat a la mina és molt exigent, perquè els hi va la vida", afirma la geòloga Judith Vinyes, que coneix bé la Cabanasses perquè cap a mitjans de la dècada dels 2000 hi va treballar un any i mig per aquelles mateixes galeries.

Ara bé, Vinyes admet que la seguretat completa no existeix, en bona part perquè les galeries de potassa han de suportar milions de tones de pressió i estan formades per roca sedimentària tova barrejada amb argila que contínuament es va desprenent. "Hi sents un crec i els primers dies de ser a baix tens molta por dels sorollets, perquè no saps què passarà. Fins que t'hi acostumes", afirma. En aquest sentit, la geòloga apunta que el trencament pot ser, per exemple, a causa de punts de diferència de composició o fissures que no sempre són detectables pels equips de seguretat i que acaben per arrossegar enormes blocs i "cauen com un arc o una llosa", de manera que deixen els eventuals treballadors que són allà en aquell moment sense cap protecció. "Costa identificar els riscos, perquè els minadors deixen traces a la paret quan treuen el mineral i és difícil veure si s'ha desprès un gran tros de pedra o no, ja que les condicions a l'interior de la mina són molt dolentes", continua l'experta en referència a la foscor imperant o les altes temperatures, que poden arribar als 40 graus centígrads.

Aquest ambient fa que els treballadors hagin d'anar protegits amb EPIs (vestits de protecció) i màscares per respirar un aire espès. Els geòlegs s'hi passen cada dia entre una hora i mitja i tres hores fent les tasques de prospecció del terreny, però els miners allarguen l'horari fins a una jornada de vuit hores. "Agraeixes sortir cada dia a l'exterior quan s'acaba la jornada", diu Vinyes, que dirigeix el despatx d'estudis geotècnics G2. I afegeix: "Els miners han sabut interioritzar aquests riscos, són molt durs".

Inversió milionària

Les mines del Bages tenen una llarga història, que es remunta al 1918. Aquestes explotacions, en mans de l'Institut Nacional d'Indústria (INI), es van privatitzar el 1998. L'any 2011 la companyia israeliana ICL, propietària de les mines, va presentar el pla Phoenix, que preveia una inversió total de 400 milions d'euros.

D'aquest pla també en formaven part les noves instal·lacions d'ICL al port de Barcelona, que van suposar una inversió de 77 milions d'euros per augmentar la capacitat logística fins a 4 milions de tones. La terminal portuària està connectada directament amb les mines del Bages a través de Ferrocarrils de la Generalitat, amb la qual cosa la potassa i la sal poden enviar-se directament de les mines al port eliminant camions. A més, el nou calat del moll permet atracar a vaixells de fins a 70.000 tones. Amb aquestes condicions, "serà més econòmic portar una tona de potassa de Súria al Brasil que a Saragossa, i reduint les emissions de CO₂", va afirmar durant la inauguració l'aleshores president d'ICL a Espanya, Carles Alemán.

Les mines del Bages són la indústria més important de la Catalunya Central, que dona feina a més d'un miler de persones. Però no estan exemptes de polèmiques, sobretot mediambientals, especialment per l'acumulació de residus salins als runams i l'impacte en la salinització de la conca del Llobregat. Al marge dels múltiples litigis tant a l'estat espanyol com a Europa, la Generalitat va aprovar el pla director urbanístic de l'activitat minera del Bages. Entre els elements més essencials hi ha la restauració del runam del Cogulló, el més gran de tots amb residus salins de la mina de Sallent, i el nou col·lector de salmorres, una infraestructura valorada en 110 milions d'euros, dels quals ICL n'aportarà 98, i que hauria d'estar acabada el 2025.

Vilafruns, tancada després de dos operaris

Súria és la mina que vol continuar explotant l'empresa. La de Vilafruns, als municipis de Sallent i Balsareny, havia de funcionar fins que entrés en funcionament la rampa de Súria, el 2021. Però la companyia en va avançar el tancament el juliol del 2020, després que un mes abans hi morissin dos operaris d'una subcontractada en un accident. A la mina de Vilafruns hi treballaven unes 400 persones, entre empleats directes i indirectes. L'empresa va argumentar, per justificar el tancament, que el preu de la potassa s'havia desplomat amb la pandèmia del covid-19 i els alts costos d'extracció en aquesta instal·lació.

Societàriament, la mina de Súria és d'Iberpotash, una companyia que és filial d'ICL Iberia, que, al seu torn, és filial de la multinacional ICL. Segons les dades dipositades al Registre Mercantil, el 2021 Iberpotash va patir unes pèrdues de 44,3 milions d'euros, i ICL Iberia va perdre 40,8 milions.