L’àrea metropolitana recicla més però no assoleix l’exigència de la UE

BarcelonaEls municipis metropolitans aconseguiran, globalment, una taxa de reciclatge de residus del voltant del 35% aquest any. La millora –de dos punts percentuals– trenca quasi una dècada d'estancament preocupant del sistema de recollida selectiva, però, tot i així, la xifra encara és força lluny de l'objectiu d'arribar a la taxa del 50% de reciclatge que ha fixat la Unió Europea de cara al 2020. De fet, aquest any només sis dels 36 municipis que formen l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) assoliran la cota que exigeix Europa.

La pressió per complir els objectius se centra sobretot en els municipis grans, que tenen encara "molta feina pendent de cara a millorar la seva recollida", ha reconegut el vicepresident de medi ambient de l'AMB, Eloi Badia, que ha afegit que el temps per reaccionar s'esgota abans que la UE posi en marxa les sancions que ha promès per als incomplidors. "Els municipis han de ser conscients que tindran el suport de l'AMB per millorar resultats", ha insistit Badia, que també és regidor del govern de Barcelona, una de les ciutats que es troba per sota dels objectius.

L'augment de la recollida selectiva d'aquest any s'ha donat sobretot per dues fraccions: el paper, que està en un 40%, i l'orgànica, que ha pujat fins al 33%. Els envasos lleugers i el vidre han crescut més modestament, ja que se situen en un 30% i un 58% de recollida, actualment. L'augment de l'orgànica és una bona notícia que Badia perquè ha contribuït especialment a que la quantitat de recollida selectiva global hagi crescut un 13% (50.000 tones més en un any)

A més, si l'orgànica va a parar al contenidor gris no només es perd l'oportunitat d'aprofitar-la per fer-ne compost o metà i obtenir-ne energia, sinó que també encareix i agreuja els riscos ambientals de la gestió dels residus d'aquest contenidor. "Hem centrat l'estratègia en l'orgànica perquè produeix molts problemes de filtratge i contaminació de sòl si acaba als abocadors", ha explicat Badia.

Introduir canvis en el sistema tradicional de recollida de residus ha estat clau en la millora global de l'àrea. Així, el municipi on més ha crescut la ràtio de reciclatge ha estat a Torrelles de Llobregat, on des del 2003 funciona un sistema de recollida selectiva porta a porta que aquest any ha introduït canvis per fer créixer encara més la taxa.

Altres municipis que també han posat en marxa canvis en els seus sistemes actuals són Molins de Rei, Castellbisbal, Castelldefels, Sant Just Desvern i Montgat, que, per aquest ordre, segueixen Torrelles en el rànquing dels llocs on més han evolucionat les taxes de recollida.

Cap municipi de l'AMB ha introduït aquest any el porta a porta com a model de recollida (alguns ja el tenen des de fa més temps), però sí que se n'ha fet la primera prova pilot a Barcelona, concretament al nucli antic de Sarrià, amb bons resultats, segons ha destacat Badia. Els primers balanços, de fet, van ser que el nou sistema ha multiplicat quasi per deu la recollida de l'orgànica.

Millorar, també per estalviar

Un dels efectes positius de millorar la recollida selectiva és, segons l'AMB, econòmic. A Torrelles, per exemple, cada llar pot arribar a pagar entre 20 i 30 euros anuals, mentre que els municipis amb pitjors resultats de reciclatge, com Cervelló, paguen més de 60 euros per llar. "Una millor recollida no és només menys pressió sobre el medi ambient, sinó també un estalvi important per a la ciutadania i els ajuntaments", ha destacat l'ens metropolità.

Malgrat que els resultats d'aquest any puguin ser esperançadors perquè indiquen un increment del reciclatge que no es feia des del 2010, preocupa la generació de residus, que continua a l'alça. Cada habitant de l'àrea metropolitana haurà produït més de 459 kg de residus aquest any, una xifra que no para de créixer des del 2013.

Badia ha reclamat a la Generalitat que acceleri la tramitació de la nova llei de residus per incorporar criteris de prevenció en la generació de residus i millores pel que fa a l'eficiència dels recursos.