2.087 persones han mort en mig any intentant travessar la frontera sud espanyola

"Avui és un dia trist perquè les xifres que donarem són terribles i tristíssimes", ha anticipat l'activista i investigadora Helena Maleno, abans de donar a conèixer les dades de l'últim monitoratge del dret a la vida a la frontera sud de l'ONG Caminando Fronteras. L'informe de l'organització detalla que fins a 2.087 persones han mort durant els sis primers mesos de l'any intentant arribar a Espanya a través d'alguna de les vies migratòries de la frontera sud.

Aquest és el semestre més tràgic des del 2014, quan l'ONG va començar el monitoratge, i el pitjor mes ha sigut el juny, amb 465 víctimes mortals. Si la xifra dels primers sis mesos es compara amb el mateix període de l'any passat, l'augment de víctimes mortals és d'un 526% i poc li falta per atrapar el nombre de persones que van perdre la vida al llarg de tot el 2020: 2.170. "Esclar que m'atreveixo a dir que és l'any més horrorós i per això llancem una alerta al govern espanyol", ha denunciat Maleno durant la presentació de l'informe aquest dimarts.

L'organització pot fer aquest recompte gràcies a familiars o coneguts que els fan arribar la informació de persones que estan en perill o han desaparegut al mar durant el seu trajecte migratori. Maleno ha explicat que a través d'un telèfon actiu les 24 hores del dia, que no para de sonar, els arriben les alertes que després desencadenen en un complicat seguiment per saber si les persones han naufragat, o si hi ha supervivents o desapareguts. "Malgrat que és molt difícil conèixer les dades reals, els familiars truquen cada cop més perquè volen que comptem les víctimes, que les busquem. Això ens permet tenir més incidència, mentre els estats neguen la informació", ha apuntat l'activista. A les víctimes mortals s'hi afegeixen les desaparicions. Del total, el 95,83% del cossos no es recuperen. "Encara és més petita la xifra d'identificacions un cop es troben [els cossos]", ha assenyalat Maleno, que ha denunciat que les famílies no poden enterrar amb dignitat els seus familiars. "Falta coordinació entre països i no s'estan seguint els protocols de manera adequada".

Les procedències de les persones que intenten arribar a Espanya són diverses. L'ONG ha identificat com a mínim 18 nacionalitats diferents. Destaquen les persones que venen de països de l'Àfrica occidental, com ara Guinea o la Costa d'Ivori. Però també del Iemen o Mali, països en conflicte, o el Senegal, on la presència de vaixells de pesca estrangers deixa els pescadors en la pobresa. "Venen temps difícils per als més pobres del món i hem de ser capaços de respondre", ha assegurat el secretari de la Federació d'Associacions Africanes a les Canàries, Teodoro Bondyale.

La ruta canària, la més perillosa

Les rutes migratòries de la frontera occidental euroafricana o frontera sud que l'ONG Caminando Fronteras segueix són les del mar d'Alborán, la de l'estret de Gibraltar, l'algeriana i la canària. Aquesta última és avui la més activa, assegura l'organització. Les persones que han mort des de principis d'any intentant arribar a les illes ja són 1.922, i superen les víctimes mortals de tot l'any passat sencer. De fet, l'última tragèdia coneguda i la més greu en l'última dècada es va saldar amb 3 supervivents, 24 morts i 32 desapareguts que intentaven arribar en cayuco. "La situació és alarmant", ha dit Maleno.

Una de les particularitats de la ruta canària que es desprèn de l'informe és l'augment del nombre de víctimes dones i nens i nenes. "En moltes embarcacions el nombre de dones superava el d'homes", ha explicat Maleno. Del total de víctimes mortals a tota la frontera sud, 341 eren dones, mentre que hi han perdut la vida 96 infants.

Inacció política

Un dels motius de l'augment de les víctimes mortals és l'augment de la precarietat en el tipus d'embarcacions i els seus materials –moltes (33%) estan construïdes amb neumàtics–, a més de la poca experiència en navegació a mar obert de moltes de les persones que intenten arribar, segons ha constatat l'ONG. Tot plegat, però, s'agreuja per les condicions de rescat i les polítiques dels estats. "Hi ha un impacte directe de les polítiques de control de defensa de les fronteres sobre la mortalitat", ha assenyalat Maleno. A això s'hi afegeix la crisi política i diplomàtica entre Espanya i el Marroc, que, segons Maleno, ha empitjorat la situació. "Demanem a l'estat espanyol que faci reunions d'urgència als diferents ministeris. Falten mitjans per defensar la vida", ha dit.