Milers d'estudiants es queden sense plaça de grau mitjà de FP

BarcelonaProp de 94.000 persones volen una plaça de formació professional el curs que ve, 14.000 més que el curs anterior, és a dir, un 17,4% més. Aquest increment de rècord és especialment significatiu en els cicles mitjans, als quals s'accedeix amb el títol d'ESO, que han registrat 49.384 sol·licituds, un 20,3% més que l'any passat. Es tracta d'una etapa especialment sensible, perquè, si bé és la manera d'allargar els estudis per a molts joves que no volen fer batxillerat, també és cert que té unes altes taxes d'abandonament, d'entre el 20 i el 25%. El problema, aquesta vegada, és que milers d'estudiants ni ho podran entrar perquè s'han quedat sense plaça.

De moment, només hi ha les xifres que han difós els sindicats i que parlen de 10.000 joves que s'han quedat sense la seva opció desitjada al sistema públic, cosa que els "obliga a pagar per cursar estudis que realment volen fer o bé cursar una opció secundària", ha denunciat CCOO, un fet que, avisen, farà augmentar el risc d'abandonament escolar prematur, que ja és del 17,4% a Catalunya. Així, mentre que per al departament d'Educació l'augment de la demanda a la FP és "una bona notícia", els sindicats denuncien que no vagi acompanyada d'un augment de l'oferta "adient". Segons ha confirmat la conselleria a l'ARA, l'increment de preinscripcions es respondrà amb la creació de 141 grups més de cara al curs 2021-22, que s'afegeixen als 100 grups que ja es van crear per al 2020-21. Les mateixes fonts no han pogut donar encara les dades finals de preinscripció ni de quants alumnes es queden sense plaça.

Els sindicats, però, diuen que és insuficient. A través de les comissions de garanties de matrícula han anat recopilant algunes xifres que evidencien la magnitud del problema. Per exemple, a Barcelona més de 2.500 estudiants s'haurien quedat sense plaça en la seva primera opció, la majoria a FP de la família professional de sanitat. El departament sí que ha confirmat que la major part de l'increment d'inscripcions es dona en aquest àmbit, mentre que els graus relacionats amb hostaleria i turisme han caigut força, "molt probablement fruit de la pandèmia", diuen a la conselleria. L'any passat l'ARA ja es va fer ressò de l'efecte covid a la FP, després que les inscripcions a emergències sanitàries cresquessin un 24%, en farmàcia i parafarmàcia augmentessin un 19% i en cures auxiliars d’infermeria, que va ser el cicle amb més demanda, un 7%. En canvi, el cicle superior de gestió d’allotjaments turístics va caure un 10% a la matrícula i el cicle mitjà de serveis en restauració es va desplomar, amb un 30% menys de sol·licituds.

Segons fonts sindicals, la manca de places s'estén igualment per tota l'àrea metropolitana: al Baix Llobregat unes 2.000 persones no han entrat en primera opció, a Mollet i Mataró sumen uns 2.500 alumnes en la mateixa situació i a Terrassa n'hi ha quasi 650 en llista d'espera per a una plaça pública i uns 180 més per a una de privada. "Aquests alumnes han d'esperar al setembre a veure si hi ha vacants, o s'apuntaran a un altre cicle formatiu que no és el que esperaven, o bé faran batxillerat, cosa que també pot provocar que acabin abandonant més tard", avisa Luis Ros, responsable de serveis públics d'UGT al Vallès Occidental, que denuncia que la falta de places a la FP és un tema que s'arrossega des de fa temps.

Ara estan arribant al final de l'ESO els alumnes que van néixer cap al 2005, abans de la crisi econòmica i en una època de baby boom. "Hem volgut potenciar la FP com una formació que serveix per incorporar-se al mercat laboral, però això no s'ha acompanyat de la creació de places", lamenta Ros. Per al sector, la manca de places a la FP és "la conseqüència" de no haver planificat d'acord amb les dades demogràfiques.

Mobilitzacions a Terrassa

A Terrassa, de fet, un grup de pares i mares s'han mobilitzat: han iniciat una campanya de recollida de signatures a Change.org, s'han reunit amb la síndica de greuges de Terrassa i tenen previst fer-ho amb el de Catalunya i aquest dijous s'han concentrat als Serveis Territorials d'Educació a Sabadell per exigir més places. Isabel Torrijos és una de les mares mobilitzades després que el seu fill, que vol estudiar informàtica i microxarxes, s'hagi quedat sense plaça. No pot anar a cap altre centre públic ni concertat ni canviar de grau perquè no troba plaça enlloc. "Ho porta molt malament. Des de ben petit anava a un centre on feien programació i robòtica perquè li encantava. Li diuen que té el perfil per fer una FP, i va i ara no té plaça. No serveix de res orientar si l'administració no fa els deures", lamenta aquesta mare.

Torrijos explica que ja hi havia falta de places quan el seu fill va començar P3 i va tornar a passar amb el pas a l'institut. "Però com que era ensenyament obligatori obrien línies on fos. Ara arribem a graus mitjans o batxillerat i segueixen faltant places, però ens diuen que no és ensenyament obligatori. No sabem què farem amb tots aquests nois a casa", avisa la mare. Precisament, el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha assegurat aquesta setmana que des del Govern intentaran "ampliar l'oferta" de places als cicles en què més gent ha quedat fora, tot i avisar: "En cap cas garantirem plaça a tots els alumnes, perquè és una etapa postobligatòria. Hem d'adequar l'oferta i la demanda, sempre que respongui a l'ocupabilitat i les necessitats del teixit empresarial del nostre entorn". 

"Els agents socials, les empreses, els centres educatius, els orientadors i els ajuntaments recomanem la FP com una bona opció perquè pensem que existeix una necessitat del sistema i perquè hi ha una bona oferta que s'ajusta a la demanda, però la realitat ens indica tot el contrari", diuen des de la UGT, que posen el crit al cel per la "falta de previsió del departament".