Quan la Mina és l’exemple de lluita contra el fracàs escolar
Un projecte pedagògic que implica tot el barri es converteix en referència per a la resta de centres
Sant Adrià De BesòsPotser la Mina és l’únic lloc on Albert Einstein s’equivocaria, perquè allà un prejudici és molt més fàcil de desintegrar que un àtom. Trencant els estereotips d’un barri sempre associat als conflictes i a la delinqüència, la Mina és també un exemple de com convertir l’escola en el nucli de la vida comunitària i, fent xarxa amb altres entitats i organitzacions, lluitar cada dia per reduir el fracàs escolar. La batalla no tolera queixes ni laments. Només idees i ganes de tirar endavant petits projectes que poden transformar la realitat dels alumnes. Com que ho estan aconseguint, són el mirall on altres centres (i barris, i ajuntaments) han anat a inspirar-se.
La Marta del Campo és la directora de l’Institut Escola La Mina, que va néixer de la fusió d’una escola i un institut amb l’objectiu de combatre l’abandonament escolar. El projecte educatiu que lidera va molt més enllà de les quatre parets de l’institut. Treballen amb el centre cívic o amb la plataforma d’educació social dels Salesians i amb altres organitzacions de l’entorn per garantir la igualtat d’oportunitats en una zona desfavorida. Ho explica a una vintena de docents i tècnics d’educació que han anat a l’institut a informar-se sobre aquest cas. Ho fan en el marc de la crida que impulsa l’aliança per l’Educació 360: busquen centres d’arreu del país que vulguin connectar els espais i els temps educatius dels alumnes (tant dins l’escola com fora). Si s’hi apunten -hi ha marge fins avui- i són un dels 30 centres escollits, l’Aliança els donarà formació i els ajudarà a fer créixer el projecte.
Del Campo hi posa context: prop d’un 80% dels alumnes de l’institut escola són gitanos, de manera que la figura d’Iván Cortés, gitano i del barri, és fonamental, perquè és un referent per als alumnes i les seves famílies. Més coses: han tallat de soca-rel la impuntualitat d’alguns alumnes saludant-los personalment cada dia a la porta i no deixant entrar els que fan tard, i tenen el centre obert perquè s’hi facin activitats d’entitats del barri o xerrades de persones de la comunitat gitana referents per als alumnes. “Les famílies ens han de tenir confiança i hem de fer que el centre doni sentit de pertinença i prestigiï el barri”, diu la directora. I aleshores una cançó de Rosalía sona per la megafonia anunciant el canvi de classes.
Del Campo acompanya tot el grup cap al local dels Salesians, a uns 300 metres de l’institut escola. Allà els projectes “s’adapten a la realitat del barri”. Ara les circumstàncies exigeixen un grup de suport a mares joves -“Una noia de 25 anys ha vingut a presentar-nos la seva cinquena filla”, explica el responsable-; una aula d’estudi que, en contacte amb famílies i escoles, lluita contra el fracàs escolar, i una unitat d’escolarització compartida (UEC) perquè 12 alumnes puguin acabar l’ESO adaptant el currículum.
“Empoderar” els joves
Dels Salesians al centre cívic la directora saluda mitja dotzena de persones, entre alumnes, exalumnes i famílies. Daniel Martínez, responsable de l’espai, és el primer gitano del barri que ha aconseguit un títol universitari. “L’educació és l’eina més important”, diu. I explica que al centre cívic, entre cursos de defensa personal per a dones o tallers d’inserció laboral, volen trencar barreres i “empoderar” els joves.
Els docents i tècnics que han anat a la formació prenen nota d’un cas d’èxit que no para de reinventar-se. L’autocrítica i l’exigència també són la gasolina d’un projecte que, segons Del Campo, encara falta per sumar “moltes més entitats”, potser de fora del barri. La taca d’oli, diu, no ha de parar de créixer per garantir que, també fora de l’escola, tots els alumnes tinguin les mateixes oportunitats. Encara que sigui difícil.
Buscant iniciatives d’escoles 360
Des de l’Aliança per l’Educació 360, impulsada per la Fundació Bofill, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica i la Diputació, busquen escoles i instituts que treballin en clau 360. Així, volen fer créixer projectes que connectin espais i temps lectius i no lectius (que incardinin el temps del migdia, l’extraescolar i d’estiu en el projecte educatiu del centre), que promoguin itineraris personalitzats o, com en el cas de la Mina, connectin l’activitat del centre amb entitats de l’entorn.